Col·lectiu Obrer i Popular-Compromís per Ripollet (COP-CpR), anteriorment conegut com Participació Popular, és una organització política municipalista, d'esquerres i independentista de Ripollet. Des de 2014, forma part de la plataforma municipalista Decidim Ripollet.
Història Orígens i creació de la candidatura de Participació Popular Es va fundar com a candidatura electoral per les eleccions municipals de 1979 sota el nom de Participació Popular. La candidatura volia fugir d'una esquerra dogmàtica i jerarquitzada posant l’èmfasi en la participació de la gent i en la presa les decisions col·lectives. Va ser empesa per gent que formava part de l'Associació de Veïns de Ripollet, creada fonamentalment per gent jove i que recollia obrers de les fàbriques Joresa i Condiesel, i també hi tenien un paper important militants que provenien de la ja desapareguda Organització d'Esquerra Comunista (OEC), que havia tingut una agrupació nombrosa a Ripollet. Es vivia una època de clandestinitat i de primeres mobilitzacions on les lluites veïnals per les llibertats polítiques, per a la millora de les condicions de treball i les condicions de vida als barris es fusionaven en una sola.
En els inicis de la formació destaquen dos corrents ideològics principals. El primer és el de l'OEC (i la seva organització obrera Plataformes Anticapitalistes), que combinava un marxisme heterodox amb una perspectiva consellista i sindical i havien tingut una presència important al Vallès, especialment a Sabadell, Sentmenat, Cerdanyola i Ripollet. Les tres persones escollides com a regidores de la candidatura mostraven aquest perfil comentat: Imma Prat era exmilitant de l'OEC; Eligio Medina era treballador de la Condiesel i un dels líders de l'Associació de Veïns; i Alfredo Lafuente també era treballador de la Condiesel i exmilitant de l'OEC. L'altra cultura militant amb influència a la zona al voltant de Ripollet, Cerdanyola i Sant Cugat, i no tant distant a la de la OEC, era la de l'autonomia obrera, amb especial influència a la Condiesel. Ambdues cultures militants tenien en comú -si bé el corrent autònom es desmarcava d'un projecte partidista- la defensa de l'autoorganització, l'assemblearisme com a forma d'organització de la mobilització i de la presa de decisions i la centralitat de la lluita obrera en un projecte de transformació anticapitalista. Es tractava d'impulsar la lluita obrera a partir de consignes laborals, no directament anticapitalistes, però sí amb uns mètodes de lluita radicals que anaven vinculats a l'aposta per l'autoorgantizació i a una perspectiva anticapitalista. Aquests corrents articulaven la protesta i organització obrera en empreses importants com Meler, Uralita, Condiesel, Joresa o Aicar.
Participació Popular va obtenir un gran resultat en les eleccions locals de 1979, aconseguint ser tercera força per darrere del PSUC i el PSC amb el 13,34% dels vots (1.449 vots), aconseguint 3 regidors de 21. Les opcions progressistes van aconseguir un 77,97 dels vots i van escombrar les dretes. La candidatura de Participació Popular va entrar al govern municipal portant la regidoria d'Ensenyament i participant en àrees de Sanitat i Urbanisme. El govern començava a actuar aturant obres fruit de l'especulació urbanísitica franquista i va crear organismes com els Patronats Municipals d'Esports i de Sanitat, el Centre de Salut Mental Municipal i el Centre de Planificació Familiar, es van posar les bases pel nou poliesportiu municipal (del qual Participació Popular va evitar la seva privatització, impulsada per PSUC i PSC). Però a principis de 1982 -just abans del conflicte amb l'empresa Mir-Miró, on es va produir una vaga general que no va ser recolzada pel govern municipal- Participació Popular van deixar el consistori. Els seus regidors van dimitir per veure un funcionament del govern municipal que no corresponia a les expectatives de canvi que havien projectat, ja que PSUC i PSC començaven a reactivar les operacions d'especulació urbanística que s'havien aturat prèviament. La seva sortida va anar acompanyada d'una reflexió de recuperar el teixit social i el treball de base.
