Brujeria és un supergrup de mètal extrem estatunidenc format Los Angeles el 1989. Les seues lletres en castellà tracten qüestions sobre la immigració, el narcotràfic i la política. Els membres del grup actuen sota pseudònims i es presenten com una banda llatina formada per narcotraficants, amagant les seves identitats perquè són buscats per l'FBI. En vídeos i fotografies s'han mostrat amb bandanes, passamuntanyes, sarapes i sovint empunyant matxets.
Història Formació i primers treballs (1989–2001) Brujeria es va formar el 1989 amb l'objectiu de formar un grup de grindcore i death metal representativa de la comunitat xicana. Els seus membres fundadors van ser el guitarrista Dino Cazares, Jello Biafra, el bateria Pat Hoed, el baixista Billy Gould i el cantant Juan Brujo.
El seu primer senzill, «¡Demoniaco!», va ser publicat el 1990. El 1992 es va publicar «Machetazos» i amb ell va arribar el primer canvi de formació: Jello Biafra va deixar el grup, Pinche Peach es va ser incorporar com a cantant addicional, Raymond Herrera va assumir la bateria i Pat Hoed va deixar la bateria es va convertir en un segon vocalista. «Machetazos» i El Patrón (1994) van ser produïts i distribuïts a través del segell discogràfic de Jello Biafra, Alternative Tentacles.Giant Robot 2004 - ...
Brujeria va ser criticada des dels inicis per les seves lletres sobre drogues, sexe i satanisme. Aquests temes, tot i que presents en molts altres grups de death metal, es van inspirar en les accions d'Adolfo Constanzo, un contrabandista de drogues mexicà d'origen cubà practicant del palo mayombe i assassí en sèrie. La controvèrsia va sorgir per la portada del seu primer àlbum Matando güeros (1993), que presentava un cap decapitat sostingut per una mà. Posteriorment, la imatge del cap es va convertir en un emblema de la banda conegut com a Coco Loco ('cap boig' en argot mexicà), i apareix amb freqüència a les portades dels àlbums i al marxandatge. El cap tallat és el d'un traficant de drogues en una foto extreta d'una publicació mexicana. Aquest àlbum va va suposar la incorporació de Shane Embury a la guitarra i al baix.
El 1995 es va publicar el seu segon àlbum, Raza odiada, amb els temes habituals però amb canvis significatius en la seva música. Raza odiada va incloure el senzill "La ley de plomo", el videoclip del qual va tenir èxit en canals musicals com MTV, apareixent a altes hores de la nit en programes dedicats al heavy metal. El grup va començar a ser cada cop més popular, això no obstant va decidir romandre en l'anonimat i va rebutjar totes les ofertes per a tocar en directe (excepte en rares ocasions). Dos anys més tard va arribar l'EP Marijuana, que incloïa una paròdia de la popular cançó «Macarena» i quatre cançons en directe del seu primer concert de l'11 de juny de 1997 a la sala Whisky a Go Go de Hollywood.
El 1999 es va publicar Spanglish 101, una recopilació d'artistes del segell Kool Arrow Records, que protestava contra el domini de l'anglès. En aquest àlbum, Brujeria va incorporar-hi un parell de cançons noves: «Marcha de odio», que més endavant s'inclouria al seu següent àlbum, Brujerizmo, i «Don Quijote Marijuana», una versió de la cançó «Don Quichotte» del grup francès Magazine 60 que va cridar l'atenció pel seu estil synthpunk completament diferent del so habitual del grup.
L'any 2000, 5 anys després del darrer LP, es va publicar Brujerizmo, que va incorporar Nick Barker com a segon bateria, Jesse Pintado a la guitarra i Gaby Dominguez, com a «Pititis», que representa un dimoni femení, com a vocalista femenina. El següent llançament va ser una recopilació, anomenada Mextremist! Greatest Hits, publicada el 2001, que incloïa temes clàssics, versions alternatives, remescles, una pista multimèdia i alguns temes nous, com la col·laboració amb Mucho Muchacho a «Narco-Peda» i «Asesino» amb la participació de Tony Campos de Static-X. El disc, més que ser un recopilatori, és més aviat un disc de rareses i cares B, ja que la majoria de les cançons no eren les versions de l'àlbum, sinó les versions dels EP i senzills.
Aturada i continuació (2002– ) esquerra|miniatura|Juan Brujo (John David Lepe) i Hongo (Shane Embury) El 2002 va arribar amb novetats per al grup. Primer va gravar material nou per al seu esperat quart àlbum, tanmateix, la dissolució temporal de Fear Factory, a causa de les diferències entre Dino Cazares i Raymond Herrera, va comportar que Herrera deixés Brujeria el 2002, poc abans que Fear Factory es reformés sense Cazares. La banda va anunciar diversos projectes musicals paral·lels dels membres, començant pel projecte Asesino de Cazares, que va publicar aquell mateix any Corridos de muerte amb el baixista Tony Campos i el bateria Emilio Márquez.
