miniatura|Lingot d'or bullionista al Museu dels diners de Zúrich El bullionisme és una teoria econòmica que defineix la riquesa per la quantitat de metalls preciosos que es posseeixen. És una forma primerenca i potser més primitiva de mercantilisme. Es va derivar, durant el segle XVI, de l'observació que el Regne d'Anglaterra, a causa del seu gran superàvit comercial, posseïa grans quantitats d'or i plata —en lingots o encunyats— malgrat que a Anglaterra no hi havia mineria de metalls preciosos.
Història El bullionisme va néixer en el que avui es coneix com a Espanya. Després de la Reconquesta, la regió va ser víctima d'una profunda crisi econòmica. Això va portar els estudiosos locals a buscar maneres de reactivar l'economia de la regió. Alguns van assenyalar que Anglaterra havia acumulat vastes reserves d'or i plata gràcies al seu superàvit comercial, i van establir un vincle entre la possessió de metalls preciosos i la riquesa del país.
Tot i que els defensors del bullionisme no van escriure tractats teòrics sobre la matèria (a diferència dels precursors de l'escola clàssica del segle següent), sí que van mobilitzar molts líders. L'any 1558, Ortiz va escriure una memòria al rei per evitar les sortides d'or. La doctrina es va desenvolupar principalment en aquesta regió, ja que l'afluència de metalls preciosos d'Amèrica va provocar un fort augment del poder adquisitiu a curt termini, fet que els autors van veure com una confirmació implícita de la seva teoria. El rei Carles I d'Espanya i el seu fill, el rei Felip II, van seguir les recomanacions bullionistes.
Bullionistes destacats Thomas Milles (1550–1627) i altres van recomanar que Anglaterra augmentés les exportacions per crear un superàvit comercial, convertir aquest superàvit en metalls preciosos i dificultar la fuga de diners i metalls preciosos cap a altres països. Anglaterra va restringir l'exportació de diners o metalls preciosos cap a l'any 1600, però Milles volia reprendre l'ús dels ports de l'staple (ports on els mercaders estrangers que arribaven estaven obligats a oferir les seves mercaderies a la venda abans que en qualsevol altre lloc) per obligar els mercaders de l'estranger a utilitzar els seus actius per comprar productes anglesos i evitar que transferissin l'or o la plata d'Anglaterra cap als seus països d'origen. Les opinions de Milles, però, no van ser gaire valorades. Un dels seus contemporanis va escriure: "Milles estava tan fora de sintonia amb el seu temps que els seus pamflets van tenir poca influència".
Gerard de Malynes (1586–1641), un altre bullionista, va publicar un llibre titulat A Treatise of the Canker of England's Common Wealth, on afirmava que l'intercanvi de moneda estrangera havia estat un comerç de valor més que un intercanvi del pes dels metalls. Per tant, l'intercanvi injust de metalls preciosos per part de banquers i canvistes provocaria un dèficit en la balança comercial anglesa. Per prohibir la fluctuació dels tipus de canvi, exigia la fixació estricta dels tipus de canvi per a les monedes, només mitjançant la concentració de metalls preciosos i pesos, i una regulació i vigilància estricta del comerç exterior. No obstant això, no va aconseguir convèncer els seus contemporanis "...que els canvistes fossin responsables de la sortida d'or o d'obtenir entusiasme per una venda monopolística de canvi, par pro pari, per part del canvista reial". Va tenir èxit, però, a l'hora de crear una de les primeres controvèrsies econòmiques, i Edward Misselden se li va oposar el 1623 en el seu llibre The Circle of Commerce: Or, the Balance of Trade.
Vegeu també Diner mercaderia Patró or Política monetària John Law
Referències
Bibliografia
Irvin L. Jeffery (2008). “Paradigm and Praxis: Seventeenth-Century Mercantilism and the Age of Liberalism” Ph.D. diss., University of Toledo.
Categoria:Teoria econòmica Categoria:Història d'Anglaterra Categoria:Banc d'Anglaterra