El Front de Ferro (en ) va ser una organització paramilitar clandestina alemanya a la República de Weimar que estava formada per socialdemòcrates, sindicalistes i socialistes democràtics. El seu principal objectiu era defensar la democràcia liberal contra les ideologies totalitàries, la dreta i la política d'extrema esquerra.
El Front de Ferro s'oposava principalment a l'ala Sturmabteilung (SA) del Partit Nazi i a l'Antifaschistische Aktion ala del Partit Comunista d'Alemanya. Formalment independent, estava íntimament associat amb el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD). Les Tres Fletxes, originalment dissenyades per al Front de Ferro, es van convertir en un conegut símbol socialdemòcrata que representava la resistència contra el monarquisme, el nazisme i el comunisme durant les eleccions parlamentàries del novembre de 1932. Les Tres Fletxes van ser adoptades posteriorment pel mateix SPD.
Història miniatura|Cartell electoral àmpliament difós del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya de 1932, amb el símbol de les Tres Fletxes que representa la resistència contra el monarquisme, el nazisme i el comunisme, i amb el lema "Contra Papen (candidat monàrquic), Hitler (candidat nazi), Thälmann (candidat comunista)". El Front de Ferro va ser format el 16 de desembre de 1931 a la República de Weimar pel Partit Socialdemòcrata (SPD), juntament amb l'Allgemeiner Deutscher Gewerkschaftsbund (ADGB), l' Allgemeiner freier Angestelltenbund (AfA-Bund),Donna Harsch (1998), "The Iron Front: Weimar Social Democracy Between Tradition and Modernity, p. 251. i el Reichsbanner Schwarz-Rot-Gold, i clubs esportius obrers.Andreas Linhardt (2006). El Front de Ferro era una organització "extraparlamentària"principalment oposada a les organitzacions paramilitars tant del feixista Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (NSDAP), és a dir, el Partit Nazi, com del Partit Comunista d'Alemanya (KPD), i es va establir després que els líders de l'SPD admetessin que no podien abandonar els carrers als seus enemics d'esquerra i dreta. Compost per socialistes, sindicalistes i republicans, el seu propòsit inicial era defensar la democràcia i contrarestar el Front de Harzburg d'extrema dreta.
Després de la fundació del Front de Ferro, el líder de l'SPD Otto Wels va fixar públicament les seves prioritats, exigint una major vigilància i una militància disciplinada, alhora que promovia la unitat socialdemòcrata i la solidaritat de la classe treballadora. Wels va reivindicar els obrers com els veritables defensors de l'«estat popular» i va vincular estretament els «drets socials i els objectius culturals de la classe treballadora» amb la continuïtat de la república i la pau internacional. La seva crida no s'orientava cap al socialisme o la revolució, sinó cap a la consolidació d'una república social i la defensa de l'estat democràtic. L'organització va intentar articular un front unit que integrés la històrica Reichsbanner, les joventuts de l'SPD i diversos col·lectius obrers i liberals. Respecte a aquesta mobilització, Karl Höltermann, president de la Reichsbanner, va proclamar: «El 1932 serà el nostre any, l'any de la victòria de la república sobre els seus oponents. No volem romandre ni un dia ni una hora més a la defensiva. Ataquem! Atac a tota la línia! Hem de formar part de l'ofensiva general. Avui cridem; demà, ataquem!».Werner K. Blessing (2003).
La fundació del Front de Ferro va rebre una resposta entusiasta per part de les bases renovades de l'SPD. Milers de persones es van inscriure al «Llibre de Ferro» com a mostra de lleialtat. El partit es va integrar plenament en el Front de Ferro, organitzant manifestacions massives, armant-se i combatent als carrers tant contra les SA nazis com contra la RFB comunista. Aquesta mobilització va superar les expectatives —i els desitjos— de la direcció de l'SPD; els militants obrers, però, es mostraven cada vegada més combatius en la seva resistència contra els moviments autoritaris i totalitaris que amenaçaven la República de Weimar i les seves institucions democràtiques. A mesura que la seva propaganda i comunicació política maduraven, el Front de Ferro va adoptar moltes de les tàctiques de masses que tan eficaçment havien utilitzat nazis i comunistes, convertint les desfilades amb pancartes, banderes i música en un element habitual de la seva acció.
El seu logotip, les Tres Fletxes (que apunten cap al sud-oest), va ser dissenyat per l'emigrat rus i socialista revolucionari Sergei Chakhotin, exassistent del fisiòleg Ivan Pavlov el 1931.Friedrich-Wilhelm Witt (1971).Sergei Tschachotin (1933).Richard Albrecht (January 2005). Dissenyades per poder cobrir fàcilment les esvàstiques nazis, el significat de les tres fletxes ha estat interpretat de diverses maneres. Alguns diuen que representaven la unitat, l'activitat i la disciplina, mentre que l'associació Reichsbanner actual diu que les fletxes del logotip representaven l'SPD, els sindicats i el Reichsbanner Schwarz-Rot-Gold, així com la força política, econòmica i física de la classe treballadora."Die Eiserne Front". El símbol es va utilitzar en un cartell electoral del Reichstag del novembre de 1932 de l'SPD per representar l'oposició al Partit Nazi (nazisme), al Partit Comunista (comunisme), al Partit Nacional Popular Alemany (monarquisme), així com a altres grups reaccionaris.
