Ricardo Legorreta Vilchis (Mèxic, 7 de maig del 1931- ibíd. 30 de desembre del 2011)Fallece el arquitecto mexicano, Ricardo Legorreta va ser un arquitecte mexicà. L'obra de Legorreta es fonamenta en el maneig de les proporcions, la creació d'espais elementals, el color intens i la contundència d'elements estructurals i arquitectònics, els quals són integrats en escassos materials i una escala monumental. La seva arquitectura és regional i respon a les necessitats del seu entorn cultural. Al llarg de la seva carrera va rebre crítiques que denoten la referència d'arquitectura de Luis Barragán.
Va arribar a ser un dels arquitectes mexicans més reconeguts a nivell internacional. La seva obra és reconeguda per amplis sectors de la societat degut la constància del seu treball, la congruència de les seves idees i la permanència de valors universals en arquitectura.
Del 1948 al 1952 va estudiar la llicenciatura en Arquitectura a l'Escola Nacional d'Arquitectura de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i treballa al taller de José Villagrán García fins al 1960, any en què funda el seu despatx en societat amb Noé Castro i Carlos Vargas. El seu estil es caracteritza per aplicar temes contemporanis a l'arquitectura tradicional del seu país.
El primer projecte de l'arquitecte fora del seu país el va fer a Los Angeles per a l'estrella del cinema Ricardo Montalbán i la seva dona Georgiana, que li havien demanat un projecte arquitectònic que representés Mèxic sense arribar a ser ostentós. Construït en un turó de Hollywood, la casa és com una escultura.http://www.sinembargo.mx/30-12-2012/473612 És a partir de l'èxit d'aquest projecte quan la seva carrera es veu internacionalitzada i funda un despatx d'arquitectura en aquesta ciutat. La més recent és la Torre BBVA Bancomer en col·laboració amb el despatx londinenc Rogers Stirk Harbour + Partners fundat pel guanyador del Premi Pritzker 2007, Sir Richard Rogers, aquest gratacel és al passeig de la Reforma i Lieja, aquest gratacels té una altura de 225 m.
Va morir el 30 de desembre de 2011 a Ciutat de Mèxic.
Docència esquerra|miniatura|340px|Torre Nueva de la SRE Plaça Juárez. El seu compromís amb la formació universitària va començar des d'etapes primerenques de la seva carrera. Entre 1959 i 1962 va ser professor a l'Escola Nacional d'Arquitectura de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), on va impulsar un ensenyament orientat a la pràctica i la sensibilitat artística. Posteriorment, del 1962 al 1964, va dirigir el Grup Experimental de la UNAM, una iniciativa dedicada a explorar nous enfocaments constructius i didàctics en l'arquitectura mexicana. El 1965, la UNAM va designar el seu taller professional com a seu oficial perquè els estudiants d'arquitectura realitzessin el seu servei social, reconeixent a la seva pràctica un model d'aprenentatge integral que combinava teoria, tècnica i compromís social. Aquesta relació permanent amb l'ensenyament va deixar una empremta profunda en generacions d'arquitectes, consolidant Legorreta no només com un referent del disseny, sinó també com un formador de talent i promotor de la identitat arquitectònica de Mèxic.
Entre 1985 i 1998 va col·laborar amb l'arquitecte Charles Moore a la Universitat de Califòrnia, Estats Units, on va impartir un curs centrat en la relació entre l'espai, l'escala i l'experiència humana. Aquesta etapa va marcar una fructífera relació entre tots dos creadors i va permetre a Legorreta projectar el seu pensament arquitectònic cap a noves generacions d'arquitectes internacionals, enfortint els vincles acadèmics entre Mèxic i els Estats Units.
