Walter Simonson (Knoxville, Tennessee, 2 de setembre de 1946) és un guionista i dibuixant de còmics estatunidenc, conegut sobretot per la seva etapa a Thor de Marvel Comics del 1983 al 1987, durant la qual va crear el personatge Beta Ray Bill. També és conegut per l'obra propietat del seu creador Star Slammers, que va presentar el 1972 com a tesi de la Rhode Island School of Design. Ha treballat en altres títols de Marvel com X-Factor i Fantastic Four, de DC Comics com ara Detective Comics, Manhunter, Metal Men i Orion, i en propietats amb llicència com ara Star Wars, Alien, Battlestar Galactica i Robocop vs. Terminator.
Simonson ha guanyat nombrosos premis per la seva obra i ha influït en artistes com Arthur Adams i Todd McFarlane.
Està casat amb l'escriptora de còmics Louise Simonson (també coneguda com Louise Jones), amb qui va col·laborar com a dibuixant a Factor X del 1986 al 1989.
Primers anys Walter Simonson va néixer el 2 de setembre de 1946 a Knoxville, Tennessee, i hi va viure durant dos anys i mig. Quan el seu pare, que treballava per al Departament d'Agricultura dels Estats Units, va rebre un ascens a la feina que el va obligar a traslladar-se a Washington DC, Simonson, el seu germà petit i els seus pares es van traslladar a Maryland.May, Peggie (Editor) (June 1989). "People at Work". Direct Currents #18. DC Comics. p. 7 Simonson va llegir còmics per primera vegada de petit, a través de les subscripcions a Walt Disney's Comics and Stories que tenia el seu germà. Als deu anys ja era un àvid fan de l'obra de Carl Barks, Little Lulu, Little Iodine i l'obra d'Alex Toth a The Land Unknown. També li agradava dibuixar des de molt petit. Tot i que a Simonson li feia vergonya que les noies el veiessin comprant còmics mentre era a l'institut, va descobrir l'obra de Russ Manning sobre Magnus Robot Fighter just abans de començar la universitat i va presentar un dibuix que es va publicar al número 10 del maig de 1965 a la pàgina de fans de la publicació, "Robot Gallery". Aquesta va ser la seva primera obra publicada en còmics.
Simonson va estudiar geologia a l'Amherst College, amb la intenció de convertir-se en un expert en dinosaures. El 1964 o 1965, Simonson va descobrir Marvel Comics, en particular la versió de Thor d'aquesta empresa. Havent desenvolupat ja un interès per la mitologia nòrdica abans de descobrir la versió de Stan Lee i Jack Kirby de la deïtat que empunya un martell,Simonson, Walter (May 1, 2001). "Introduction", Thor Visionaries: Walt Simonson (Vol. 1), p. Marvel Comics (New York) es va convertir en el títol preferit de Simonson, que va llegir durant quatre anys. A partir d'això es va adonar que dibuixar còmics era més divertit i més factible com a carrera que treballar a l'aire lliure quan fa calor com a geòleg o paleontòleg, tot i que tenia un amor per aquest últim que va continuar la resta de la seva vida.Bell, Josh (2011). "A Thousand Pages of Thor: Thor by Walter Simonson Omnibus, by Walter Simonson ’68 (Marvel Comics)". Amherst College. Simonson va rebre una forta influencia dels artistes que treballaven per a Marvel, com ara Jack Kirby, Steve Ditko i Gil Kane, així com de l'artista britànic Jim Holdaway i artistes europeus com ara Moebius, Jean-Claude Mézières, Antonio Hernández Palacios i Sergio Toppi. El 1967, mentre era a la universitat, Simonson va començar a escriure la seva pròpia història èpica protagonitzada per la versió de Lee i Kirby del personatge, amb Surtur i l'espasa d'Odin. Anys més tard, tindria l'oportunitat de publicar aquesta història, com a escriptor d'aquest títol.
