va ser una mestra d'escola i sufragista andorrana. El 1973, va ser elegida diputada del consell comunal d'Escaldes-Engordany i es va convertir en la primera dona a Andorra a ocupar un càrrec electe.

Biografia Travesset va néixer el 21 de juny de 1926 a Sant Julià de Lòria, filla de Josep Travesset Gispert i Emilia Travesset Julià. Tenia dues germanes, Josefina i Assumpta. Es va casar amb Fidel Aparicio Santos, que era originari de Palència, i van romandre casats fins a la seva mort el 1992.

Després d'acabar els estudis, Travesset es va traslladar a Prada, on es va formar com a professora de francès. Un cop titulada, va tornar a Andorra, on va ensenyar en una escola francesa a Encamp durant quatre anys i després a Escaldes-Engordany, on va treballar fins que es va jubilar el 1995, essent els darrers anys directora de l'escola. A la comunitat local, era coneguda com a «Madame Aparicio». Pel seu paper com a professora destacada de francès a Andorra, Travesset va ser guardonada amb l'Ordre de les Palmes Acadèmiques pel Govern de França.

Activisme Travesset va ser membre del moviment andorrà pels drets de les dones que reivindicava la igualtat entre homes i dones. El 1948, va esdevenir la primera dona a Andorra a obtenir un permís de conduir, tot i que se sabia que almenys dues dones havien conduït abans que ella, encara que il·legalment. Travesset va ser una de les 370 dones que van presentar una petició al Consell General d'Andorra el 1969 exigint que s'ampliés el dret de vot a les dones. Les dones van obtenir el dret a vot el 1970 i van poder exercir per primera vegada el seu nou dret a les eleccions generals andorranes de 1971.

Després d'això, es va pressionar el govern perquè permetés que les dones es presentessin a càrrecs electes, fet que també va ser aprovat pel Consell General. A les eleccions locals de 1973, Travesset es va convertir en la primera dona a Andorra a ocupar un càrrec electe quan va ser elegida per a formar part del comú d'Escaldes-Engordany. A causa del protocol que estableix que els càrrecs electes (fins aquell moment, exclusivament homes) havien de portar un llaç negre durant les seves investidures, Travesset va portar una corbata de llaç negra al coll durant la seva presa de possessió el 28 de desembre de 1973.

Mort i llegat Travesset va morir el 15 d'agost de 2022 a l'edat de 97 anys. Va ser enterrada el 17 d'agost al costat de la seva família. Xavier Espot, el cap de Govern d'Andorra, va expressar el seu condol per la mort de Travesset, i la va qualificar de «dona valenta i compromesa amb la lluita pels drets de les dones». L'exprimer ministre Antoni Martí també va emetre un comunicat, on la va qualificar de «gran mestra i una persona fabulosa».

La Poste, el servei postal d'Andorra, va emetre un segell commemoratiu en honor de Travesset el juny de 2024 per a recordar el que hauria estat el seu 99è aniversari. El 2025, Travesset va ser una de les activistes homenatjades arreu d'Andorra per commemorar els 55 anys del sufragi femení al país.

Referències

Categoria:Lauredians Categoria:Morts el 2022 Categoria:Professors de francès Categoria:Morts a Andorra Categoria:Polítics andorrans Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Sufragistes dels Països Catalans Categoria:Mestres d'educació primària dels Països Catalans Categoria:Polítics morts al segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1925