miniatura|312x312px|La sacerdotessa Reina Puduhepa
Les dones a la societat hitita vivien d'acord amb unes lleis i jerarquies polítiques diferenciades respecte dels membres masculins. Tot i això, les Hasawa o també conegudes com a Haššnuppalla (nesili o cuneiforme: haš- “néixer”/”parir” i ḫarnauwa-la dona de la cadira de part) eren dones de la cultura hitita que exercien la professió de magues o sacerdotesses. Aquestes s’identificaven com “Les Velles” dins de l’escriptura sil·làbica has(u)was i significa “dona del naixement” tant en el seu significat literal, ja que eren les encarregades del part i, per tant, parteres, com en el context simbòlic en el sentit del fet que eren les qui portaven el naixement d’una nova vida com de la salut d’aquesta. Aquest càrrec, per tant, simbolitzava una posició de poder més elevada que la resta de dones al provenir d'una casta reial.
El sistema judicial i les lleis hitites El sistema legal de l'Imperi Hitita presentava una estructura jeràrquica clarament definida, on la jurisdicció depenia de la gravetat del delicte i de l'estatus dels implicats.
Les causes de més rellevància s'executaven i es jutjaven a la cort del rei, situada habitualment a l'entrada del palau. En aquests processos, el monarca exercia com a jutge suprem, assistit per una cort reial. Aquesta instància es reservava exclusivament per a casos d'extrema gravetat, com ara la bruixeria, els robatoris majors, la zoofília i l'adulteri.
Administració provincial i local D'altra banda, els casos menys greus eren responsabilitat d'oficials de rang inferior, com els governants vassalls o els governadors de les províncies. No obstant això, el rei mantenia la potestat d'intervenir i assumir qualsevol cas si considerava que entrava dins de la seva jurisdicció directa.
Aquests dignataris i magistrats provincials tenien la tasca d'investigar els fets de manera rigorosa. Les seves obligacions principals eren evitar la parcialitat i els suborns, garantint així la satisfacció i l'equitat per a les parts litigants (Hoffner, 1997). En l'àmbit local, cada poble disposava d'una cort situada a l'entrada de la localitat, presidida per un consell d'ancians i amb la presència d'un representant del govern central.
El control del poder: El Panku Durant el final del Regne Antic (regnat de Telipinu i els seus successors), existia un consell amb la facultat de jutjar el mateix rei si aquest planejava atemptar contra la vida d'algun familiar. Tot i el debat historiogràfic, es creu que aquest cos estava format per la noblesa o homes de classe alta. Cal destacar que, amb l'arribada del Regne Nou, aquesta institució va desaparèixer.
Les fonts i el contingut de les lleis La informació sobre la legislació hitita prové principalment de dues tauletes fonamentals. Aquestes es coneixen per l'íncipit (la frase inicial) que les identifica:
Primera tauleta: "Si un home..." Segona tauleta: "Si algú roba una vinya..."
Aquest corpus legal abasta un ampli ventall de conflictes socials. Inclou delictes contra les persones, com ara lesions, homicidis (tant dolosos com accidentals) o el segrest —generalment de dones—, així com crims sexuals (zoofília i violacions). Així mateix, les lleis regulaven els danys a la propietat (immobles, esclaus o bestiar) i establien preus fixos per a productes, serveis i animals, buscant una estabilitat econòmica i social en el regne.
La condició de la dona i el dret matrimonial En el corpus legal hitita, les dones apareixen sovint en un context de transacció econòmica. El matrimoni s'estructurava com un intercanvi on l'home pagava un preu de la núvia (lleis 28 i 29). Aquest sistema no era exclusiu de les classes lliures; segons la llei 34, els esclaus també podien pagar per casar-se amb una dona lliure, fet que demostra que els esclaus tenien capacitat per posseir béns materials.