Durant més de cinc dècades, Ricardo Legorreta va combinar el seu exercici professional amb una intensa tasca acadèmica i de difusió arquitectònica. Entre el 1969 i el 2011 va impartir conferències, classes magistrals i tallers en algunes de les universitats més reconegudes del món. La seva presència acadèmica es va estendre per institucions de Mèxic, Canadà, Espanya, Guatemala, l'Argentina, Uruguai, Costa Rica, Xile, Japó, Nicaragua, Anglaterra, Àustria, França, Israel, Corea, Bulgària i Itàlia, a més de més de trenta universitats . A cadascuna d'aquestes intervencions, Legorreta compartia la seva visió sobre l'arquitectura mexicana contemporània, la importància del color i la llum en el disseny, i el valor de la identitat cultural davant de l'homogeneïtzació global.
Premis i honors Va ser membre honorari del Seminari de Cultura Mexicana. Receptor de la Medalla d'Or de la Unión Internacional de Arquitectos (UIA) el 1999,1999, RL obtiene la Medalla de Oro de la UIA Medalla d'Or de l'American Institute of Architects (AIA) el 20002000, AIA Golden Medal Award: RL i el Praemium Imperiale el 2011. 1991 Premi Nacional de Ciències i Arts a l'àrea de Belles Arts pel govern mexicà 1992 Medalla d'Or, Biennal d'Arquitectura Mexicana 1999 Medalla d'Or. Unió Internacional d'Arquitectes 2000 Medalla d'Or. American Institute of Architects 2002 Cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica, pel govern Espanyol 2011 Praemium Imperiale Associació d'Art del Japó
Selecció d'obres miniatura|Hotel Camino Real Monterrey el 2007. miniatura|Hotel Sheraton Bilbao el 2005. Mèxic 1964, Fàbrica Automex a Toluca . 1964, Laboratoris Smith Kline & French, en col·laboració amb Mathias Goeritz, avui Seu de la Comissió de Drets Humans del Districte Federal, Av. Universitat 1449, Ciutat de Mèxic 1967, Colegio Cedros i Universidad Panamericana Preparatoria, Tecoyotitla 364 i 366, Chimalistac, San Ángel, Ciutat de Mèxic, molt modificada encara reconeixible. 1968, Hotel Camino Real, en col·laboració amb Luis Barragán, Av. Mariano Escobedo 700, Polanco, Ciutat de Mèxic 1968, Oficines Celanese Mexicana, avui SEMARNAT, Av. Revolució 1425, Tlacopac, San Ángel, Ciutat de Mèxic 1972, Restauració de l'Antic Palau Iturbide, Madera 17, centre històric, Ciutat de Mèxic 1975, Fàbrica d'IBM a Guadalajara 1975, 'Hotel Camino Real, Cancun 1976, Oficines Seguros América avui Tribunal Federal de Justícia, Av. Revolució 1508, San Ángel, Ciutat de Mèxic 1981, Hotel Camino Real Ixtapa, Ixtapa, Guerrero 1985, Fàbrica Renault a Gómez Palacio, Durango 1985, Pla Mestre per a Huatulco, Oaxaca 1991, Museu d'Art Contemporani de Monterrey 1993, Restauració de l'antic Col·legi de San Ildefonso, UNAM. Justo Sierra 16, centre històric, Ciutat de Mèxic 1993, Papalote Museu del Niño, Bosc de Chapultepec 2a. Secció, Ciutat de Mèxic 1994, Restauració del Club de Banqueros, Av. 16 de Setiembre 27, centre històric, Ciutat de Mèxic 1994, Remodelació del Zoològic de Chapultepec, Ciutat de Mèxic 1994, Centre Nacional de les Arts (pla mestre), Edifici d'Administració i Investigació, Edifici Central i Escola Nacional d'Arts Plàstiques La Esmeralda, Ciutat de Mèxic 1998, oficines corporatives de Televisa, Ciutat de Mèxic 2001, ITESM Campus Santa Fe, Ciutat de Mèxic 2001, EGADE Escola de Graduats en Administració i Direcció d'Empreses de l'ITESM a Monterrey 2003, Plaça Juárez, Ciutat de Mèxic
