El Banc Central del Sudan (en àrab: بنك السودان المركزي) és el banc central del Sudan. El banc es va fundar l'any 1960, quatre anys després de la independència del Sudan. Està situat a la capital, Khartum. L'abril de 2023, la seu central del Banc Central va ser destruïda durant la Guerra Civil sudanesa (2023-actualitat).
Història Quan el Sudan va aconseguir la independència el 1956, la creació d'uns acords monetaris viables era una prioritat. El nou govern va establir primer una junta de monedes, la Junta de la Moneda del Sudan, el 1957. Posteriorment, una comissió de tres experts de la Reserva Federal dels Estats Units va treballar amb els governs i els especialistes financers sudanesos per redactar la Llei del Banc del Sudan de 1959, i l'any 1960 el Banc del Sudan va començar a operar. Per establir el banc, el govern sudanès va nacionalitzar les operacions del National Bank of Egypt al Sudan (unes set sucursals) i les va combinar amb la junta de la moneda sudanesa. A més de les funcions habituals d'un banc central, que poden incloure l'encunyació de moneda i l'emissió de bitllets, la gestió de la comptabilitat interna i externa d'un país, i la fixació de la política monetària i els tipus d'interès, el banc central del Sudan també és responsable de promoure la banca islàmica.
El 1965, el Banc del Sudan i Crédit Lyonnais van formar un banc conjunt anomenat Al/An/El Nilein Bank (Banc del Nil). El Crédit Lyonnais va aportar les dues sucursals que havia desenvolupat d'ençà que va entrar per primera vegada al Sudan el 1953. El Banc del Sudan es va quedar amb el 60% de les accions del Nilein Bank, i el Crédit Lyonnais amb el 40%.
El 1970, el govern sudanès va nacionalitzar tots els bancs del Sudan, va canviar el nom de diversos d'ells i els va posar sota la direcció del Banc del Sudan. El Barclays Bank, que disposava d'una àmplia xarxa de 24 sucursals, va esdevenir el Banc Estatal de Comerç Exterior i, posteriorment, en el Banc de Khartum. Les sis sucursals del Bank Misr d'Egipte es van convertir en el Banc Cooperatiu del Poble. Les quatre sucursals de l'Arab Bank de Jordània es van convertir en el Banc del Mar Roig o Banc Comercial del Mar Roig (les fonts varien). La única sucursal del Commercial Bank of Ethiopia va esdevenir el Banc Comercial de Juba. El National and Grindlays Bank (que el 1969 s'havia fet càrrec de les quatre sucursals que el Banc Otomà havia establert després d'entrar l'any 1949) va esdevenir el Banc d'Omdurman. El 1973, el Banc del Mar Roig i el Banc Cooperatiu del Poble es van fusionar amb el Banc d'Omdurman. Més tard, el 1984, el Banc d'Omdurman es va fusionar amb el Banc Comercial de Juba per formar el Unity Bank.
Després que el Sudan introduís la llei islàmica (Xaria) el 1984, la indústria bancària i financera va modificar les seves pràctiques per conformar-se amb la xaria. El 1993, el govern va establir l'Alt Consell de Supervisió de la Xaria (SHSB, per les seves sigles en anglès) per garantir la compatibilitat de les pràctiques financeres amb els principis islàmics. D'acord amb el SHSB, el govern ja no ven lletres del Tresor ni bons de l'estat; en el seu lloc, el Banc ven "Certificats Financers" que compleixen amb els principis financers islàmics.
El 1993, l'Al/An/El Nilein Bank es va fusionar amb el Banc Industrial del Sudan per formar el Banc de Desenvolupament Industrial Nilein. El 2006, Emaar Properties i Amlak Finance, amb seu a Dubai, van adquirir una participació del 60% en el Banc de Desenvolupament Industrial El Nilein del Sudan; el Banc del Sudan en va retenir una participació del 40%.
Guerra civil sudanesa (2023-actualitat) Durant la Guerra Civil sudanesa (2023-actualitat), l'economia i el sector bancari sudanesos han patit greus interrupcions generalitzades, amb uns danys estimats en 4.000 milions de dòlars EUA. El 16 de juny de 2023, el Banc Central del Sudan va anunciar mesures d'emergència per sostenir el sector bancari, incloent-hi el pagament de salaris i la garantia de flux de caixa per als ciutadans.
