(de soltera Marguerite de Thibouville, era una noble francesa.

Biografia Marguerite es casa amb Jean de Carrouges el 1380.

Violació, judici i duel miniatura|Duel entre Jacques Le Gris i Jean de Carrouges

El 18 de gener de 1386, Marguerite va ser violada per Jacques le Gris, al castell de la seva sogra a Capomesnil, Normandia. Es creu que Le Gris va convèncer Marguerite, a qui el seu marit li havia presentat prèviament, perquè li permetés entrar al castell. Després va fer insinuacions sexuals i quan ella no va correspondre, la va violar amb l'ajuda del seu assistent Adam Louvel. Quan Marguerite va dir a Jean que havia estat violada, una de les seves principals preocupacions probablement hauria estat que Carrouges l'acusés d'adulteri. L'adulteri durant l'Edat mitjana no es va prendre a la lleugera; la llei requeria que els marits que cometien adulteri paguessin una multa i es reconciliessin amb les seves esposes, mentre que les esposes que cometien adulteri podien ser castigades en privat, però després havien de ser perdonades. Marguerite va afirmar que no havia comès adulteri, però si Jean no li hagués cregut, hauria estat castigada i això no hauria quedat bé per a la família Carrouges.

Els Carrouges inicialment van portar l'assumpte al seu senyor feudal, el comte d'Alençon, però, se sabia que aquest afavoria enormement Le Gris i ràpidament va desestimar el cas. No disposat a donar-se per vençut encara, Jean de Carrouges va presentar una petició al Parlament francès a París, que posteriorment va acceptar un judici que va començar el juliol del 1386. Les lleis anglosaxones i normandes del segle XIV relatives a la violació i l'agressió sexual sovint es remuntaven a la legislació romana, en concret a la idea del raptus, o la devaluació d'una dona a causa del seu rapte. Originalment, aquest concepte se centrava únicament en el rapte o la fugida, fins que el codi de Justinià va incloure la violència sexual contra dones solteres, monges i vídues. Retrocedint al segle XIV, els delictes de rapte i agressió sexual implicava que, si bé la violació no era necessàriament ignorada pels sistemes jurídics anglosaxons i normands, el rapte solia ser el principal objectiu. En conseqüència, era improbable que les víctimes de violació tinguessin èxit als tribunals si la seva agressió sexual no es demostrava amb proves de rapte físic i no pertanyien a un determinat nivell social. Els Carrouges residien a la província de Normandia (i l'agressió va ocórrer allà), cosa que significa que qualsevol legislació relacionada amb la violació probablement va estar influenciada pel concepte de rapte. Atès que l'acusació de Marguerite no implicava haver estat segrestada físicament per Le Gris, sinó haver estat agredida a la finca de la sogra, hauria estat extremadament difícil per a ella i Carrouges obtenir èxit als tribunals contra Le Gris. Marguerite estava visiblement embarassada durant el procés i va donar a llum poc abans del duel, cosa que va portar molts a qüestionar l'autenticitat de la seva afirmació, ja que la noblesa creia que l'embaràs no podia ser resultat d'una violació. A més, molts creien en aquella època que, per presentar una acusació de violació, la suposada víctima havia de tenir un aspecte semblant al d'una violació. Hauria de mostrar els signes necessaris per provar la violació davant d'un tribunal, com el cabell solt i despentinat i la roba esquinçada.

Al setembre de 1386, el Parlament francès va dictaminar que se celebraria una ordalia (en aquest cas un judici per combat) per decidir la culpabilitat de Le Gris, una pràctica que havia estat prohibida durant més de 150 anys per l'Església en aquell moment. Originari dels sistemes jurídics romans, el judici oral va sorgir com a reacció a una llei romana coneguda com el principi adversarial. Aquest principi, que exigia el testimoni de dos testimonis presencials als casos penals, dificultava l'acusació dels fiscals en certs casos. Per contrarestar aquesta llei, es van promulgar els judicis ordalia ordalies per evitar les absolucions immediates per manca de testimonis. Aquesta pràctica es va estendre més tard a altres parts d'Europa occidental, on s'utilitzava sovint per a delictes que passaven fora de la vista pública, com ara simonia o concubinat. La prova per ordalies va continuar practicant-se durant tot el segle XII i principis del segle XIII, fins que va ser prohibida per el Papa Innocenci III durant el IV Concili de Laterà el 1215. La disputa entre Carrouges i Le Gris va ser en gran manera un cas d'“ell va dir, ella va dir”, amb escasses proves addicionals o testimonis presencials. Per a la família Carrouges, un judici a duel significava evitar la probable possibilitat que Le Gris fos absolt per manca de proves; per al parlament francès, el duel va significar el final definitiu d'un conflicte, d'altra banda prolongat i complicat, entre dos partits influents.