En altres països miniatura|Centre Comercial Multiplaça Panamericana El Salvador el 2005. miniatura|Nova Catedral de Managua, Nicaragua
1985, Casa Montalbán, a Los Angeles, Califòrnia 1993, nova Catedral de Managua, Nicaragua 1993, La restauració de la plaça Pershing Square a Los Angeles, Califòrnia 1995, Biblioteca principal a San Antonio (Texas) 1997, Centre residencial Schwab, Universitat Stanford, Palo Alto (Califòrnia) " "10 obras poco conocidas de Ricardo Legorreta" 1999, Casa Cabernet, Vall de Napa, Califòrnia 2000, Pavelló de Mèxic a l'Expo 2000 Hannover 2001, Museu Zandra Rhodes, Londres 2001, Max Palevsky Residence Hall, Universitat de Chicago 2001, Casa a la Mediterrània 1 a Tel-Aviv, Israel 2004, conjunt residencial Parque Europa al barri de Las Águilas, Madrid, Espanya 2004, Hotel Sheraton Bilbao, a Bilbao, Espanya 2005, Centre Comercial Multiplaza Panamericana, a Antic Cuscatlan, El Salvador 2005, Nou campus de l'Escola Superior d'Economia i Negocis, ESEN, Santa Tecla (El Salvador)Obras relevantes, legorretalegorreta.com, arxivat a archive.org
Referències
Bibliografia El Jardín en la Arquitectura del siglo XX: naturaleza artificial en la cultura moderna: Estudios Universitarios de Arquitectura, Volumen 14. Darío Álvarez Álvarez. Michigan : Reverte, 2007. ISBN 978-84-291-2114-8. Legorreta mas Legorreta. Richard Rogers et al. Michigan : Rizzoli International, 2004. ISBN 978-0-8478-2598-1. Ricardo Legorreta: Global Architecture - volumen 14. Yukio Futagawa. Michigan : A.D.A. Edita, 2000. ISBN 978-4-87140-234-7. Arquitectos Mexicanos III: forma, luz y color. Fernando de Haro Lebrija. México : Arquitectos Mexicanos, 2000. ISBN 978-968-5336-00-0. Museums for a new millennium: concepts, projects, buildings/Architecture Series. Vittorio Magnago Lampugnani et al. Michigan : Prestel, 1999. ISBN 978-3-7913-2219-3. Legorreta Arquitectos. Dirección General de la Vivienda. Madrid : Ministerio de Fomento, 1998. ISBN 978-84-498-0367-3. Legorreta Arquitectos. John V. Mutlow. México : Gustavo Gili, 1997. ISBN 968-887-333-0. Arquitectos contemporáneos de México. Louise Noelle. Texas : Trillas, 1993. ISBN 978-968-24-4603-0. Arquitectura Latinoamericana: pensamiento y propuesta. Instituto Argentino de Investigaciones en Historia de la Arquitectura y el Urbanismo. Texas : Ediciones Summa, 1991. ISBN 978-968-840-975-6. La Arquitectura de Ricardo Legorreta. Wayne Attoe & Sydney H. Brisker. México : Noriega-LIMUSA, 1990. ISBN 968-18-3964-1. Ricardo Legorreta: tradición y modernidad. Louise Noelle. México : UNAM, Coordinación de Humanidades - Colección de Arte 41, 1989. ISBN 968-36-1022-6. Architectural Digest, Volumen 44 / Ricardo Montalbán's Home. USA : Conde Nast Publications, 1987. Ricardo Montalban's Home Represents a Fusion of Cultures, Architecture - Echoes of Mexico ''. Los Ángeles : Los Angeles Times, 26 de juny de 1988.
Categoria:Morts a Ciutat de Mèxic Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Categoria:Arquitectes mexicans Categoria:Alumnes de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Categoria:Morts el 2011 Categoria:Artistes de Ciutat de Mèxic Categoria:Arquitectes morts al segle XXI Categoria:Arquitectes nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1931