La 5a Divisió d'Infanteria va ser una divisió d'infanteria regular de l'exèrcit britànic. Va ser establerta per Arthur Wellesley, primer duc de Wellington, pel servei a la Guerra del Francès, com a part de l'exèrcit angloportuguès, i va estar activa durant la major part del període des de llavors, incloent-hi la Primera i la Segona Guerra Mundial, i es va dissoldre poc després. La divisió es va reformar el 1995 com a divisió administrativa que cobria Gal·les i les regions angleses de West Midlands, East Midlands i l'Est d'Anglaterra. El seu quarter general era a Shrewsbury. Es va dissoldre l'1 d'abril de 2012.
Guerra del Francès La 5a Divisió durant la Guerra del Francès, sota el comandament del general James Leith, va ser present a la majoria dels principals enfrontaments, incloent-hi la batalla de Bussaco, la batalla de Sabugal, el setge d'Almeida, la batalla de Badajoz, la batalla de Salamanca , la batalla de Vitòria, el setge de Sant Sebastià, la batalla de Nivelle i la batalla del Nive.Pivka, p. 16
Ordre de batalla de la Guerra del Francès L'ordre de batalla a l'estiu de 1813 era: 1r Brigada 3/1r Regiment a Peu (Royal Scots) 1/9è Regiment a Peu (Norfolk) 1/38è Regiment a Peu (1r Staffordshire) (des de juny de 1812) 2/38è Regiment a Peu (1r Staffordshire) (a desembre de 1812) 2/47è Regiment a Peu (Lancashire) (des d'octubre de 1813) 1 Coy., Brunswick-Oels Jaegers 2a Brigada 1/4è Regiment a Peu (King's Own) 2/4t Regiment a Peu (King's Own) (des de maig a desembre de 1812) 2/30è Regiment a Peu (Cambridgeshire) 2/44è Regiment a Peu (East Essex) 2/47è Regiment a Peu (Lancashire) (fins a octubre de 1813) Brigada Portuguesa 1/3r Regiment d'Infanteria, Exèrcit portuguès 2/3r Regiment d'Infanteria, Exèrcit portuguès 1/15è Regiment d'Infanteria, Exèrcit portuguès 2/15è Regiment d'Infanteria, Exèrcit portuguès 8è Batalló Caçadores, Exèrcit portuguès
Campanya de Waterloo miniatura|300px| Els Black Watch a Quatre Bras La divisió també va ser present durant la Campanya de Waterloo, participant primer a la batalla de Quatre Bras i després a la batalla de Waterloo sota el comandament del tinent general Sir Thomas Picton.
Ordre de batalla de Waterloo L'ordre de batalla de la divisió a Waterloo va ser el següent: 8è British Brigada, Major-General Sir James Kempt 1/28èRegiment a Peu (North Gloucestershire) 1/32è Regiment a Peu (Cornualla) 79è Regiment a Peu (Cameron Highlanders) 1/95è Regiment a Peu (Fusells) 9a Brigada Brigada, Major-General Sir Dennis Pack 3/1r Regiment a Peu (Royal Scots) 42è Regiment a Peu "Black Watch" (Royal Highland) 2/44è Regiment a Peu (East Essex) 92èRegiment a Peu (Gordon Highlanders) 5a Brigada de Hannover, Colonel Ernst von Vincke Batalló de Landwehr de Gifhorn Batalló de Landwehr de Hameln Batalló de Landwehr de Hildesheim Batalló de Landwehr de Peine Artilleria, Major Heinrich Heise Bateria de Roger, Artilleria Reial Bateria de Braun, Artilleria a peu de Hannover
Segona Guerra Bòer
En esclatar la guerra el 1899, un Cos d'exèrcit de tres divisions va ser enviat a Sud-àfrica des del Regne Unit; les tropes que ja hi eren constituïen la 4a Divisió. El ràpid deteriorament de la situació va portar el Ministeri de Guerra a anunciar l'11 de novembre de 1899 que es formaria i s'enviaria una 5a Divisió. Aquesta consistia en les Brigades 10a i 11a (Lancashire) i es va concentrar a Estcourt el 8 de gener de 1900.Col John K. Dunlop, The Development of the British Army 1899–1914, London: Methuen, 1938, p. 74.L.S. Amery (ed), The Times History of the War in Souè Africa 1899-1902, London: Sampson Low, Marston, Vol II, p. 283–4.Times History, Vol III, p. 206–15. Sota el comandament del tinent general Sir Charles Warren, la 5a Divisió es va unir a la Força de Camp de Natal poc després de la batalla de Colenso i va formar part de l'exèrcit de socors de l'assetjada Ladysmith.