El 2 d'octubre de 2003, Brujeria va fer el seu primer concert oficial a Chicago i va començar la seva primera gira coneguda com The Mexecutioner Tour, que va concloure el 24 de gener de 2004 a Guadalajara. També el 2003, Roadrunner Records va publicar una recopilació de cançons dels àlbums d'estudi de la banda titulada The Mexecutioner! - The Best of Brujeria. La banda, ara amb Nick Barker de Dimmu Borgir a la bateria, va decidir promocionar el treball com mai ho havia fet abans: amb entrevistes, concerts i començant amb una segona gira anomenada Tour II, que va començar el 7 de febrer de 2004 a Mexicali, amb la primera aparició de Pititis, la veu femenina de la banda, i la seva primera visita al Brasil i l'Argentina,.
El 2006, hi va haver notícies del grup amb la publicació de The Singles i l'inici d'una nova gira internacional de concerts, coneguda com a No Seas Pendejo Tour, que va començar a Buenos Aires el 28 de gener i també va incloure la presentació al Vive Latino 2006 a Mèxic amb dos nous membres: Tony Laureano a la bateria i Jeff Walker al baix. Shane Embury va deixar el baix i va passar a la guitarra. Brujeria va fer la seva primera aparició a Europa al Viña Rock i la gira va concloure el 6 d'agost d'aquell any a Houston. Més endavant, al setembre del mateix any va tornar per fer una petita gira per l'Estat espanyol coneguda com a Don Quijote Marijuana Tour, ara amb Patrik Jensen a la guitarra i Adrian Erlandsson a la bateria. Brujeria va fer una gira internacional entre el 2007 i el 2008. En una entrevista al juny del 2009, el baixista Shane Embury va declarar que el quart àlbum d'estudi de la banda es publicaria aquell any i que podria ser publicat per la mateixa banda. L'octubre del 2014, el grup va signar amb Nuclear Blast per a un àlbum el 2015. L'1 de juliol del 2016, la banda va anunciar que finalment publicarien el seu quart àlbum d'estudi Pocho Aztlan el 16 de setembre. L'àlbum va ser el primer en setze anys i el primer amb Hongo Jr., El Cynico, El Sangron i Cuernito.
Des del llançament de Pocho Aztlan, Brujeria ha continuat fent gires regularment i ha publicat una sèrie de senzills únics, incloent-hi dues cançons anti-Trump «Viva Presidente Trump!» i «Amaricon Czar» (el 2016 i el 2019 respectivament), i «Covid-666» el 2020. El 14 de juliol de 2023 va publicar el seu primer senzill del nou àlbum Esto es Brujeria titulat «Mochado». L'àlbum es va publicar el 15 de setembre.
Pinche Peach va morir d'insuficiència cardíaca el 17 de juliol de 2024, als 57 anys. El 18 de setembre de 2024, es va anunciar en una publicació del compte d'Instagram de la banda que Juan Brujo havia mort aquell matí, als 61 anys, a causa d'un atac de cor que havia patit el 16 de setembre de 2024, mentre es prenia un dia lliure de la seva gira amb Gwar.
Cronologia
Discografia Any Títol Discogràfica Format 1993 Matando güeros Roadrunner CD Àlbum de debut. Va ser prohibit en molts països per la seva portada i contingut; la portada representa una persona fora de pla sostenint un cap decapitat. 1995 Raza odiada Roadrunner CD 2000 Brujerizmo Roadrunner CD Aquest és l'últim àlbum gravat amb els dos membres originals, Asesino i Güero Sin Fe. 2016 Pocho Aztlán Nuclear Blast CD Aquest és el primer àlbum publicat amb Nuclear Blast. També és el primer àlbum de la banda en setze anys, així com el seu primer llançament amb El Cynico al baix. L'àlbum va ser publicat el 16 de setembre de 2016. 2023 Esto es Brujeria Nuclear Blast CD Àlbum final amb el cantant fundador Juan Brujo, que va morir el 2024.
Senzills i EP 1990 - ¡Demoniaco! (Nemesis Records) 1992 - ¡Machetazos! (Alternative Tentacles) 1994 - El Patrón (Alternative Tentacles) 2000 - Marijuana (Kool Arrow Records) 2008 - Debilador (Independent) 2009 - No aceptan imitaciones (Independent) 2010 - California Uber Aztlan (Independent) 2014 - Angel Chilango (Independent) 2016 - Viva Presidente Trump! (Nuclear Blast) 2019 - Amaricon Czar (Nuclear Blast) 2020 - COVID-666 (Nuclear Blast 2023 - Mochado (Nuclear Blast)
Àlbums recopilatoris 1994 - Best of Grindcore and Destruction (Priority Records) 1996 - At Deaths Door II 1999 - Spanglish 101 (Kool Arrow Records) 2001 - Mextremist! Greatest Hits (Kool Arrow Records) 2003 - The Mexecutioner! - The Best of Brujeria (Roadrunner Records) 2006 - The Singles
Referències
Categoria:Grups de música de Los Angeles Categoria:Grups de death metal Categoria:Supergrups