Hondurasgate és el nom amb el qual es coneix a una sèrie de suposades filtracions d'àudios entre personatges polítics de la dreta a Hondures —entre ells l'expresident Juan Orlando Hernández i l'actual president Nasry Asfura— que revelaria una xarxa d'ingerència política a Hondures i altres països d'Amèrica Llatina. Els àudios també implicarien la participació d'actors polítics dels Estats Units i Israel per a influir en la situació política d'Hondures. Els mateixos van ser publicats a l'abril de 2026 pel lloc web hondurasgate.ch i el mitjà d'esquerres Canal Red.
Antecedents Al juliol de 2025, es va difondre a les xarxes socials un suposat àudio filtrat de 25 segons de la consellera presidenta del Consell Nacional Electoral (CNE) d'Hondures, Cosette López, on presumptament parlava sobre l'aprovació del sistema de Transmissió de Resultats Electorals Preliminars (TREP). La difusió inicial va provenir d'un perfil fals que suplantava el mitjà Radio Cadena Voces. Mesos després, el 29 de novembre, el fiscal general Johel Zelaya va fer pública una sèrie de 24 àudios que vinculaven novament López amb un pla per boicotejar les eleccions generals i forçar-ne la repetició. Aquest material va ser lliurat al Ministeri Públic en una memòria USB per Marlon Ochoa, conseller del CNE pel partit Llibertat i Refundació (Libre), i es va divulgar sense cap procés previ d'autenticació.Ambos funcionarios, Marlon Ochoa y Johel Zelaya fueron posteriormente removidos de sus cargos en juicios políticos por cuestionamientos en sus actuaciones. Tot i que la defensa de López va sol·licitar un peritatge oficial per comprovar-ne la veracitat, el Ministeri Públic va rebutjar la petició al·legant que la consellera no figurava com a imputada en el cas.
Poc abans de les eleccions, l'expresident hondureny Juan Orlando Hernández, qui havia estat condemnat a 45 anys de presó en 2024 pel delicte de narcotràfic, va ser indultat pel president dels Estats Units Donald Trump, sent alliberat l'1 de desembre. Després d'això, el 16 de desembre el Ministeri Públic va tornar a divulgar tres àudios sobre «un expresident» hondureny —que s'assemblava a Juan Orlando Hernández—, on donava instruccions per a declarar com a guanyador dels comicis a Nasry Asfura, del mateix partit polític que Hernández. Els audíos van ser rebuts via Twitter.
A l'abril de 2026, el portal hondurasgate.ch juntament amb el mitjà esquerrà Canal Red van difondre 37 àudios, datats entre gener i abril de 2026, on una veu identificava com la d'Hernández assegura que el seu alliberament s'hauria realitzat amb la mediació del govern d'Israel i els diners aportats per «una junta de rabins».
Autenticitat dels àudios L'autenticitat dels àudios no ha estat comprovada per una anàlisi tècnica independent. En el lloc hondurasgate.ch s'indica que els mateixos van ser obtinguts per fonts anònimes i publicats per «periodistes hondurenys que per raons de seguretat romandran anònims», en col·laboració amb Canal Red.
Segons el portal difusor, els àudios originals van ser transformats a format OGG/OPUS per a ser sotmesos a una anàlisi forense automatitzat usant l'eina Phonexia Voice Inspector —de l'empresa txeca Phonexia—, que hauria analitzat més de 25 indicadors acústics, biomètrics i prosòdics, concloent que els àudios són veus humanes reals, amb menys de 10 % de probabilitat de tractar-se d'àudios creats amb IA. El lloc posa a disposició els àudios OGG originals, així com un dossier explicant el procés d'anàlisi de cada àudio, que inclou els hash calculats dels àudios OGG com una mesura per a verificar si aquests són alterats posteriormete.
Després de la difusió dels àudios, el Congrés Nacional d'Hondures va aprovar una sol·licitud al Ministeri Públic perquè realitzés un peritatge forense dels mateixos amb experts independents nacionals i internacionals de Xile i els Estats Units. La sol·licitud demanava que els laboratoris forenses estatunidencs comptessin amb certificació internacional i reconeixement tècnic per part d'agències com la DEA o l'FBI.
Contingut Sobre Hondures Els àudios suposadament revelen un pla internacional per a restablir a Hernández en el poder i impulsar les Zones d'Ocupació i Desenvolupament Econòmic (ZEDES), complint el tracte que Hernández hauria fet amb Trump a canvi del seu alliberament. La ZEDE funcionarien com a punts d'inversió estatunidenca en Roatán i Comayagua. Segons els enregistraments, Hernández buscaria que el govern d'Hondures «torni a les mans correctes», sent secundat per Trump.
El pla inclouria l'ús d'esglésies evangèliques perquè «a la gent se li oblidi el passat», segons instruccions donades per Hernández al president del Congrés Nacional, Tomás Zambrano. Al mateix temps, la trama contempla l'expansió de la presència militar estatunidenca en punts estratègics d'Hondures, com la base aèria José Enrique Soto Cano. Igualment, Hernández hauria acordat lliurar projectes clau, com el tren interoceànic, a empreses com a General Electric.
Sobre l'àmbit internacional En l'àmbit internacional, el Hondurasgate descriuria una estratègia per a afectar l'estabilitat dels governs de Sheinbaum a Mèxic i de Petro a Colòmbia. Hernández hauria sol·licitat fons per a establir una «unitat de periodisme digital» amb seu als Estats Units per a difondre «expedients» sobre les administracions de Sheinbaum i Petro sense que les operacions poguessin ser rastrejades fins a Hondures. Els àudios indiquen que el president de l'Argentina, Javier Milei, hauria aportat $350,000 per a la conformació d'aquest equip de comunicació.
El govern de Bejamín Netanyahu a Israel també estaria involucrat, segons els àudios, en proporcionar a Hondures garantiria un marc jurídic «que afavoreixi a les empreses d'intel·ligència artificial dels Estats Units i Israel».
Vegeu també Notícia enganyosa Hipertrucatge Operació Còndor
Referències
Enllaços externs
Categoria:Escàndols Categoria:Corrupció Categoria:Esdeveniments del 2026 Categoria:Història d'Hondures