Assumpció Paricio i Corbella, també coneguda com a Assumpció Aparicio, o Asunción Paricio en castellà (Barcelona, 1882 - ca. mitjans del segle XX) fou una tiple catalana que va desenvolupar una llarga carrera entre aproximadament 1900 i 1933. Es dedicà al repertori de sarsuela catalana i teatre líric català, sent membre de múltiples companyies i fins i tot empresària de la seva pròpia. Va protagonitzar l'estrena de títols d'autors catalans de primer nivell, com ara els de L'alegria que passa de Santiago Rusiñol i Enric Morera, Gaziel de Apel·els Mestres i Enric Granados, i La santa espina d'Àngel Guimerà i Enric Morera.

És l'intèrpret més important del moviment modernista del "teatre líric català", que buscava crear i consolidar un gènere líric nacional a Catalunya. El seu nom va destacar a la cartellera de les principals companyies professionals de teatre líric català de l'època, com el Teatre Líric Català dirigit pel compositor Enric Morera i el dramaturg Ignasi Iglésias en 1901. Aconseguiria la seva major projecció pública amb els Espectacles-Audicions Graner dirigits pel pintor Lluís Graner entre 1905 i 1908.

La seva activitat professional es pot documentar fins a la temporada 1922/23, quan va participar a la nova campanya de Teatre Líric Català impulsada una altra vegada per Enric Morera, i a la temporada de 1925 en la companyia catalana del teatre Apolo. Els últims senyals de la seva activitat professional daten de principis dels anys 30, quan participà a les representacions de "Teatre selecte" dirigides pel dramaturg Adrià Gual.

Trajectòria professional Les primeres notícies de la participació d'Assumpció Paricio com a actriu en una companyia lírica es troben a principis de la temporada 1900-01, quan apareix entre el repartiment de la companyia de sarsuela catalana que s'instal·là al Teatre Principal de Barcelona sota la direcció escènica de José Bosch i la musical de Francisco Pérez Cabrero. Encara que l'activitat d'aquesta empresa va durar molt pocs mesos i la majoria d'integrants eren aficionats, Paricio va ser dels pocs membres que va aconseguir fer el salt a la interpretació professional i mantenir-se activa com a integrant de les futures temporades professionals de teatre líric català.

Teatre Líric Català (1901)

miniatura|Cartell per a l'estrena del drama líric decadentista L'alegria que passa (1899) de Santiago Rusiñol i Enric Morera, en el qual Assumpció Paricio va interpretar el rol de Zaira A principis de l'any 1901, el compositor Enric Morera va llogar el Teatre Tívoli de Barcelona per a instal·lar durant la temporada d'hivern la seva empresa de Teatre Líric Català. Es va tractar del primer intent del catalanisme modernista per institucionalitzar una empresa lírica catalana professional. Com a membre de la companyia, Assumpció Paricio va protagonitzar alguns dels principals rols que van catapultar la seva imatge pública, donant inici a una llarga carrera.

Entre ells, destaca el paper de Zaira a L'alegria que passa, drama líric d'estètica simbolista decadentista de Santiago Rusiñol amb música d'Enric Morera. L'èxit de l'estrena comercial d'aquesta obra a la temporada de 1901, amb Assumpció Paricio com a protagonista femenina, va generar gran quantitat de materials promocionals com a retrats, postals i edicions impreses que incloïen a la tiple. La seva imatge va quedar associada a la del personatge de la famosa obra de Rusiñol, que va tenir una llarga recepció popular al llarg de les dècades posteriors en tota Catalunya.

Espectacles-Audicions Graner (1905-08) A causa de la precarietat econòmica dels promotors del Teatre Líric Català, entre 1903 i 1904 es va buscar fomentar la participació col·lectiva en el projecte a través del Foment del Teatre Líric Català. Aquesta associació va aglutinar els artistes, compositors i empresaris interessats en el repertori líric català per a finançar a través de quotes el restabliment d'una temporada lírica catalana estable. Va ser al 1905 quan Lluís Graner es va consolidar com a principal mecenes del moviment líric amb la fundació de la seva empresa Espectacles-Audicions Graner, instal·lada en el Teatre Principal de Barcelona.

