és una actriu i directora d'escena francesa.
Trajectòria Vincent va debutar a la gran pantalla el 1969 amb la pel·lícula Pierre et Paul, dirigida per René Allio. Un parell d'anys després, va tenir papers en produccions destacades com ara Let Joy Reign Supreme, dirigida per Bertrand Tavernier, i Fire's Share, protagonitzada per Michel Piccoli.
El 1988 va obtenir un ampli reconeixement pel seu paper com a Madame Marielle Le Quesnoy a l'èxit de taquilla La vie est un long fleuve tranquille, pel qual va rebre un premi César a la millor actriu secundària el 1989. El 1992 va ser nominada a la mateixa categoria per la seva interpretació a J'embrasse pas, dirigida per André Téchiné. El 2013, va rebre una nominació al premi César a la millor actriu pel seu paper a la pel·lícula Quelques heures de printemps, dirigida per Stéphane Brizé. El 2020, va ser nominada per tercera vegada a la categoria de César a la millor actriu secundària per Especials, dirigida per Éric Toledano i Olivier Nakache, i el 2025 al César a la millor actriu pel seu treball a Quan cau la tardor, de François Ozon.
El 1996 va interpretar la mare de Bernie a la pel·lícula Bernie, dirigida per Albert Dupontel. En teatre, va treballar diverses vegades amb Patrice Chéreau i el seu exmarit Jean-Pierre Vincent. Va ser nominada dues vegades al premi Molière a la millor actriu: el 2010 per Alexandra David-Néel, Mon Tibet, dirigida per Didier Long i el 2011 per La Celestina, dirigida per Christian Schiaretti.
Referències
Categoria:Guanyadores del premi César a la millor actriu secundària Categoria:Actors de cinema francesos Categoria:Actors de teatre francesos Categoria:Actors parisencs Categoria:Directors de teatre francesos Categoria:Alumnes del Liceu Louis-le-Grand Categoria:Actors francesos del segle XXI Categoria:Actors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1943