La República de Cospaia (dialecte altotiberí: Republica de Cošpäja) va ser durant segles una minúscula república independent, situada entre els Estats de l'Església i la República de Florència (llavors el Gran Ducat de Toscana).

Cospaia estava ubicat dins de la Itàlia moderna, al nord d'Úmbria i va ser independent des de 1440 fins a 1826. Estava ubicat en el que ara és el llogaret (frazione) de Cospaia a la comune de Sant Giustino, a la província de Perusa.

Tot i que el territori s'estén sobre unes 330 hectàrees o 3,3 km² (2 km de longitud i 500 m d'amplada), els 250 habitants van aprofitar l'oportunitat per desenvolupar un dels primers centres de cultiu de tabac a Itàlia (es per aquesta raó que la nació va prendre el nom de «República del tabac»). Encara avui certes varietats de tabac es defineixen amb el nom de Cospaia. Després de diversos segles d'existència, Cospaia es va convertir en un refugi de comerciants de tabac, considerats contrabandistes pels Estats veïns, en què aquest producte estava prohibit.

Finalment, el 26 de juny de 1826, mitjançant un acte de submissió per part dels catorze representants del territori, esdevingué part dels Estats Pontificis.

Història Cospaia va obtenir inesperadament la seva independència el 1440 després que el Papa Eugeni IV, embolicat en una lluita amb el Concili de Basilea, fes una venda de territori a la República de Florència. Per error, una petita franja de terra no es va esmentar en el tractat de venda i els seus habitants es van declarar independents.

El malentès es va deure al fet que, a uns 500 metres de la riera que establiria la delimitació (simplement anomenat «Riu»), hi havia un altre rierol amb el mateix nom. Els delegats de la república florentina van considerar el «Riu» que estava situat més al nord com la nova delimitació, mentre que els delegats dels Estats Pontificis ho van considerar el més al sud. Així es va formar una mena de terra nullius els habitants dels quals es van declarar independents, ja no subjectes a cap autoritat. El 1484 la seva autonomia va ser reconeguda formalment tant per Florència com pels Estats Pontificis, considerant que no valia la pena refer tractats respecte a una frontera ja complicada.

El 25 de maig de 1826, Cospaia va ser dividida entre Toscana i els Estats Pontificis. El tractat va ser signat pels catorze caps de família restants de Cospaia, a canvi d'una moneda de plata, i se'ls va permetre cultivar fins a mig milió de plantes de tabac a l'any.

Naixement de la república La república, com a forma de govern, era extremadament rara a Itàlia fins a la Revolució francesa. Per exemple, van existir, durant diferents períodes, les repúbliques marítimes (com les de Venècia i de Gènova, ambdues de caràcter oligàrquic, però dirigides per una mena de monarca electiu anomenat «doge»), la República de Lucca, la República de Florència, la República de Siena i la República de Sant Marino (que encara existeix al ).

Els cospaiesi van preferir basar la seva independència en la llibertat total dels habitants, tots titulars de sobirania no confiats a cap òrgan de poder, a diferència d'altres estats. Cospaia també tenia una bandera oficial, que encara s'usa en algunes ocasions. La bandera es va caracteritzar per un camp negre i blanc dividit en diagonal. A l'escut d'armes va aparèixer el poble entre els dos petits rierols, amb dos peixos a la dreta i el pla de Nicotiana tabacum a l'esquerra, a dalt hi havia el lema i els anys de la república.

Els habitants de Cospaia no tenien, per tant, obligacions tributàries ni amb els Estats Pontificis ni amb el Gran Ducat de Toscana, i les mercaderies que passaven pel territori no estaven subjectes a aranzels; per tant, era una zona econòmica lliure i un estat coixí entre les dues potències. Tot i que Cospaia s'estenia sobre només 330 hectàrees (2 km de llarg i uns 500 metres d'amplada), els 250 habitants atresoraven la situació i l'aprofitaven per incrementar el cultiu del tabac, dels primers a la península itàlica. Fins i tot ara, algunes varietats de tabac es defineixen amb el nom de cospaia.

Cospaia va ser un dels primers centres de producció de tabac dins d'Itàlia, utilitzant 25 hectàrees de sòl fèrtil per cultivar-ho. Una de les raons de la prosperitat de Cospaia va ser que era l'únic lloc a Itàlia que no va seguir la prohibició papal del cultiu del tabac, assegurant així el monopoli de la producció.

Forma de govern La República de Cospaia no tenia un govern formal ni un sistema legal oficial. No hi havia presons i no hi havia exèrcit o policia permanent. Al capdavant de l'administració hi havia el Consell d'Avis i Caps de Família, el qual era convocat per a la presa de decisions i funcions judicials. El capellà de San Lorenzo també participava a les reunions del Consell d'Avis, com a «president» (potser perquè era l'única persona que no era analfabeta), càrrec que compartia amb un membre de la família Valenti, la més important del país. Les reunions del consell es van celebrar a la casa Valenti fins al 1718, quan el consell va començar a reunir-se a l'església de la Confraternita della Santissima Annunziata, on romandria fins a la dissolució de la república. A l'arquitrau de la porta de l'església encara es pot llegir l'única llei escrita de la petita república: Perpetua et firma libertas (Llibertat perpètua i segura). Aquesta frase en llatí també estava gravada a la campana parroquial.

Encara que la república no tenia aranzels, no és clar que no tingués impostos, ja que podria haver tingut un impost no oficial en forma de taxa municipal, encara que això encara s'està debatent. Si existís, les famílies que no paguessin haurien estat excomunicades i obligades a fugir de la república a una «àmplia zona d'escapament per a exiliats al voltant de Cospaia».

Després de diversos segles d'existència, Cospaia va quedar reduïda a un simple receptacle de contraban. El concepte de llibertat va quedar una mica entelat a favor dels seus privilegis, que atreien persones de tota mena, per raons econòmiques o per escapar de la justícia dels dos grans estats confrontants. Aquesta situació no era inusual als petits estats, especialment als «fronterers».

Fi de la república Després del final de l'Era Napoleònica, el 26 de juny de 1826, amb un acte de submissió de catorze representants de la república, Cospaia va passar a formar part dels Estats Pontificis: cada habitant de Cospaia, com a «compensació», va obtenir una moneda de plata papal i l'autorització per continuar amb el cultiu del tabac, que va passar a mans de rics terratinents locals com els Collacchioni i els Giovagnoli, que van comprar la major part del territori comprès dins de les fronteres de l'antiga república. Després van estendre la producció de tabac a tota la vall, imposant-ho com a principal producte agrícola.

Referències

Bibliografia

Vegeu també Microestats europeus Principat de Seborga

Categoria:Anarquisme Categoria:Micronacions d'Europa Categoria:Història de l'Úmbria Categoria:Repúbliques històriques d'Europa Categoria:Història de Toscana Categoria:Estats històrics de la península Itàlica