Entre 1905 i 1908, es van desenvolupar tres temporades completes de teatre líric català, estrenant-se en total 55 títols nous, més les reposicions de la temporada de Teatre Líric Català de 1901 i altres títols de sarsueles catalanes del segle XIX. La tiple Assumpció Paricio va tornar a formar part d'aquesta nova companyia lírica catalana, amb un destacat paper com a protagonista femenina de gran part del repertori líric produït per l'empresa. El projecte de Graner va suposar la cúspide del moviment líric català d'època modernista i els autors més rellevants de la cultura catalana van contribuir a escriure els títols del nou repertori que va estrenar per primera vegada Assumpció Paricio.

Entre ells, podem destacar el paper de Rosa Vera en la rondalla lírica de La santa espina d'Àngel Guimerà i Enric Morera; el paper de Gaziel en el poema líric del mateix nom, Gaziel, escrit per Apel·els Mestres amb música d'Enric Granados; el rol de Maria en la comèdia musical L'ajudant, de Lluís Puiggarí i Joaquim Grant; o el paper de Sila en el drama líric de Nit de Reis, de Apel·les Mestres i Enric Morera. Com es pot observar en aquesta selecció de títols, Assumpció Paricio va abastar un ampli ventall de gèneres, des del drama líric i les rondalles fantàstiques fins a les comèdies musicals. El gran èxit d'algunes d'aquestes obres, especialment La santa espina, van donar una gran projecció a la tiple, per la qual cosa aquest va suposar el període de màxima visibilitat popular de la seva carrera.

Companyies, itineràncies i estrenes dels anys 1910 miniatura|327x327px|Fotografia d'una representació de L'alegria que passa a l'aire lliure a Sant Feliu de Pallerols (1909), amb Assumpció Paricio al fons en el paper de Zaira Després de la clausura dels Espectacles-Audicions Graner, el moviment del teatre líric català es va dispersar en diferents iniciatives menors, companyies itinerants i produccions extraordinàries fora de temporada. Assumpció Paricio va participar a múltiples d'aquestes iniciatives, mantenint la seva presència activa en el panorama líric al voltant de Catalunya. Per exemple, la trobem a representacions itinerants de L'alegria que passa visitant pobles rurals com Sant Feliu de Pallerols el 1909, mantenint el rol de Zaira.

El 1910 va tornar a incorporar-se a la nova companyia de Teatre Líric Català com primera actriu al costat de Maria Morera. No obstant això, la temporada va resultar molt breu i només va durar des de gener a març de 1910, comptant fins i tot amb un canvi de seu del Teatre Espanyol al Teatre Granvia. El projecte va ser liderat pel seu company Artur Balot, amb qui havia coprotagonitzat La santa espina als Espectacles-Audicions Graner. El repertori es basà en reposicions de la temporada de 1901 de Teatre Líric Català i dels recents Espectacles-Audicions Graner (1905-08). esquerra|miniatura|316x316px|Figurí d'Apel·els Mestres per a la fada del bosc de La viola d'or, paper d'Assumpció Paricio a l'estrena Posteriorment va participar en les representacions del "teatre de la natura", una sèrie de produccions teatrals que es van organitzar a l'aire lliure principalment a La Garriga, precisament per la falta de mitjans i d'empresaris que dediquessin la programació dels seus teatres al gènere líric. Destacà el seu paper com a fada del bosc a l'estrena de La viola d'or, amb text escrit i figurines dissenyats per Apel·les Mestres i música d'Enric Morera. L'obra es va estrenar el 30 d'agost de 1914. miniatura|261x261px|Retrat d'Artur Balot, co-empresari de la Companyia còmica i còmic lírica Asunción Paricio-Arturo Balot de 1915 El 1915, Assumpció Paricio dirigia la seva pròpia companyia itinerant de teatre català, juntament amb el seu company Artur Balot com a primer actor. La "compañía cómica y cómico lírica Asunción Paricio-Arturo Balot" va enviar el seu fullet publicitari a teatres al voltant de Catalunya, incloent-ne el del Cercle de Lectura de Reus. Entre el repertori que oferien s'hi troben els títols de L'alegria que passa i La nit de l'amor de Rusiñol i Morera, Nit de Reis i La viola d'or de Mestres i Morera, o La santa espina i La reina vella de Guimerà i Morera.

