Lo Crit d'Espanya a ser un setmanari satíric d'ideologia carlista editat entre 1889 i 1892 a la ciutat de Barcelona, durant la Restauració.
Història Publicació periòdica editada a Barcelona, el seu director va ser Francesc de Paula Oller i Simón. El seu primer número va aparèixer el 8 de març de 1889, amb quatre pàgines de 38 x 27 a tres columnes, impresa en la Imprenta Beltrán y Altés, Pelayo, 6 bis. De periodicitat setmanal, la seva capçalera era obra de Pacià Ross i Bosch. Era continuadora de Lo Crit de la Patria (1883-1888), setmanari desaparegut després d'adherir-se al Manifest de Burgos de la premsa integrista mentre es trobava a la presó Oller, qui va considerar que havia estat traïda la seva línia.
Al gener de 1890 va començar a publicar-se en vuit pàgines de 28 x 19, a dues columnes, quatre pàgines de text i quatre de litografies i caricatures, amb un retrat al llapis en color en la primera plana. El setmanari pretenia combatre el liberalisme «en totes les seves manifestacions», així com la escissió integrista de Ramón Nocedal, a la qual acusaven d'haver pretès apoderar-se del nom, lema i credo carlista.
Entre els artistes que van signar les il·lustracions del setmanari s'haurien trobat signatures com les de Cilla, Melitón González, Pacià Ross i Bosch, Antón Ross Bosch, Gay-Lusach, «Un mallorquí» o Utrillo. Entre els textos es podien trobar col·laboracions d'autors com Joan Baptista Falcó, Joan Maria Roma i Comamala, Juan B. Güell, Javier Bonet, S. Brau, A. Vidal i Vaquer, entre altres. Va cessar la seva publicació al setembre de 1892, en emigrar Oller a Buenos Aires.
Referències
Bibliografia
Categoria:Premsa carlina Categoria:Premsa històrica de Catalunya en català Categoria:Premsa de Barcelona