Després de graduar-se a Amherst amb una llicenciatura en geologia, Simonson es va prendre un any sabàtic i després es va matricular com a estudiant d'art a la Rhode Island School of Design, graduant-se el 1972. El seu projecte de tesi allà va ser el llibre en blanc i negre de 50 pàgines The Star Slammers, que li va costar dos anys escriure, encarrent-se del llapis, ròtuls i tinta ell mateix, i que inicialment es va publicar com una sèrie de fullets promocionals en blanc i negre de 5,5" x 8,5" de 1971 a 1973 per promocionar la Convenció Mundial de Ciència Ficció de 1974 a Washington, DC (DisCon II). Simonson més tard revisaria Star Slammers al llarg de la seva carrera, publicant-lo en diverses editorials al llarg de les dècades.May, Peggie (Editor) (June 1989). "People at Work". Direct Currents #18. DC Comics. p. 7
Carrera professional Dècada del 1970 L'agost de 1972, Simonson va viatjar a Nova York amb el seu portafoli de Star Slammers i es va reunir amb Gerry Boudreau, un amic que treballava per a DC Comics, on, com recorda Simonson, molts artistes joves havien començat a treballar a la dècada de 1970, en contrast amb Marvel, que Simonson percebia com més estancada. Boudreau va organitzar una reunió entre Simonson i l'editor Archie Goodwin. Després de reunir-se amb Goodwin, Simonson va anar a la sala de cafè de DC, on va veure Howard Chaykin, Michael Kaluta, Berni Wrightson i Alan Weiss asseguts junts. Simonson va iniciar una conversa amb els artistes, que van mirar el seu portafoli. Kaluta va mostrar l'obra de Simonson al subdirector de producció Jack Adler, qui al seu torn la va mostrar a l'editor de DC Carmine Infantino. Aquest va cridar Simonson al seu despatx i, després de parlar amb Simonson durant uns deu minuts, va fer que Goodwin i els seus companys editors Julius Schwartz i Joe Orlando donessin feina a Simonson, qui va sortir del despatx d'Infantino amb feines de cadascun d'ells.
En un moment donat, Simonson va viure al mateix edifici d'apartaments de Queens que els artistes Allen Milgrom, Howard Chaykin i Bernie Wrightson. Simonson recorda: "Ens reuníem a les 3 de la matinada. Venien, menjàvem crispetes i ens asseiem i parlàvem de qualsevol cosa de què parlin nois de 26, 27 i 20 anys. El nostre art, la televisió, el que fos. En aquell moment ja sabia que 'Aquests són els bons vells temps'".Warner, Meredith (25 de març de 2017). "How Bernie Wrightson uncovered the soul of the monster in his work". Los Angeles Times.
El primer treball professional publicat de Simonson en un còmic va ser il·lustrar la història "Cyrano's Army" de l'escriptor Len Wein, que va aparèixer a Weird War Tales núm. 10 de DC, la portada del qual va ser datada el gener de 1973. Aquestes breus històries de guerra de suport van constituir la major part de la primera obra publicada de Simonson. També va fer diverses il·lustracions per a l'edició de Harry N. Abrams, Inc. d'El hòbbit , i almenys una impressió no relacionada d'un guerrer samurai que va ser comprada pel Museu Fogg de la Universitat Harvard i inclosa en el seu programa anual de préstec per a estudiants de grau. El treball d'il·lustració innovador de Simonson va ser "Manhunter", un article de suport a Detective Comics de DC escrit per Goodwin, que va consolidar la reputació professional de Simonson. En una entrevista del 2000, Simonson recordava: «El que va fer "Manhunter" va ser establir-me professionalment. Abans de "Manhunter", jo era un altre que feia còmics; després de "Manhunter", la gent del camp ja sabia qui era. Havia guanyat un munt de premis l'any que es va publicar, i després d'això, realment no vaig tenir cap problema per trobar feina».Cooke, Jon B. (octubre 2000). Comic Book Artist #10 p. 20 Simonson va dibuixar altres sèries de DC com ara Metal Men i Hercules UnboundWalt Simonson a Grand Comics Database i Walter Simonson a Grand Comics Database i va cocrear Doctor Phosphorus amb Steve Englehart. Batman #300 (juny de 1978) va presentar una història de Simonson i l'escriptor David Vern Reed.Manning "1970s" a Dougall, p. 128: "Crafted by writer David V. Reed and penciller Walter Simonson, this special 34-page issue imagined a possible future where Gotham City had become the hub of Magalopolis-East." El 1979, Simonson i Goodwin van col·laborar en una adaptació de la pel·lícula Alien, publicada per Heavy Metal. Va ser en aquesta revista que Simonson va iniciar la seva llarga relació de treball amb el lletrista John Workman, qui acabaria rotulant la major part de l'obra de Simonson.