El Front de Ferro va ser considerat una "organització terrorista socialfeixista " anticomunista pel KPD, que considerava l'SPD el seu principal adversari.Siegfried Lokatis: Der rote Faden. En resposta a la formació del Front de Ferro, el KPD va fundar la seva pròpia ala activista, Antifaschistische Aktion (Antifa), que s'oposava al socialdemòcrata SPD i al feixista NSDAP.
L'oposició al KPD i la preocupació per la pèrdua de partidaris a favor dels comunistes significaven que no hi havia unitat en la lluita contra Hitler i l'NSDAP. Fins i tot mentre es preparaven per al pitjor escenari d'una cancelleria de Hitler, els dos grups es van negar a col·laborar. La majoria dels líders del Front de Ferro van preferir una estratègia de contenció, esperant que la crisi s'agreugés i esperant que les lluites polítiques internes fessin caure el gabinet en lloc de convocar protestes massives i una vaga general en un moment d'alt atur laboral i creixent suport al KPD. El 30 de gener de 1933, el dia que Hitler va ser nomenat canceller, el KPD va demanar al Front de Ferro, l'SPD, l'associació sindical general ADGB i les seves organitzacions, i el Reichsbanner Schwarz-Rot-Gold que declaressin una vaga general contra Hitler. El Front de Ferro s'hi va negar, va fer una crida el 2 de febrer a "tots els camarades del Reichsbanner i del Front de Ferro", va advertir contra la participació en "accions salvatges organitzades per persones irresponsables" i va exhortar els membres a "convertir tots els esdeveniments del Front de Ferro en poderoses manifestacions per la llibertat".Hessischer Volksfreund 2.2.1933, In: VVN-BdA, Das Jahr 1933, https://dasjahr1933.de/eiserne-front-und-reichsbanner-warnen-vor-wilden-aktionen-2-februar-1933/ Respectuosos amb les conspiracions comunistes i amb por de ser apunyalats per l'esquena, el Front de Ferro va preferir confiar en les institucions de l'estat i la seva constitució mentre esperava els canvis desitjats en el lideratge del KPD que podrien fer possible la col·laboració entre els dos partits d'esquerres. Tanmateix, mai no es van produir converses directes entre els dos grups de líders, a mesura que Hitler es va enfortir el poder, sobretot després de l'incendi del Reichstag del 27 de febrer de 1933.Harsch, D. and Mazal Holocaust Collection (1993) German social democracy and the rise of Nazism.
El nomenament de Hitler com a canceller va provocar una agitació generalitzada entre els socialdemòcrates de les grans ciutats d'Alemanya, cosa que va impulsar l'SPD a organitzar mítings i fer campanya per a les eleccions del març de 1933 amb "consignes econòmiques radicals amb crides a la llibertat i els drets democràtics" tot i patir la censura i la repressió policial del nou règim nazi. Aquesta repressió va augmentar considerablement després de l'incendi del Reichstag, amb una manifestació prevista a Kassel obstaculitzada per la policia regular, mítings prohibits i tots els diaris socialistes tancats. El 2 de maig, tots els sindicats, amb els quals el Front de Ferro estava estretament aliat, van ser abolits, juntament amb totes les estructures sindicals.VVN-BdA, Das Jahr 1933/ Fins a mitjans de la dècada de 1930 i en alguns casos fins als anys de la guerra, algunes branques locals del Front de Ferro i les antigues organitzacions sindicals van continuar resistint, principalment difonent fullets, organitzant reunions secretes i actes de sabotatge.Heinz, Stefan, Interview with Gerda Henkel Stiftung, 15 December 2015
Llegat Les Tres Fletxes es van convertir en un símbol de la resistència socialdemòcrata contra el nazisme i el socialisme d'estat d'estil soviètic. Des aproximadament la dècada de 1980, el símbol ha estat apropiat pels moviments antifeixistes americans juntament amb banderes derivades històricament de l' Antifaschistische Aktion del Partit Comunista Alemany. Antifa es va oposar al Front de Ferro, a qui consideraven burgès i feixista, ja que el logotip de les Tres Fletxes s'utilitzava per representar la resistència contra el partit afiliat a Antifa, el KPD. El Front de Ferro també s'ha convertit en l'epònim del Front de Ferro Americà (també conegut com a Front de Ferro EUA), una organització activista política americana que s'oposa a la propagació de l'autoritarisme i el feixisme als Estats Units.
La bandera del Front de Ferro ha estat adoptada pels seguidors dels equips de la Major League Soccer (MLS), com ara els Portland Timbers i els Seattle Sounders, que es veuen sovint als seus partits. L'MLS va prohibir la bandera el 2019 com a part d'una repressió contra els "símbols polítics", tot i que la lliga va derogar la prohibició setmanes després.
Vegeu també Drei Pfeile
Notes
Referències
Lectures addicionals
Categoria:Partit Socialdemòcrata d'Alemanya Categoria:Esquerra antiestalinista Categoria:República de Weimar