La província o wilaya de Setif (tifinag: ⴰⴳⴻⵣⴷⵓ ⵙⵟⵉⴼ; ) és una província o wilaya d'Algèria, a l'est d'Alger, amb capital a la ciutat de Setif. Comprèn 60 municipis, amb una superfície de 6.500 km², i una població de 1.489.979 habitants el 2008, cosa que la converteix en la tercera província algeriana més poblada després de les d'Alger i Orà.

Geografia Ubicació El territori de la wilaya és cobert de boscos d'avets al nord. El travessa l'Atles Tell, i el punt més alt de la wilaya és la muntanya Babor, a 2.004 m d'altitud, al nord, a la Petita Cabília.

La wilaya de Setif té una superfície de 6.504 km², el 0,27% del territori estatal, amb una divisió natural de tres zones: una de muntanyosa al nord representada per la serralada de Babor, que s'estén uns cent quilòmetres i cobreix pràcticament el nord, on es troben cims alts com ara la muntanya de Babor, de 2.004 m, Sidi Mimone de 1.646 m (Beni Aziz) i Tilione, amb 1.698 m (Ait Tizi); una altra zona d'altes planes: ocupa l'àrea central l'altitud de la qual varia entre 800 i 1.300 m.

En aquesta zona emergeixen algunes serralades:

al nord: Jebel Megress, de 1.737 m (Ain Abessa); a l'est: Jebel Braou, de 1.263 m (Bazer Sekra); al sud: Djebel Boutaleb Aferhane, de 1.886 m (Butaleb); al centre: Jebel Youcef Aferhane, de 1.442 m (Guedjal, Bir Haddada).

Una frontera sud conté conques on els xots estan latents, com ara el d'El Beïdha-Hammam Essoukhna a prop de Hammam Sokhna, el xot El Frein a prop d'Ain Lahdjar i el de Melloul, a prop de Guellal.

Clima El clima n'és continental, amb estius calorosos i secs, i hiverns rigorosos. El mes més plujós és l'abril, i el més sec juliol.

Història Del departament de Constantina, creat el 1848, del qual era una sotsprefectura, Setif va esdevenir capital d'un dels 12 nous departaments francesos colonialistes el 1956. En obtenir la independència, la wilaya de Setif era una de les 15 wilayes d'Algèria i cobria més de 17.000 km². La wilaya va perdre gran part de la superfície amb la creació de les wilayes de Bugia i M'Sila el 1974, així com la de Bordj Bou Arreridj 10 anys després, al 1984.

Població Per la seua situació, la wilaya de Setif té un mosaic de cultures i tradicions. El nord-oest (des de Guenzet fins a Ait Mouhli) està poblat per cabiles, el centre, poblat per arabòfons, i l'extrem sud de la wilaya, parcialment poblat per chaouis (sobretot a l'àrea de Butaleb).

Llengua A Setif es parla una variant de l'àrab algerià, derivada dels dialectes hilalians i un dialecte típic de l'est d'Algèria. L'accent és recognoscible perquè és pronunciat i fa servir el sufix "a" al final de mots o frases. Els setifians parlen en ga /g/ a diferència dels dialectes prehilalians que parlen en qāf (ق).

Organització de la wilaya Municipis de la wilaya de Setif

Walis miniatura|Centre Comercial Parc de Setif El càrrec de wali de la wilaya de Setif ha estat ocupat per figures polítiques nacionals des de la seua creació el 16 de maig del 1963 pel decret núm. 63-189, que organitza el territori algerià en quinze wilayes. +Walis en la wilaya de SetifNúm.WaliIniciFi1234Abdelghani Akbi5Mohamed Sadek Benyahia6Abdelkader Niar7Abdelaziz Boulkroun8Mohamed Cherifi9Hocine Hamel10Abdelwahab Guedmani11Mohamed Lamine Gherieb1213Hachemi Djiar14Khélifa Bendjedid15Mustapha Hidouci16Ahmed Horri17Abdelkader Benhadjoudja1819Mohamed Chérif Djebbari20Ahcène Frikha30 juin 199421Abdelkader Ouali22Abdelwahab Nouri23Noureddine Bedoui24Abdelkader Zoukh25Mohamed Bouderbali26Nacer Maskri27Mohamed Belkateb28Kamel Abla.29Mohamed Lamine Deramchi30Mustapha Limani.en cours

Empreses Algunes grans empreses (autòctones o estrangeres) hi ha a la província de Setif, que és una de les més industrialitzades juntament amb la seua veïna El Borj:

Recursos hídrics Aquesta wilaya engloba aquestes preses:

Presa de Mahouane;. Presa d'Ain Zada; Presa de Draâ Diss..

Aquestes preses són entre les 65 preses operatives d'Algèria. mentre que 30 més estaven en construcció el 2015.

Salut miniatura|300x300px|Sifitis, la capital de la província Centre Hospitalari Universitari Saadna Abdenour de Sifitis; Hospital El Eulma; Hospital de Bougaa; Hospital d'Ain El-Kebira; Hospital d'Ain Oulmene; Hospital Beni Ourtilene; Hospital d'Ain Abassa; Hospital Ras El Ma.

Notes i referències

Vegeu també Petita Cabília (Algèria) Chaouis Kutama Banu Hilal

Setif