El 1918, després de l'incendi del Teatre Principal de Barcelona que va impedir que els germans Borràs reinstauressin la companyia de Teatre Català al coliseu, es documenta a Assumpció Paricio com a membre de la companyia catalana d'Enric Borràs en el Teatre Còmic de l'avinguda del Paral·lel.

Última temporada lírica i activitat als anys 1920 miniatura|314x314px|Cartell de Pel teu amor, obra lírica de la temporada 1922-23 en la qual Assumpció Paricio va estrenar el rol de "la Cisca" La següent i última campanya professional de Teatre Líric Català va tenir lloc durant la temporada 1922-23, quan Enric Morera va articular al seu voltant un nou equip que incloïa a Lluís Reig com a empresari i a Josep Bergés com a director de la companyia. Entre octubre de 1922 i gener de 1923 representaren 26 títols lírics al Teatre Tívoli. El nom d'Assumpció Paricio tornava a aparèixer entre el repartiment, encara activa més de 20 anys després de la primera temporada organitzada per aquesta mateixa empresa. Entre el repertori estrenat, va destacar en el paper de "la Cisca" a Pel teu amor de Miquel Poal-Aragall i Josep Ribas, personatge amb veu de mezzosoprano o contralt.

Aquesta última temporada marca el final del moviment del teatre líric català. Durant els següents anys, Paricio continuarà activa en diverses companyies catalanes. Per exemple, a l'octubre de 1925 apareix com un dels membres de la Gran companyia catalana Giménez-Nicolau, dirigida pel seu antic company Enric Giménez (amb qui hauria coincidit en els Espectacles-Audicions Graner) i Mercè Nicolau. Hauria continuat activa almenys fins a principis dels anys 1930, atès que al 1933 apareix de nou com una de les integrants de les representacions de "Teatre selecte" dirigides per Adrià Gual.

Referències

Enllaços externs Fotografies d'escena i retrat de Zaira de L'alegria que passa (1901), de Santiago Rusiñol i Enric Morera, on Assumpció Paricio representa el paper protagonista de Zaira. Escena Digital de Catalunya (Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques). Fotografies dels personatges de Gaziel (1906), d'Apel·les Mestres i Enric Granados. Inclouen a Assumpció Paricio com a la protagonista Gaziel. Escena Digital de Catalunya (Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques). Fotografies dels personatges de La santa espina (1907), d'Àngel Guimerà i Enric Morera, amb la participació d'Assumpció Paricio en el repartiment com una de les protagonistes femenines. Escena Digital de Catalunya (Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques). Fotografies de la representació de La viola d'or (1914), d'Apel·les Mestres i Enric Morera, amb la participació d'Assumpció Paricio en el repartiment. Escena Digital de Catalunya (Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques). Programa publicitari de la Companyia Còmica i Còmic-Lírica dirigida per Assumpció Paricio i Artur Balot (1915). Arxiu del Centre de Lectura de Reus.

Categoria:Actors catalans del sud del segle XX Categoria:Cantants d'òpera barcelonins Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Cantants barcelonins contemporanis Categoria:Actors barcelonins contemporanis Categoria:Actors catalans del sud del segle XXI Categoria:Actors catalans del sud nascuts al segle XIX