És lestat hipersecretor (SAPS) que adopten les cèl·lules quan estan en senescència cel·lular. Les cèl·lules no es divideixen però encara són metabòlicament actives produint moltes molècules de senyalització. Això provoca un canvi en el microambient tissular.
Components Entre els seus components es troben:
Proteïnes: És el grup més ampli incloent interleucines, quimiocines, factors de creixement i proteases de la matriu extracel·lular. Lípids bioactius: Com són les oxilipines, els leucotriens i les prostaglandines. Vesícules extracel·lulars: Principalment exosomes que transporten proteïnes, lípids i àcids nucleics. Àcido nucleics no codificants: Com microARNs (miRNAs) i fragments de ADN de la cromatina citoplasmàtica (CCFs).
Un aspecte crucial és que el SASP és altament heterogeni i dinàmic. La seva composició exacta depèn del tipus de cèl·lula (per exemple, fibroblasts davant de cèl·lules epitelials), de l'estímul que va causar la senescència (dany genotòxic, oncogens o estrès metabòlic) i de l'entorn del teixit.
Entre les seves funcions s’inclou la reparació i cicatrització de teixits, desenvolupament embrionari i ajuda a detectar i eliminar cèl·lules tumorials. Tot i això, quan SAPS és crònic, està associat a una baixa inflamació que s’associa a l’envelliment (inflammageing).
Referències Wang B, Han J, Elisseeff, Demaria M (2024). "The senescence-associated secretory phenotype and its physiological and pathological implications". Nat Rev Mol Cell Biol. 25(12): 958-978. doi:10.1038/s41580-024-00727-x. PMID: 38654098.