El Royal Regiment of Artillery (Regiment Reial d'Artilleria), comunament anomenat Royal Artillery (Artilleria Reial – RA) i col·loquialment conegut com a "The Gunners" ("Els Artillers"), és un dels dos regiments que formen el braç d'artilleria de l'exèrcit britànic. El Regiment Reial d'Artilleria està format per tretze regiments de l'exèrcit regular, la Tropa del Rei d'Artilleria Reial a Cavall i cinc regiments de la Reserva de l'Exèrcit.
Història miniatura|Tropes de l'Artilleria Reial atacant la cavalleria francesa el 1813 Formació fins al 1799 L'artilleria va ser utilitzada per les tropes angleses ja a la batalla de Crécy el 1346, mentre que Enric VIII la va establir com a funció semipermanent al . De la mateixa manera, a Escòcia, l'artilleria com la bombarda Mons Meg del es guardava al castell d'Edimburg. Fins a les Guerres Civils Britàniques, la majoria de les unitats militars a Gran Bretanya es van reclutar per a campanyes específiques i es van dissoldre quan van acabar. Una excepció van ser els artillers amb base a la Torre de Londres, Portsmouth i altres forts de Gran Bretanya, que estaven controlats per l'Oficina d'Artilleria i emmagatzemaven i mantenien equipament i proporcionaven personal per a les "safates" d'artilleria de camp que s'organitzaven segons les necessitats.
Aquest personal, responsable en temps de pau del manteniment dels forts amb la seva artilleria de guarnició (o artilleria costanera), van ser els primers artillers regulars, organitzats el 1540 sota el Mestre General i la Junta d'Artilleria, però pagats directament per l'Hisenda. Els artillers regulars dels Establiments de Districte eren responsables del manteniment del fort i de l'equipament, i es reforçaven en temps de guerra amb personal no entrenat reclutat de l'exèrcit anglès o de la milícia. El càrrec de Captain of Fort ("Capità de Fort") va ser substituït (almenys a Anglaterra, si no a les seves colònies) pel de Governor ("Governador") després de la Restauració. Quan Marlborough va ser restaurat com a Mestre General de l'Artilleria el 1714, va iniciar una sèrie de reformes, que van incloure la divisió del Servei d'Artilleria existent en artilleria i sapadors o enginyers. L'artilleria es va formar en dues companyies de marxa , cadascuna de 100 homes, el 1716.
Aquestes companyies de marxa van ser rebatejades com a "Artilleria Reial" el 1720. Aquestes van augmentar a quatre companyies i l'1 d'abril de 1722 es van agrupar amb unitats d'artilleria independents a Gibraltar i Menorca per formar el Regiment Reial d'Artilleria; el primer comandant va ser el coronel Albert Borgard, un danès que va servir a l'exèrcit britànic des de 1698.
A part del Mestre Artiller d'Anglaterra, els destacaments de cada fort formaven un Establiment de Districte que incloïa un Capità de Fort, un Mestre Artiller o Cap Artiller, i diversos altres rangs, com ara Artillers, Oficials Artillers, Sergents Artillers i Tripulants. El seu nombre era extremadament petit; encara el 1720, l'establiment total per a tota la Gran Bretanya era de 41 mestres artillers i 178 ajudants artillers. Tot i que l'Artilleria Reial es va involucrar cada cop més amb l'artilleria costanera a Gran Bretanya, els Establiments de Districte també van romandre independents fins al febrer de 1771, quan l'Artilleria Reial va formar vuit Companyies Invàlides (compostes per personal que ja no era apte per al servei expedicionari) en les quals van ser absorbides (tot i que els Establiments de Districte encara confiarien en reclutaments de mariners, soldats de l'exèrcit britànic, infanteria de la milícia o voluntaris per portar les bateries a la força de temps de guerra fins a la formació de l'Artilleria de la Milícia i l'Artilleria Voluntària a la dècada de 1850).
Durant el , les forces militars regulars britàniques, incloent-hi el cos militar de la Junta d'Artilleria (l'Artilleria Reial, els Enginyers Reials i més tard els Reials Sapadors i Miners) i l'Exèrcit Britànic (compost principalment per infanteria i cavalleria) es van professionalitzar cada cop més (també existien diverses forces de reserva, o locals , com ara: la Milícia, o antiga Força Constitucional, normalment formada per unitats d'infanteria; la Yeomanry muntada; i unitats de Voluntaris de diversos tipus, normalment reclutades només durant la guerra), particularment en els camps de l'artilleria i l'enginyeria; Gran Bretanya va anar enrere respecte a altres en aquest àmbit, amb Vauban establint el Corps royal des génieurs militaires francès ja el 1690.
miniatura|esquerra| Unitats de l'Artilleria Reial a Cavall, Hyde Park, 1804
El 1741 es va formar una companyia de cadets a la Reial Acadèmia Militar o RMA Woolwich; aquesta entrenava oficials d'artilleria i enginyeria per al regiment, la Companyia de les Índies Orientals i la Reial Artilleria Irlandesa. El 1757, es va dividir en dos batallons, cadascun de dotze companyies; el 1780, contenia 32 companyies en quatre batallons, dues "companyies invàlides" utilitzades únicament per a tasques de guarnició i la Banda d'Artilleria Reial, amb una força total de 5.241 homes i oficials.
