Clotilde Català de Ocón i Gayolá (Calataiud, 1 de març de 1863 - Barcelona, 12 de maig de 1946) va ser una entomòloga i poetessa espanyola que va destacar pel seu estudi dels lepidòpters a la serra d'Albarrasí. Va ser la primera dona espanyola que va exercir de manera activa l'entomologia. També va ser autora de diferents poemes signats com «La Hija del Cabriel». La seva germana Blanca, al seu torn, és considerada la primera dona espanyola a exercir la botànica.

Catalán va néixer a Calataiud, filla de l'empordanesa Loreto de Gayolá (1839-1887) i l'aragonès Manuel Catalán de Ocón (1822-1899). Va viure gran part de la seva infància i joventut a Monreal del Campo, el poble del seu pare. Amb la seva família, passava llargs períodes de temps a «La Campana», la casa que els seus pares tenien a la masia de Valdecabriel, entre els municipis del Vallecillo i Frías d'Albarracín (Terol), a la serra d'Albarrasí, a prop del naixement del riu Cabriol. La seva mare, que havia estat educada en internats suïssos, va encoratjar les seves dues filles, Clotilde i Blanca, a desenvolupar els seus interessos per la botànica i l'entomologia.

Encara que Clotilde Catalán de Ocón no va cursar estudis reglats, es va formar amb Bernardo Zapater i Marconell, canonge d'Albarrasí i aleshores un dels més grans erudits en botànica a Espanya, que la va posar en contacte amb altres estudiosos d'aquesta ciència. Així, es va convertir en una notable col·leccionista d'insectes i va formar una col·lecció de lepidòpters, que en aquesta serra presentaven curiosos endemismes, i que ella classificà. Una part d'aquesta col·lecció va ser publicada a la revista Miscel·lània Turolense el 1894, sota l'epígraf de Fauna entomológica turolense, encara que la peça porti la signatura de Bernardo Zapater juntament amb l'entomòleg bavarès Maximilian Korb. miniatura|El riu Cabriol Clotilde Catalán de Ocón i Gayolà també va destacar com a poetessa, afició iniciada des de la seva infantesa i que es va estendre fins al primer terç del . Els seus poemes bucòlics giraven entorn de les virtuts humanes i les sensacions que es perceben en el contacte amb la naturalesa. Abunden en els seus textos les referències a la zona en què vivia, amb referències A mi valle, El sueño del Cabriel o La sierra de Albarracín, i en les seves elegies Súplica, Tristeza, Cantares, Del Pasado, Ayer y Hoy o Adiós a Valdecabriel, totes signades com «La Hija del Cabriel».

Després de la mort de la seva mare i la seva germana Blanca, el 1904, es va instal·lar a Figueres, en una propietat heretada de la família materna. Tot i que havia tingut una relació molt pròxima amb la seva germana, en morir tan aviat va anar perdent el contacte amb els seus nebots i cunyat. Després d'una llarga estada a Madrid, es va instal·lar definitivamente a Barcelona, on moriria als vuitanta-tres anys. Està enterrada al panteó familiar del cementiri de Figueres.

Obra El periòdic de Terol La Provincia va publicar el 1880 el Catálogo de lepidóteros de la Señorita Blanca Catalán de Ocón. Part de les seves cites van ser publicades després a la Miscelánea Turolense, el 1894, sota l'epígraf de Fauna entomológica turolense i el subtítol de Catálogo de los lepidópteros que han sido cazados en el valle de Valdecabriel por la Señorita Clotilde Catalán de Ocón, una relació de 54 papallones amb el seu corresponent nom científic. La col·lecció entomològica havia de ser molt valuosa si s'ha de jutjar per les paraules que escriu Zapater: «La jove i distingida Senyoreta Clotilde Catalán de Ocón, de l'afició de la qual als lepidòpters ens prometem molt, ha cridat l'atenció dels entomólegs per les valuoses espècies que ha sabut capturar a la Vall de Valdecabriel, essent algunes espècies rares com Colias Edussa, Hyalea, Polyommatus Gordius, Lyaena Baetica i Coridon, Lyccena Damon, Melitaca Artemis, una bonica Melitacca, Parthenie molt estranya al nostre país, i la Coenonympha iphioides, que és una varietat subalpina molt interessant».

La seva faceta com a poetessa va donar notorietat a Clotilde Catalán de Ocón i Gayolá. Les seves col·laboracions en la premsa de l'època van ser freqüents, generalment amb composicions de marcat caràcter romàntic. Publicà, per exemple, a la Revista del Túria, El Turolense, El Eco de Teruel i altres.

Reconeixements No va ser fins a meitat del segle XX que es va reconèixer el paper pioner de Blanca i Clotilde Català d'Ocón i Gayolá, les primeres dones que estudiaren i divulgaren temes naturalístics de la seva comarca, tot i haver-se vist privades, com a dones, de la formació universitària.

Catalán de Ocón va fer alguna inversió immobiliària a la Ciutat Lineal dels voltants de Madrid. Per això en aquesta zona durant molts anys va haver-hi un carrer dedicat a Clotilde Catalán, que encara subsistia a mitjan anys 1950. Després va canviar de nom.

Referències

Categoria:Entomòlegs espanyols Categoria:Poetes aragonesos Categoria:Persones de Calataiud Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Biòlegs aragonesos Categoria:Poetes espanyols del segle XIX Categoria:Poetes espanyols del segle XX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX