El convent de La Cabrera o monestir de San Julián y San Antonio està situat en el municipi espanyol de La Cabrera, en la part septentrional de la Comunitat de Madrid. És d'estil romànic i és probable que datat del segle XI o de la primera meitat del segle XII, si bé altres hipòtesis apunten a un origen anterior.

El temple es troba a 57 km de Madrid i a uns dos del nucli urbà de La Cabrera, poble accessible des de l'autopista A-1. Està enclavat en un paratge agrest, a 1190 m d'altitud, en els vessants del Cancho Gordo, el màxim cim de la serra de La Cabrera amb una cota de 1.564 m. Es tracta d'una muntanya al vessant meridional de la serra de Guadarrama.

Història esquerra|miniatura|Interior del convent de San Antonio a La Cabrera (David Daguerro). No es coneix la data exacta de la seva fundació. La tradició sosté que és del   i que va ser promogut pel rei Alfons VI (1040-1109), en el context de la campanya militar desplegada per Castella per a la conquesta de Toledo, en mans del poder andalusí. esquerra|340px|miniatura|Arqueria de l'antic claustre del monestir de San Antonio També és possible que fos construït a la primera meitat del  , tot i que seguint models anteriors al primer romànic. Segons altres teories, pot tractar-se d'una construcció romànico-visigòtica. L'existència de restes arqueològiques d'origen visigot en les seves proximitats a dut a pensar que va poder ser alçat sobre un primitiu temple preromànic.

La seva primera dedicació va ser la de sant Julià i, fins al segle XIV, va estar regentat per l'orde benedictí. En 1404 va passar a les mans dels franciscans reformats de Pedro de Villacreces, quedant sota l'advocació de sant Antoni de Pàdua. El 1567?, el convent va ser la llar del frare Diego de Landa, nomenat guardià, que arribaria a ser bisbe de Yucatán, en la Nova Espanya (1572-79).

Va ser reformat als segles XV i XVI. El lloc va ser abandonat durant la invasió napoleònica. El 1812 els franciscans van poder restablir-se, romanent fins a 1835, quan van ser exclaustrats com a conseqüència de la Desamortització de Mendizábal. Posteriorment, va ser comprat pels descendents del pintor Francisco de Goya (1746-1828).

En el passat segle XX el metge Carlos Jiménez Díaz (1898-1967) es va fer amb la propietat i va procedir a la seva rehabilitació i adequació per a ús residencial. Desaparegut Jiménez Díaz, l'edifici fou abandonat, sent objecte de rampinya i espoli. La Comunitat de Madrid va procedir a la seva restauració i consolidació entre 1987 i 1993. Des de 2004, pertany als Missioners Idents, els qui, a més de la seva funció religiosa, promouen la celebració d'activitats culturals i socials.

El convent ha tingut usos diversos al llarg del temps. Es feu servir d'hostatgeria per personalitats històriques com el marquès de Santillana i el cardenal Cisneros i fins va servir de presó del clergat breument.

Arquitectura esquerra|miniatura|Imatge de Sant Antoni a la porta d'entrada al convent El convent és de maçoneria de granit. L'element arquitectònic més notable és l'església, destacant per la singularitat de la seva estructura, si es tenen en compte les pautes estilístiques imperants en el romànic dels segles  i . Malgrat les seves reduïdes dimensions, presenta una estructura de certa complexitat, amb cinc absis, tres naus i creuer.

Els absis són de planta semicircular i tenen diferents altures, distribuint-se simètrica i escalonadament. Els tres centrals se situen, a mode de prolongació, en la capçalera de cadascuna de les naus, mentre que els dos laterals corresponen amb els extrems dels braços del creuer. Estan formats per voltes de quart d'esfera. miniatura|Torre de l'església del monestir de San Antonio L'existència de cinc absis amb els corresponents cinc altars fa pensar que en el lloc se celebraven diverses misses al mateix dia, davant la prohibició litúrgica que, en un mateix altar, s'oficiessin diverses misses en una única jornada.

Respecte a les naus, estan integrades per voltes i arcs de mig punt, sostinguts per diferents sistemes de suport. Els arcs del creuer i els triomfals s'alcen sobre pilars cruciformes; i la resta sobre columnes cilíndriques, amb capitells.

La nuesa decorativa és una altra de les característiques del temple, que manca gairebé per complet de motius escultòrics, tant en l'exterior com a l'interior. Només cal parlar de la presència de diversos escuts en els tancaments oest i sud, al·lusius a l'orde franciscà i al Ducat d'El Infantado, al qual va estar adscrit La Cabrera. Van ser instal·lats durant les reformes dutes a terme en els segles XV i XVI.

A aquestes reformes també corresponen l'arqueria conservada del claustre i el cos baix de la torre, que és quadrada i datable a partir del segle XV. És probable que la part superior d'aquesta sigui posterior, possiblement del segle XVIII.

Referències

Enllaços externs

Lloc web del monestir

Categoria:Convents franciscans Categoria:Edificis de la Comunitat de Madrid Categoria:Edificis romànics Categoria:Monestirs de l'orde de Sant Benet Categoria:Primer Orde de Sant Francesc