Ordre de batalla de la Segona Guerra Bòer La divisió estava constituïda de la següent manera:Times History, Vol IV, Appendix to Chapters I-XIV, p. 503–14.
10a BrigadaCoke's 10è Brigada Comandat pel Major-General John Talbot Coke. 2n Batalló del Regiment de Dorset 2n Batalló del Regiment de Middlesex 2n Batalló d'Infanteria Lleugera de Somerset Yorkshires i Warwickshires que es van quedar a la Colònia del Cap 10è Battalion La Infanteria Lleugera Imperial es va unir més tard
11a Brigada (Lancashire)Woodgate's 11è Brigada Inicialment comandat pel Major-General Edward Woodgate,Kings Own que va ser ferit a Spion Kop i va morir poc després. Va ser succeït pel Major-General Arthur Wynne que més tard va ser ferit a la batalla dels turons de Tugela i va ser succeït temporalment pel brigadier Walter Kitchener. 2n Batalló Kings Own Royal Lancasters 2n Batalló Lancashire Fusiliers 1r Batalló South Lancashire Regiment 1r Batalló York and Lancaster Regiment
Reial Artilleria de Camp Reial Bateries 13a, 67a i 69a – ja a NatalMonthly Army List, January 1899.
Royal Engineers 37a Companyia
Primera Guerra Mundial 1914 miniatura|esquerra|Tommies del 1r Batalló, Regiment de Cheshire, a Mons, agost de 1914. Sota el comandament del general de divisió Sir Charles Fergusson, que havia pres el relleu com a 5a Divisió del GOC del major general William Pitcairn Campbell el febrer de 1913, la divisió, un component clau del II Cos, formava part de la Força Expedicionària Britànica (BEF) original que es va desplegar a França l'estiu de 1914, i on romandria durant la resta de la guerra, excepte per un breu període al front italià del 27 de novembre de 1917 a l'1 d'abril de 1918.
La divisió va participar en diverses batalles crucials, com ara la batalla de Mons (23-24 d'agost) i la retirada posterior, on va participar en l'acció d'Élouges (24 d'agost) i la batalla de Le Cateau (26 d'agost). Continuant a tenir un paper important en l'esforç bèl·lic, la divisió va participar en la Primera Batalla del Marne (7-10 de setembre), la Primera Batalla de l'Aisne (12-15 de setembre) i la Batalla de La Bassée (10 d'octubre - 2 de novembre). Després de la controvertida destitució de Fergusson pel mariscal de camp Sir John French, comandant en cap del BEF, el major general Thomas Morland va assumir el comandament, i elements de la divisió van participar en acció a Messines (12 d'octubre - 2 de novembre) i Armentières (13 d'octubre - 2 de novembre). Al novembre, la divisió va participar a la Primera batalla d'Ieper, concretament la batalla de Nonne Bosschen (11 de novembre).
1915 miniatura|esquerra|Homes del 1r Batalló del Regiment de Devonshire, sotmesos a una inspecció de respiradors antigas darrere dels parapets, just davant del Canal d'Yser, primavera de 1915. El 1915, la 5a Divisió va tenir un paper clau en diverses batalles. Va participar en la captura del turó 60 del 17 al 22 d'abril. La divisió també va participar en la Segona Batalla d'Ieper, on la 13a Brigada d'Infanteria va participar en acció a la batalla de Grafenstafel (22-23 d'abril) i a la batalla de Saint-Julien (24 d'abril - 4 de maig), ambdues sota el comandament temporal del V Cos .
El major general Morland, que va estar al comandament durant gairebé nou mesos, va ser ascendit a comandament de cos el 15 de juliol, i el major general Charles Kavanagh, un soldat de cavalleria, va assumir el comandament de la divisió.
Més tard, el 1915, la divisió va patir canvis, i algunes de les seves unitats regulars van ser intercanviades amb les de la 32a Divisió, una formació de l'Exèrcit de Kitchener recentment arribada , formada per civils que s'havien ofert voluntaris per al servei militar. Això es va fer per reforçar la divisió inexperta amb tropes de l'Exèrcit Regular, tot i que moltes de les unitats regulars d'abans de la guerra ja havien patit molt i els batallons regulars ja estaven compostos en gran part per nous reclutes.