Conflictes en el compromís i el dot Les lleis regulaven amb detall les compensacions en cas de ruptura del compromís matrimonial:
Fuga de la núvia (Llei 28): Si una dona compromesa fugia amb un altre home, aquest últim havia de rescabalar el promès original. Si eren els pares qui lliuraven la filla a un tercer, la responsabilitat de la compensació requeia sobre ells. Anul·lació del contracte (Llei 29): Si els pares trencaven el compromís després d'haver rebut el pagament, havien de retornar el doble del valor rebut. Successió i dot (Llei 27): La propietat del dot depenia del lloc de la defunció. Si la dona moria a casa del marit, aquest n'heretava els béns. Per contra, si moria a casa del pare i tenia fills, el marit perdia els drets sobre el dot.
El segrest i el treball forçat (Llei 35) Un aspecte punitiu rellevant apareix quan una dona era raptada per un administrador o un pastor. Si el raptor no pagava la compensació deguda, la dona era obligada a servir com a esclava durant un període determinat (entre dos i quatre anys segons les lleis 35 i 175) abans de passar a ser propietat definitiva del raptor.
El divorci i la dissolució de la llar El divorci hitita (Llei 26) permetia a l'home repudiar la dona, arribant fins i tot a poder vendre-la per un preu fixat de dotze sicles de plata. No obstant això, en els divorcis de mutu acord, el repartiment era més equitatiu: les propietats es dividien i la dona tenia dret a quedar-se amb un dels fills, mentre que la resta romanien amb el pare. Aquesta norma s'aplicava de la mateixa manera en unions entre servents i dones lliures.
Delictes sexuals: Incest i bestialisme A diferència del Codi d'Hammurabi, on els delictes sexuals se solien tractar com un dany patrimonial contra l'home, els hitites consideraven certes pràctiques com a aberracions morals punibles directament per l'Estat.
L'incest: Es castigava severament amb la pena de mort, especialment en relacions amb familiars directes. Hi havia matisos jurídics, com el de la llei 190: la relació amb la madrastra només era crim capital si el pare encara vivia. Així mateix, la llei era menys estricta si les dones implicades eren serventes. El bestialisme: La legislació hitita feia una distinció curiosa segons l'animal. L'abús sexual d'una vaca, ovella, porc o gos comportava la pena de mort i el judici directe del rei. En canvi, el contacte amb mules o cavalls no es considerava un delicte punible.
Els textos de rituals i medicina Metges a la societat hitita Els hitites no solien diferenciar entre el concepte de màgia i medicina, per això no es troba cap paraula equivalent a la definició moderna de “metge”, però sí que apareix esmentat en els textos hitites amb el sumerigrama LÚA.ZU “expert d’aigües”. Aquest ofici sovint és mencionat en les lleis hitites, on s’esmentava el sou que l’agressor havia de pagar al metge encarregat de tractar la víctima, però també es té constància d’informes reials i tractaments curatius de reis duts a terme per metges professionals.
El metge estava estretament vinculat amb l’activitat ritual i religiosa, ja que el tractament depenia principalment del diagnòstic donat per un oracle. S’evidencia l’ús de mètodes més empírics, però, en aquests casos, el tractament incloïa una combinació de tècniques fisiològiques (administració de drogues o herbes medicinals) i rituals màgics. Les inscripcions epigràfiques proporcionen poca informació en relació amb les pràctiques medicinals dels hitites i només se’n té constància de tractaments per les malalties més comunes com el mal d'ulls, febre o problemes de reproducció, però no s'especifica les tècniques utilitzades.
Magues i curació Dins aquests contextos medicinals es troben majoritàriament noms masculins, donant a entendre que aquesta professió estava més estretament vinculada als homes, però en els textos més enfocats en rituals màgics és on es troba una gran presència femenina com a agents principals de les inscripcions. Aquestes “magues”, més conegudes com a MUNUSŠU.GI “anciana”, eren les encarregades de dur a terme qualsevol ritual relacionat amb la medicina. Es teoritza que en un origen aquestes magues haurien sigut les antigues llevadores encarregades dels parts, tret que en llengua hitita el terme MUNUSŠU.GI es pronunciava com a hašauwa-, provinent d'un derivat del verb haš “parir”. Tot i això, hi ha poques evidències dins les inscripcions hitites de la utilització d’aquest terme en contextos de part.