A causa de la seva descontinuació, l'ús de l'ordalia, com l'empleada en el cas de Marguerite, havia esdevingut una raresa a França. Només era una opció en circumstàncies molt atenuants a la Cort de Cavalleria, que pertanyia als huissiers o mariscals. Els assumptes que implicaven aquesta forma de judici també s'havien tornat molt més teatrals, implicant el llançament d'un guant en presència del tribunal i l'assignació d'una hora i un lloc on podia passar el duel. Els càrrecs en si podien abastar des d'assumptes menors relacionats amb xafarderies insignificants fins a traïció a la corona. El duel entre Carrouges i Le Gris es va triar per a desembre de 1386. Els duels es consideraven un gran esdeveniment, en què les parts implicades usaven armadura completa i, sovint, anaven a cavall. Aquests duels eren tan pocs i espaiats que el rei sovint era present per presenciar el resultat amb els seus propis ulls, cosa que significava que hi hauria una escalada en el procés judicial del cas. A més, a l'època de Carrouges i Le Gris, la cavalleria se centrava cada cop menys en la batalla, i aquest canvi es va veure impulsat pel creixent ús de mercenaris, en lloc de cavallers, per part dels senyors locals. En canvi, els cavallers es van integrar cada cop més en l'aspecte escènic de la seva identitat, a través d'una participació més gran en... tornejos de justa o demostracions de la seva virtut cavalleresca a la cort. La cavalleria havia esdevingut un culte, una ideologia, una mica menys que una «religió secular», i com a tal, va influir en la conducta durant el conflicte; la lluita es va veure marcada per exigències, demostracions de destresa i exigències de lleialtat.  A causa d'aquest allunyament de la guerra, les demostracions cavalleresques i una bona reputació es van tornar cada cop més importants per als cavallers que volien mantenir el seu estatus i reconeixement, que sempre estaven oberts a desafiaments i requerien una defensa constant. Aquest èmfasi addicional en la reputació significava que una derrota al tribunal podria resultar perjudicial per a qualsevol de les parts, mentre que una victòria consolidaria el seu estatus de cavallerositat durant els propers anys. El duel va tenir lloc el 29 de desembre de 1386. Després d'una llarga batalla amb nombrosos espectadors, Le Gris va ser abatut en combat per una espasa al costat, cosa que ho va fer culpable davant la llei. Si Jean de Carrouges hagués perdut contra Le Gris, Marguerite hauria estat cremada a la foguera per perjuri. La raó és que les ordalies es consideraven una forma de judici diví, en què el vencedor era considerat just i comptava amb l'ajuda de Déu. Per tant, el públic hauria percebut la pèrdua de Carrouges com si Déu li hagués fet l'esquena perquè la història de Marguerite no era certa.

Resta de la biografia Algunes fonts diuen que un altre home va confessar haver violat Marguerite mentre esperava la seva execució i que, com a resultat, Marguerite es va convertir en reclusa i va fer vot de castedat. Tot i això, hi ha debat sobre l'autenticitat d'aquesta afirmació.

A la cultura popular La història del duel inspirat Ridley Scott el 2021 en la película The Last Duel (basat en el llibre de 2004 The Last Duel: A True Story of Trial by Combat in Medieval France per Eric Jager), en què va ser interpretada per l'actriu Jodie Comer.

Referències

Categoria:Nobles de França Categoria:Persones de l'Eure Categoria:Morts el 1419 Categoria:Nascuts el 1362