Tepelenë (forma definitiva albanesa) és una ciutat i un municipi del comtat de Gjirokastër, al sud d'Albània. La ciutat es troba a la riba esquerra del riu Vjosa, a uns tres quilòmetres aigües avall de la seva unió amb el Drino.
Fins a l'abolició dels districtes l'any 2000, Tepelenë era la seu del districte de Tepelenë. La seva ubicació és estratègicament important i hi ha una ciutadella en ruïnes que ocupa un punt a 300 metres sobre el riu. Ali Pasha de Yanina va néixer al poble proper de Beçisht, i Tepelena, juntament amb Ioannina, eren la seu d'Ali. El 1847, l'escriptor britànic Edward Lear va visitar la ciutat i va observar els edificis devastats.
Nom El nom de Tepelene s'ha interpretat en tres variants; la primera connecta l'origen d'aquest nom amb la paraula turca Tepedelen, que significa que perfora el cap. La segona versió explica la paraula amb Tepe e Lenes, que significa el turó de Lenes, i la tercera versió més convincent és la que explica aquest nom amb la paraula il·lírica Antibylyne, que significa davant dels Bylynes. Més tard, aquesta paraula evoluciona i pren el nom de Tepelene.
Història esquerra|miniatura|El Palau d'Ali Pasha a Tepelena, gravat d’Edward Finden, basat en un dibuix de William Purser, principis del .
Els bizantins van construir una torre defensiva que va ser desenvolupada successivament durant l'època de l'Imperi Otomà al i per Ali Pasha a principis del .
A principis de juliol de 1833, els habitants de Tepelenë es van revoltar contra Emin Pasha.
Els Joves Turcs revolucionaris es van reunir a Tepelenë el febrer de 1909, en un intent de persuadir els nacionalistes albanesos perquè s'hi unissin.
El 1920, un terratrèmol va danyar greument la ciutat, que va ser completament reconstruïda posteriorment. La tradició local diu que si Tepelenë supera els 100 edificis, serà destruïda. El mateix any, 400 soldats italians es van rendir als albanesos durant la batalla de Vlora.
El 7 d'abril de 1939, les forces italianes van desembarcar a Albània i van prendre el control del país i de Tepelenë a l'inici de la Segona Guerra Mundial. Després del fracàs de la invasió italiana de Grècia L’octubre de 1940, les tropes albaneses de Tepelenë sota el comandament del coronel Prenk Pervizi van desertar de l'exèrcit italià. El coronel va protestar dient al comandament italià que els albanesos no eren carn de canó. Com a conseqüència, el coronel Pervizi, així com altres oficials i tropes albaneses, van ser traslladats a les muntanyes del nord d'Albània i aïllats allà.
Les forces gregues van contraatacar i van avançar cap a Tepelenë en una ofensiva general sobre Vlorë. Malgrat diversos atacs i l'assistència als grecs per part de la Royal Air Force britànica, els italians van aconseguir mantenir la ciutat i a finals d'abril de 1941, després de la invasió alemanya de Iugoslàvia, l'exèrcit grec es va veure obligat a retirar-se.
Més tard, el govern socialista de la postguerra va convertir el campament local de l'exèrcit italià en un camp de treball. Entre els detinguts hi havia famílies albaneses influents involucrades en els governs anteriors. Alguns van morir i les seves tombes no tenien nom. El campament va ser tancat el 1954. En un moment donat, una epidèmia de còlera va matar molts reclusos.
Durant els disturbis a Albània de 1997, Tepelenë es va convertir en un punt central de la revolta contra el govern de Sali Berisha. Un comitè popular va prendre el control de la ciutat el març de 1997 i va alliberar el polític de l'oposició Fatos Nano de la presó local. El moviment es va estendre immediatament a Gjirokastrër, on es van distribuir armes des de Tepelenë.
Geografia
Tepelenë es troba a la riba esquerra del riu Vjosa, en un altiplà sobre el riu. El riu desemboca aquí, després que hagi travessat uns quilòmetres al congost de Këlcyrë, una cadena muntanyosa, al nord. A més, el Drino flueix en aquest punt. Al nord de Tepelenë, el riu Bënça, procedent del sud-oest del Kurvelesh, desemboca al Vjosa.
Tepelenë es va formar a la reforma del govern local de 2015 per la fusió dels antics municipis Kurvelesh, Lopës, Qendër Tepelenë i Tepelenë, que es van convertir en unitats municipals. La seu del municipi és la ciutat de Tepelenë.
Dades demogràfiques La població total de la ciutat és de 8.949 habitants (cens del 2011), en una superfície total de 431,50 km². La població de l'antic municipi al cens del 2011 era de 4.342 habitants i completament d'ètnia albanesa.
Economia miniatura|La nova SH4 entre Fier i Tepelenë. La planta d'aigua mineral local és una empresa local important i reeixida.
Transport A causa de la seva ubicació a la confluència de dues valls, Tepelena sempre ha estat un important centre de trànsit al sud d'Albània. La carretera nacional 4 (SH4), de Fier a Gjirokastër, continua a través de Tepelenë. miniatura|La fortalesa de Tepelena al riu Vjosa representada per Edward Lear el 1848.
Persones notables miniatura|Monument d'Alí Pasha. Ali Pasha, governant albanès que va servir com a paixà otomà del Pashalik de Yanina, una gran part de la Rumèlia occidental. Fotaq Strakosha, jugador de futbol amb la selecció d'Albània Muhedin Targaj, jugador de futbol d'Albània va ser captador Isuf Kalo, metge notable, metge personal d'Enver Hoxha Gramoz Ruçi, 37è president del Parlament d'Albània Valentina Leskaj, exministra de Treball i Benestar Social Tafil Buzi, líder de les revoltes albaneses de 1833–1839. Zaho Balili, poeta, escriptor i rapsode, autor de cançons isopolifòniques. Big Body Bes, raper i presentador de televisió Toquel, raper Stan Dragoti, director de cinema estatunidenc amb pares de Tepelenë que va emigrar a Amèrica a la dècada del 1920 Elton Ilirjani, supermodel i empresari albanès-estatunidenc de Tepelenë que va emigrar als Estats Units el 2018.
Referències
Bibliografia
Blue Guide to Albania and Kosovo from Zoitsa Vasi, James Pettifer, A&C Black, London, 2001 Albania in the Twentieth Century, A History: Volume I: Albania and King Zog, 1908-39 , Owen Pearson, I. B. Tauris, 2004
Categoria:Geografia d'Albània