La maximització de criptovalors (en anglès Token Maxxing o tokenmaxxing o Token Maxing) és una mètrica utilitzada per intentar fer un seguiment de la productivitat al lloc de treball, especialment per a aquells que utilitzen serveis basats en intel·ligència artificial (IA). Els serveis d'IA cobren per cada criptovalor, que representa unitats d'esforç invertides per un servei d'IA per resoldre un problema. Alguns creuen que el consum de criptovalors equival a la productivitat i, per tant, es pot utilitzar com a mètrica per controlar l'activitat realitzada per un treballador.
Els partidaris creuen que un ús més elevat de criptovalors indica una major productivitat i una major utilització de potents serveis d'IA. Això també suggereix que aquells que no consumeixen prou criptovalors poden ser menys productius i infrautilitzar els potents serveis d'IA. Aquesta creença podria conduir a un entorn que incentivi un ús més elevat de criptovalors per predir una major productivitat.
Els crítics amb la maximització de criptovalors com a mètrica sostenen que els treballadors, per tal d'assegurar-se un avantatge laboral, tendiran a inflar qualsevol indicador que la direcció vulgui potenciar. Per exemple, si els enginyers del sector tecnològic es veuen pressionats per consumir el màxim de criptovalors possible, podrien acabar executant diversos agents d'IA en paral·lel, introduint prompts innecessàriament llargs o automatitzant tasques de forma redundant. Per a la direcció, aquest increment pot simular una major productivitat, però sovint només genera costos addicionals, esgotament de la plantilla i un codi més feixuc i de menor qualitat. A més, s'afirma que les empreses de serveis d'IA podrien fomentar activament aquesta tendència, ja que es beneficien directament de l'augment del consum.
El fenomen ha trobat a Amazon el seu cas més documentat, on diversos empleats han fet ús de l'eina interna d'IA MeshClaw per automatitzar tasques irrellevants i inflar artificialment el seu consum de criptovalors en els marcadors de productivitat de l'empresa. Tot i que Amazon exigeix que el 80% dels seus desenvolupadors usin eines d'IA i assegura que aquestes dades no influeixen en les avaluacions, els treballadors afirmen que els directius sí que les tenen en compte, i que per tant es generen incentius perversos que prioritzen el volum d'aquest consum per sobre de la utilitat real. Aquesta pràctica, ja vista anteriorment a Meta o Microsoft, ha posat en dubte la fiabilitat de les xifres de demanda que justifiquen la multimilionària inversió d'Amazon en infraestructura d'IA i exemplifica el que dicta la Llei de Goodhart, la qual diu que quan una mètrica esdevé un objectiu en si mateixa, deixa de ser una mesura vàlida per avaluar la productivitat o l'adopció real d'una tecnologia.
Referències
Categoria:Intel·ligència artificial Categoria:Criptomoneda