A més, el 30 d'abril de 2023, durant el conflicte, les Forces de Suport Ràpid (RSF) van dur a terme un atac amb coets contra una sucursal del Banc Central a Khartum. A causa de la boira de guerra, encara no s'han pogut confirmar ferits ni morts civils. Com a conseqüència de l'impacte, la major part de l'edifici va aparèixer en flames i possiblement es va ensorrar. El maig de 2023 es va informar que les Forces Armades del Sudan (SAF) havien estat bombardejant el banc central per evitar que les RSF imprimissin diners. El 22 de març de 2025, les SAF van recuperar el control de la seu central del banc a Khartum, que estava en mans de les RSF.
El setembre de 2025, el banc central va decretar la prohibició de l'exportació d'or per part del sector privat, com a part dels esforços per combatre el contraban i preservar les reserves de divises estrangeres. L'octubre de 2025, el líder militar del Sudan, el general Abdel Fattah al-Burhan, va nomenar Amna Mirghani Hassan al-Toum com a governadora del banc central, convertint-se en la primera dona a ocupar aquest càrrec.
El gener de 2026, el banc central va reprendre les seves operacions a Khartum.
Operacions miniatura|Revers d'un bitllet d'una lliura de la sèrie de 1987 que mostra la seu central del banc Pel que fa a l'estat actual de la situació bancària i financera sudanesa, la secció "Sobre el Banc del Sudan" de la mateixa entitat indica que, d'ençà de l'inici del Programa Econòmic de Tres Anys (1990–1993), el Banc del Sudan ha dut a terme polítiques que tenen com a objectiu revitalitzar l'economia sudanesa, l'última de les quals va ser la política de crèdit de l'any 2000, basada en el següent:
Emfasitzar les mesures per la banda de l'oferta i l'estabilitat monetària per utilitzar millor els recursos bancaris, prioritzant el finançament dels sectors econòmics estratègics i continuant amb la racionalització de les polítiques d'oferta general. Continuació del programa de suport social en benefici de les famílies pobres, d'acord amb el projecte de mobilització nacional per a la seguretat social i per a la millora de la productivitat. Continuació del finançament de les empreses públiques a través dels bancs, sense recórrer al finançament directe del Banc del Sudan. Permetre que els bancs comercials ofereixin finançament en divises segons les regulacions emeses pel Banc del Sudan.
El Banc participa en el desenvolupament de polítiques per promoure la inclusió financera i és membre de l'Aliança per a la Inclusió Financera.
Llista de governadors Mamoun Beheiry (1959–1963) Elsayid Elfeel (1964–1967) Abdelrahim Mayrgani (1967–1970) Abdelateef Hassan (1970–1971) Awad Abdel Magied Aburiesh (1971–1972) Ibrahim Mohammed Ali Nimir (1973–1980) Elsheikh Hassan Belail (1980–1983) Faroug Ibrahim Elmagbool (1983–1985) Ismail el-misbah Mekki hamad (1985–1988) Mahdi Elfaky Elshaikh (1988–1990) Elshaik SidAhmed Elshaikh (1990–1993) Sabir Mohammed El-Hassan (1993–1996) Abdall Hassan Ahmed (1996–1998) Sabir Mohammed El-Hassan (1998–2011) Mohamed Kheir El-Zubeir (març de 2011 – desembre de 2013) Abdelrahman Hassan Abdelrahman Hashim (desembre de 2013 – desembre de 2016) Hazim Abdegadir Ahmed Babiker (desembre de 2016 – juny de 2018) Mohamed Kheir El-Zubeir (setembre de 2018 – març de 2019) Hussein Yahya Jangoul al-Basha (març de 2019 – desembre de 2019) Mohamed Elfatih Zein al-Abdein (març de 2020 – febrer de 2022) Hussein Yahya Jangoul al-Basha (febrer de 2022 – maig de 2023) Burai Al-Siddiq Ahmed (maig de 2023 – octubre de 2025) Amna Mirghani Hassan al-Toum (octubre de 2025 – actualitat)
Vegeu també Lliura sudanesa Dinar sudanès Economia del Sudan
Referències
Bibliografia Kaikati, Jack G. 1980. The Economy of Sudan: A Potential Breadbasket of the Arab World? International Journal of Middle East Studies 11, 99-123.
Enllaços externs
Sudan Categoria:Organitzacions del Sudan