1916 miniatura|esquerra|Tommies del 1r Batalló, Norfolk Regiment a França, maig de 1916. El març de 1916, la 5a Divisió es va redesplegar al sector d'Arras, assumint el control de la línia del front que s'estenia des de Saint-Laurent Blangy fins a la vora sud de la cresta de Vimy. La zona era un focus d'activitat, amb freqüents atacs a les trinxeres, incidents de franctiradors i operacions mineres.
El major general Reginald Stephens va prendre el comandament l'1 d'abril en substitució del major general Kavanagh, que va passar a comandar un cos.
miniatura| Homes del 12è Batalló (Servei), Regiment de Gloucestershire ("Bristol's Own") avançant en suport en ordre obert prop de Ginchy, França, el 25 de setembre de 1916.
Quan l'ofensiva francobritànica al Somme va començar l'1 de juliol, la 5a Divisió va ser retirada a la reserva del quarter general de la BEF per descansar i reconstruir-se. Posteriorment, la divisió va participar en diverses batalles clau del Somme, incloent-hi: Atacs a High Wood (XV Cos, 20-25 de juliol) Guillemont (XIV Cos, 3-6 de setembre) Flers–Courcelette (XIV Cos, 15-22 de setembre) Morval (XIV Cos, 25-28 de setembre)
A principis d'octubre, la divisió s'havia traslladat al sector Festubert, on va patir un període relativament tranquil, interromput per foc ocasional d'artilleria i franctiradors, que va durar fins al març de 1917.
1917 La 5a Divisió va tenir un paper clau en diverses batalles el 1917, incloent-hi la batalla d'Arras a l'abril i la Itercera batalla d'Ieper, que va començar a finals de juliol. La 5a va lluitar a Vimy Ridge sota el Cos Canadenc (9-14 d'abril), a l'atac de La Coulotte (23 d'abril) i a la tercera batalla de Scarpe (3-4 de maig). miniatura|esquerra|Homes del 1/6è Batalló (Renfrewshire), Argyll and Sutherland Highlanders, els pioners de la divisió , descansant sota una lona, Canal Ypres-Comines, Bèlgica, 1 d'octubre de 1917.
Després de diversos mesos a la zona d'Arràs, van ser rellevats i enviats a Flandes per a la Tercera Batalla d'Ypres, on van lluitar a Polygon Wood (26 de setembre - 3 d'octubre), Broodseinde (4 d'octubre), Poelcapelle (9 d'octubre) i la Segona Batalla de Passchendaele (26 d'octubre - 10 de novembre).
La divisió va ser seleccionada com una de les cinc divisions britàniques que finalment s'enviarien del Front Occidental al Front Italià, una mesura acordada pel govern britànic per donar suport a les forces italianes després del desastre de Caporetto a finals d'octubre. Molts soldats britànics van descriure el trasllat a Itàlia com "com un altre món" després de les dures condicions de Passchendaele.
La divisió es va preparar per traslladar-se a les muntanyes de Brenta, però finalment va prendre posicions al llarg del riu Piave a finals de gener de 1918. Juntament amb la 41a Divisió (que també havia estat enviada des del Front Occidental a Itàlia, com la 5a), van ser cridades més tard a França en resposta a l'atac alemany del 21 de març, sense haver vist accions importants a Itàlia.
1918 El 1918, la 5a Divisió va lluitar a les batalles de Lys, concretament a la batalla de Hazebrouck (12-15 d'abril) sota el comandament del XI Cos, on van defensar el bosc de Nieppe.
El 15 de juliol es va produir un canvi de lideratge, amb el major general John Ponsonby succeint el major general Stephens, que va ser ascendit a comandar un cos.
La divisió va ser retirada per descansar el 14 d'agost i col·locada a la Reserva del Quarter General. Dues setmanes més tard, es van unir a l'Ofensiva dels Cent Dies, lluitant a través d'Albert, Irles, Beugny, Havrincourt, Gonnelieu i el riu Selle, arribant finalment a Valenciennes i el riu Sambre. Van estar en acció contínua fins a finals d'octubre
Les batalles de la divisió van incloure: La Segona Batalla del Somme (agost-setembre) La Batalla d'Albert (21-23 d'agost) sota el IV Cos La Segona batalla de Bapaume (31 d'agost - 3 de setembre) sota el IV Cos Les batalles de la línia Hindenburg (setembre-octubre) La Batalla d'Épehy (18 de setembre) sota el IV Cos La Batalla del Canal del Nord (27 de setembre - 1 d'octubre) sota el IV Cos