A partir del gener de 1977, Simonson va ser l'artista original de The Rampaging Hulk, una revista en blanc i negre publicada per la línia Curtis Magazines de Marvel. Simonson també va tenir la seva primera temporada a Thor en aquest moment, treballant només com a artista de la sèrie juntament amb el guionista Len Wein. A finals de 1978,Cooke (2000) p. 25 Simonson, Howard Chaykin, Val Mayerik i Jim Starlin van formar Upstart Associates, un espai d'estudi compartit al carrer West 29th de Nova York. Els membres de l'estudi van canviar amb el temps.
El 1979, Simonson va escriure i dibuixar un llibre per primera vegada amb la seva etapa a la sèrie amb llicència Battlestar Galactica de Marvel, dibuixant a llapis 12 números esporàdics del número 4 al 23 amb l'escriptor Roger McKenzie. Simonson va començar a coescriure la sèrie amb McKenzie amb el número 11, va coescriure alguns números amb Bob Layton i Steven Grant després que McKenzie deixés l'editorial, va començar a escriure el llibre ell mateix amb el número 19, i hi va romandre fins al número 23.
Dècada del 1980 El 1982, Simonson i el guionista Chris Claremont van produir The Uncanny X-Men i The New Teen Titans, una sèrie entre companyies que combinava els títols més venuts de Marvel i DC.Manning, Matthew K. "1980s" in Dolan, p. 199: "The issue, written by longtime X-Men scribe Chris Claremont and drawn by Walter Simonson [was]...one of the most well-received crossovers of its time - or of any time for that matter - the team-up was a huge success."
Simonson és conegut sobretot pel seu treball a Thor de Marvel Comics, que va començar a escriure i dibuixar amb el número 337 (novembre de 1983).DeFalco, Tom "1980s" a Gilbert (2008), p. 213: "This issue began a highly acclaimed run by writer/artist Walt Simonson that would last for nearly four years and end with issue #382 (Agost 1987)." Durant la seva etapa com a escriptor/artista, Simonson va utilitzar la història èpica que va començar a escriure a la universitat el 1967,Simonson, Walter (May 1, 2001). "Introduction", Thor Visionaries: Walt Simonson (Vol. 1), p. Marvel Comics (New York) va transformar Thor en una granota durant tres números i va introduir el personatge secundari Beta Ray Bill, un guerrer alienígena que inesperadament va demostrar ser digne d'atxecar el martell de Thor, Mjolnir. Va deixar de dibuixar-lo amb el número 367 (maig de 1986), després del qual Sal Buscema va prendre el relleu. Simonson va continuar escrivint el llibre fins al número 382 (agost de 1987). Buscema va descriure les històries de Simonson com a "molt estimulants. Va ser un plaer treballar en les seves trames, perquè eren molt divertides d'il·lustrar. Tenia moltes idees genials i va portar Thor en una direcció totalment nova". A finals de 1986 va abandonar diverses de les seves tasques, inclosa Thor, i va comentar que «He tingut una temporada molt atrafegada durant els darrers sis o vuit mesos, i m'agradaria prendre'm un temps lliure, potser per fer balanç i reposar una mica».
Simonson havia de dibuixar una història de Daredevil escrita per Frank Miller, però mai es va completar i roman inèdita. Simonson es va unir a la seva dona Louise a la sèrie X-Factor amb el número 10. Al número 25, els creadors van donar al personatge de Angel la pell blava i ales metàl·liques en un procés que el portaria a ser rebatejat com a "Archangel". La seva etapa a X-Factor va incloure els esdeveniments "Mutant Massacre", "Fall of the Mutants" i "Inferno".
El 1983, va tornar a Star Slammers amb una altra versió de la història que Marvel va publicar a Marvel Graphic Novel No. 6.
Simonson va deixar Upstart Associates a finals de 1986.Cooke (2000) p. 26
Dècada del 1990