Originalment amb seu al Royal Arsenal, a partir de 1770 el regiment va ser reallotjat a les Casernes de l'Artilleria Reial a Woolwich Common. Una innovació important el 1793 va ser l'establiment de l'Artilleria Reial a Cavall,dissenyada per proporcionar suport de foc mòbil a les unitats de cavalleria. El mateix any es va fundar el Cos de Conductors d'Artilleria Reial per proporcionar transport a l'artilleria.
Les bateries fixes d'artilleria costanera generalment estaven tripulades en temps de pau per un grapat de personal d'Artilleria Reial, principalment responsable del manteniment, que es reforçava en temps de guerra amb infanteria de l'exèrcit britànic o de la milícia, o amb cossos d'artilleria voluntària reclutats temporalment. Això va continuar sent així durant les Guerres Napoleòniques.History of The Coast Artillery in the British Army, by Colonel KW Maurice-Jones, DSO, RA. Royal Artillery Institution. 1959
1800–1899 miniatura|upright|Royal Artillery Officers uniform, 1825 miniatura|Uniforme d'oficials de l'Artilleria Reial, 1825Canó de 64 lliures amb canó d'avantcàrrega estriat (RML) sobre la muntura desapareixent de Moncrieff , al fort de Scaur Hill , a les Bermudes
El regiment va participar en totes les campanyes importants de les Guerres Napoleòniques; el 1804, l'artilleria naval va ser transferida a la Royal Marine Artillery, mentre que la Royal Irish Artillery va perdre el seu estatus separat el 1810 després de l'Unió de 1800. Aquest període també va veure el desenvolupament del coet Congreve; basat en un disseny indi existent, aquests van ser els primers projectils de combustible sòlid utilitzats per l'exèrcit britànic i es van establir dues tropes de coets el 1814. El seu ús a la Guerra de 1812 es fa referència a la frase "rocket's red glowing" que apareix a la bandera dels Estats Units. miniatura|Aquesta placa de llautó instal·lada dins de Christ Church, Mhow, és en memòria del general de divisió William Heape Kay de l'Artilleria Reial, que va començar el seu servei indi a Mhow el 1896 i posteriorment va morir en un accident allà el 1929.
La Milícia, que havia estat un tigre de paper des del final de les Guerres Napoleòniques, es va reorganitzar sota la Llei de Milícia de 1852 en resposta a l'amenaça d'invasió per part de França, canviant-la d'una força reclutada a una formada per voluntaris que es comprometien per períodes de servei. La força va continuar sent una reserva encarregada de la defensa nacional, incorporada per a l'entrenament anual i durant la durada de guerres o emergències.The Militia Artillery 1852-1909, by Norman EH Litchfield. The Sherwood Press (Nottingham) Ltd. 1987Militia, Yeomanry and Volunteer Forces of The East Riding 1689 - 1908, by RWS Norfolk, OBE, TD, DL. EY Local History Series : No. 19. East Yorkshire Local Historical Society, 1965 La Milícia havia estat principalment una força d'infanteria fins a la data, però a partir d'aquest moment es van afegir unitats d'Artilleria de Milícia , i alguns regiments d'Infanteria de Milícia existents es van convertir en artilleria costanera. El paper de l'Artilleria de Milícia era tripular les defenses i fortificacions costaneres en temps de guerra, rellevant l'Artilleria Reial (RA) per al servei actiu.
L'Artilleria Reial (i també els Enginyers Reials, els Sapadors i Miners Reials, el Departament de Comissariat i diversos quarters, magatzems d'artilleria i departaments de transport) van ser transferits a l'exèrcit britànic quan es va abolir la Junta d'Artilleria el 1855 (les branques administratives de la Junta van ser absorbides pel Ministeri de Guerra) i es va establir l'Escola d'Artilleria del Ministeri de Guerra a Shoeburyness el 1859. Quan la Companyia Britànica de les Índies Orientals es va dissoldre el 1862, la seva funció d'artilleria va ser absorbida per l'Artilleria Reial, donant-li una força total de 29 bateries de cavalls, 73 bateries de camp i 88 bateries pesades. Les estimacions de despesa militar per al 1872 indiquen que la força del regiment era d'un total de 34.943 homes i oficials, inclosos els de l'Índia.
Tot i que la Milícia i la Força Voluntària van romandre com a forces separades, durant la segona meitat del es van reorganitzar mitjançant una successió de reformes i es van integrar cada cop més amb l'exèrcit britànic.Militia Lists and Musters 1757 1876: A Directory of holdings in the British Isles, by Jeremy Gibson and Mervyn Medlycott. Fourth Edition. Federation of Family Historical Societies (Publications) Ltd, Bury, Lancashire. 2000. First published 1989. El 1882, les unitats d'Artilleria de la Milícia van perdre les seves identitats individuals, convertint-se en brigades numerades organitzades dins de les divisions territorials de l'Artilleria Reial (dues brigades d'artilleria a cavall, quatre brigades d'artilleria de camp i onze divisions territorials d'artilleria de guarnició). El 1889 el nombre de divisions es va reduir a tres i les brigades d'Artilleria de la Milícia van ser rebatejades de nou, recuperant principalment algunes variacions dels seus noms territorials originals.
Després del 1881, els oficials d'artilleria de la milícia van portar durant un breu període vestits de servei exterior de sarga de cinc botons amb botons de bola i puntes platejades. Després del 1890, els oficials van passar a exemplars amb butxaca, de nou amb botons de bola, però els vestits variaven des de la sarga blava pura fins a altres exemplars amb revestiments escarlata.