A Florida Enchantment (1914) és una pel·lícula muda dirigida per Sidney Drew i estrenada per l'estudi Vitagraph. El llargmetratge de comèdia/fantasia es va rodar a St. Augustine, Florida, i els seus voltants, on s'ambienta la història. És notable pels seus personatges principals travestis, que més tard es van considerar bisexuals, gais i transgènere. thumbtime=5|miniatura| Pel·lícula completa
Argument A la pel·lícula, Lillian Travers, una rica dona del nord a punt de casar-se, visita la seva tieta a Florida. Durant l'estada, compra en una botiga de curiositats un petit cofre amb una nota i un vial de llavors. En llegir que les llavors tenen el poder de transformar els homes en dones i viceversa, una Lillian enfadada amb el seu promès, en Fred, decideix provar-ne els efectes. L'endemà al matí, descobreix que s'ha transformat en un home. La metamorfosi de Lillian en Lawrence Talbot s'ha interpretat sovint com una representació d'una dona butch; una lectura reforçada per la posterior transformació del seu promès en el que podria considerar-se un home gai efeminat. Així mateix, atès que ambdós personatges mostren atracció tant per l'altre sexe com pel mateix, s'ha considerat que la pel·lícula conté la primera aparició documentada de personatges bisexuals en el cinema estatunidenc.
Repartiment Edith Storey - Lillian Travers/Lawrence Talbot Sidney Drew - Dr. Frederick Cassadene Ethel Lloyd - Jane Grace Stevens - Constancia Oglethorpe Charles Kent - Major Horton Jane Morrow (nom de pantalla de Lucille McVey, també coneguda com a Sra. Sidney Drew) - Bessie Horton Ada Gifford - Stella Lovejoy Lillian Burns - Malvina Allan Campbell - Stockton Remington Cortland van Deusen - Charley Wilkes Frank O'Neil - Gustavus Duncan
Antecedents de producció La pel·lícula està basada en la novel·la de 1891 i l'obra de teatre de 1896 (ara perduda) del mateix nom escrites per Fergus Redmond i Archibald Clavering Gunter. La pel·lícula, produïda per Vitagraph Films, es va rodar el 1914 en exteriors de tres localitats de Florida: Jacksonville, Saint Augustine, i Saint Petersburg.
La pel·lícula inclou actors blancs pintats de negre, un aspecte acuradament disseccionat al llibre de Siobhan B. Somerville Queering the Color Line: Race and the Invention of Homosexuality in American Culture. Des de la seva inclusió al llibre de Vito Russo de 1981 The Celluloid Closet: Homosexuality in the Movies i la seva adaptació cinematogràfica documental de 1995, A Florida Enchantment ha estat vista com una de les primeres representacions cinematogràfiques de l'homosexualitat i el travestisme a la cultura americana.Adams, "Falling into the Queer Archive", 19-20. Alison McMahan, guionista i cineasta, va argumentar que la pel·lícula estava "influenciada per l'enfocament de Solax sobre el travestisme, la transcorporàcia i la revelació de rols".
Recepció i anàlisi En el moment de la seva estrena, Variety va declarar que la pel·lícula "no s'hauria d'haver estrenat mai", i el New York Clipper va criticar la pel·lícula i va dir que les imitacions femenines i masculines al centre de la història eren "un tema molt desagradable". Quan la versió teatral de la novel·la original es va representar a Broadway, el 1896, el New York Times la va descriure com a "cosa vil" i "nauseabunda". Variety també va criticar la versió teatral per raons similars.
En una tesi de màster per a la Universitat de Florida, Joel Christian Adams va analitzar la pel·lícula, argumentant que està transformada respecte a la novel·la original, assenyalant la connexió amb el capitalisme de consum de l'època, argumentant que s'ha convertit en un "text actual dins de la història emergent de la visibilitat lesbiana i gai", i va dir que les transformacions dels personatges de la pel·lícula s'emmarquen en un "sistema aparentment fix d'assignació de gènere i raça".Adams, "Falling into the Queer Archive", 3-12, 19-34. L'acadèmica Janet Staiger va dir que la pel·lícula és un "tractament extens" del transvestisme i el canvi de gènere, argumentant que és interessant perquè no només converteix el transvestisme en una performance, sinó que crea una narrativa al voltant de la transformació de gènere i crea "tensió narrativa". L'historiador de cinema David Kalat va afegir que la pel·lícula podria ser la primera "comèdia", va criticar els estereotips racials de la pel·lícula, però va assenyalar que tracta sobre la "relliscositat de la identitat".
L'historiador Julio Capó Jr. també va argumentar que la pel·lícula va introduir els espectadors a la "transgressió de gènere i sexual" que eren possibles a les ciutats i pobles turístics de Florida, incloent-hi danses que recordaven les de Chicago i Nova York, i va afirmar que les "comprensions culturals de la raça" van influir en el missatge comunicat per la pel·lícula. També va distingir entre l'espectacle de vodevil del mateix nom, estrenat tres anys abans, i la pel·lícula. Susan Potter, una estudiosa d'estudis cinematogràfics, va afirmar que la pel·lícula té una afinitat per una "transformació estilística de novel·la" en què un personatge participa en accions per "garantir la llegibilitat", juntament amb la creació d'una nova personificació i llegibilitat sexual. Altres van ser més crítics. Maggie Hennneield, una estudiosa del cinema primerenc, va argumentar que la pel·lícula era "el pa de cada dia" per a la indústria cinematogràfica, que va dir que "sovint explotava cossos no normatius" per resoldre les tensions entre els atractius comercials del cinema i les seves "ambicions artístiques aspiracionals". També va afirmar que la pel·lícula no va assolir la marca de "desviació codificada o subversió sexual" present en adaptacions anteriors de la novel·la original.
En la cultura popular La pel·lícula és un element central de la novel·la Antkind de Charlie Kaufman, publicada el 2020.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Pel·lícules rodades a Florida Categoria:Pel·lícules ambientades a Florida Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT dels Estats Units Categoria:Pel·lícules dels Estats Units en blanc i negre Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1914 Categoria:Pel·lícules del 1914