Ilunnus, escrit també Ilunus o Ilun, és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània.
Etimologia Hom veu en aquest teònim una etimologia basca, relacionada amb els termes actuals ilun 'ombrívol, fosc' o hil 'matar', o bé, com passa també amb Iluro(n), amb el basc hiri/ili 'ciutat' i l'arrel ibèrica ili, d'idèntic significat.
S'han trobat altres testimonis epigràfics que duen l'arrel ilun. A Sent Biat hi ha Astoilunnus, nom format pel basc asto 'ase' i ilun 'fosc'; a Argenh hi ha Arsilunnus, plausiblement derivat del basc (h)artz 'ós'. A Sent Biat i a Sant Bertran de Comenge s'han trobat les variants Ilumber/Ilumberis, el segon radical de les quals, ber(is), s'ha relacionat amb el basc berri 'nou', mentre que el primer tant pot estar relacionat amb ilun com amb ilur, una arrel present en els teònims Ilurberrixus, Iluro(n) o Ilurgorri.
Equivalent sincrètic Ilunnus també es fa servir com a epítet per a qualificar Hèrcules a Narbona i, per tant, es va assimilar a aquest déu romà.
Inscripcions S'han trobat diverses inscripcions i altars dedicats a Ilunnus als Pirineus amb algunes variacions en l'ortografia del nom. Així, n'hi ha amb la forma Ilunnus a Banhèras de Luishon i a Judèth de Luishon, Ilunus a Montauban de Luishon i Cadiac, Ilun a Cièrp e Gaud (o Mèles) i Ilunni a Montauban de Luishon. Aquesta darrera diu així:
Traducció: «Al déu Ilun(ni), Sabinus ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser».
També es va trobar una inscripció que deia Ilunnus com a epítet d'Hèrcules a Narbona, cosa que en testimonia el culte en aquella ciutat.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Déus del panteó pirinenc de Comenge Categoria:Inscripcions en llatí amb noms aquitans Categoria:Història de l'Arieja Categoria:Gàl·lia Narbonesa Categoria:Història de Narbona