La presència de les magues és ben evidenciat en els informes rituals, on moltes surten no només com a partícips, sinó també com a autores dels mateixos rituals, els quals quedaven després enregistrats i guardats com a “manuals” en cas de futures consultes. De fet, aquestes dones especialitzades en la màgia eren precedides de gran prestigi, fins i tot arribant a aconseguir certa igualtat en relació amb els homes dedicats al mateix ofici, els LÚA.ZU; així, moltes van estar estretament vinculades a la vida palatina com a curanderes reials. Això no indica que la dona visqués en igualtat a l’home dins la societat hitita, però, a diferència d’altres cultures antigues, les magues sí que van gaudir de més llibertat i autonomia.
El procés d’aquests rituals solen presentar una estructura i ordre específic: primerament s’esmentava el nom de l’autor o autora qui duria a terme; segonament s’explicava la finalitat del ritual, que podria servir per curar infertilitat, malalties, disputes, etc.; finalment es descrivia les diferents ofrenes, sacrificis i càntics que s’utilitzarien, dedicats a la deïtat encarregada d’expulsar els mals desitjats. És important entendre que la medicina hitita es basava principalment en el principi de reïficació i analogia; un mal o problema podia percebre’s com una unitat tangible amb la capacitat de ser eliminada mitjançant procediments físics, des de trencar una estatueta encapsulant el mal a recitar un encantament per expulsar-lo.
Ritual de Paskuwatti El ritual de Paskuwatti contra la disfunció sexual és un dels exemples més ben documentats d’un text ritual protagonitzat per una maga. En aquest cas, Paskuwatti treballa contra els problemes sexuals d’un pacient, no per infertilitat sinó per la impossibilitat d’aquest de mantenir una erecció. Durant els tres dies que es necessiten per dur a terme el ritual, la maga construeix una porta feta de canya, ofereix les ofrenes a la deessa Uliliyassi i es dirigeix al pacient per extreure els seus “atributs femenins” i restituir-los per “atributs masculins”:Li dono un arc [al pacient] i fletxes, i (li) dic al mateix temps: “Acabo de prendre’t la feminitat i t’he atorgat la masculinitat a canvi. Has expulsat el comportament (sexual) que s’espera [de les dones]; [has pres] el comportament que s’espera dels homes!” (CTH 406) El pacient travessa la porta i la maga el mana estirar-se en un altar. Finalment, Paskuwatti es dirigeix a la deessa una altra vegada i la invoca perquè s’acosti amb el pacient (dins un somni) per tal de restaurar-li la “masculinitat”, d’altra manera no podrà curar-se. Si la deessa no se li presenta, ella continuarà practicant el ritual.
Ritual de Tunnawi Un altre cas exemplar és el ritual hitita de Tunnawi on, semblant al de Paskuwatti, es tracta la dificultat o impossibilitat de procreació tant en homes com dones. I diu:[...] (si) una persona està experimentant impuresa, aleshores dita persona, sigui home o dona, realitza el ritual d’impuresa de la següent manera (l’anomenen el ritual del riu; i aquest és només un ritual). (CTH 409) miniatura|Deessa Hitita i Filla, "la Deessa del Sol d'Arinna", Anatòlia s.XV i XIII aC. Tunnawi du a terme el ritual al costat d’un riu, localització recurrent per la seva creença de què era capaç arrossegar les impureses, i construeix la porta de canya, també símbol del pas de la malaltia a la curació. Mitjançant la bruixeria, tot element impur és absorbit, destruït o arrosegat pel riu, amb l’addició del principi de contigüitat, on el pacient ha de tocar una vaca fèrtil o arbre ple de fruits perquè la seva fertilitat retorni. Finalment, es fan ofrenes al déu Sol en agraïment.