Fundació del Col·lectiu Obrer i Popular En els anys 80, la militància va continuar treballant en la lluita veïnal, local i sindical. Molts integrants de Participació Popular treballaven a la fàbrica Condiesel, a Sant Cugat, on van fundar un nou sindicat: el Col·lectiu Obrer i Popular (COP). El sindicat es va establir a Ripollet i va començar a treballar més enllà de l'àmbit laboral. Es van engegar comissions de treball (solidaritat, sanitat, ensenyament, cultura, barris...) i es feien formacions i publicacions periòdiques per refer els moviments socials i la participació de la gent d'esquerres a la ciutat.
Des de fora de les institucions, el COP va aconseguir que no tanqués cap aula pública, que es creessin noves escoles, que moltes de les escoles privades existents anessin tancant, que no es massifiquessin les aules, que s’integressin per primer cop alumnes amb discapacitats a les escoles amb els mitjans suficients per atendre’ls, ser el primer municipi de Catalunya amb plena escolarització de nens de tres anys...
En aquests anys, una nova generació s’incorpora al treball del COP, un bon grup de gent jove crea el Grup de Joves 1936 i inicien una important tasca en la vida associativa i en la inexistent política juvenil local, que té un dels seus punts àlgids en la creació de EL LOCAL, avui seu del COP, de Decidim Ripollet, del sindicat FTC (Federació de Treballadors de Catalunya ) i d’algunes entitats culturals.
Tornada a l'Ajuntament i procés de Compromís per Ripollet Amb el treball fet durant aquests anys, el COP decideix presentar-se de nou a unes eleccions municipals, les de 1991. Ja que el COP era un sindicat, es van presentar com una agrupació d'electors i van aconseguir l'11,08% dels vots i 2 regidors de 21. A les eleccions municipals de 1995 van assolir uns resultats molt similars: 10,84% dels vots i 2 regidors de 21.
De cara a les eleccions locals de 1999, el COP s'uneix a Esquerra Republicana en una coalició, amb la qual obtenen un 14,81% dels vots i 3 regidors de 21.
Al maig de 2002, el COP inicia el procés de Compromís per Ripollet (CpR), en el qual intenta aglutinar forces de la societat civil i entitats contràries a l'obra dels governs del PSC a la ciutat i poder ser alternativa de govern. Compromís per Ripollet aconsegueix agrupar al COP, ERC i EUiA i va a les eleccions sota la marca Acord Municipal (vinculada a ERC). El procés és un èxit, ja que a les eleccions de 2003 arriba a duplicar els seus vots (27,05%) i triplica els regidors (6 de 21). Malgrat ser segona força, no poden governar degut al pacte entre PSC i CiU. A partir d'aquí, el COP incorpora al seu nom la marca Compromís per Ripollet (COP-CpR), malgrat que ERC i EUiA surten de la plataforma.
Integració a les Candidatures Alternatives del Vallès i consolidació com a líders de l'oposició Als anys 90, el COP era la única candidatura independent d'altres partits d'àmbit català o espanyol a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. És per això, que des del 2002, es comença a gestar una aliança entre diferents formacions municipalistes d'esquerres al Vallès Occidental. Aquest treball conjunt es consolida el 2007, on es creen les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), en la qual s'integren partits locals de Sabadell, Barberà, Badia, Rubí, Cerdanyola, Sant Cugat, Terrassa, Ripollet i Castellar. Sota el paraigües de les CAV, el COP-CpR torna a ser primer grup a l'oposició amb un 18.55% dels vots i 5 regidors de 21 a les eleccions municipals de 2007.
A les eleccions de 2011, el COP-CpR (adherit a les CAV), va obtenir el 18,90% dels vots i 4 de 21 regidors. Va tornar a ser segona força i a l'oposició.
El seu treball al llarg de les dècades de 1990 i 2000 tant als carrers com dins del consistori (com a oposició al govern del PSC) es pot condensar en els següents fets: les denúncies per corrupció de dos regidors socialistes i la seva destitució, la campanya contra el Pla Pinetons i el judici que l’anul·lava, la creació del teatre del Mercat Vell i de l’associació que el gestiona, el PERI del casc Antic, primera experiència d’urbanisme participatiu a Ripollet, la lluita pel tercer Institut a Ripollet, la lluita pel soterrament de l’autopista, la campanya multitudinària contra l’ecoparc de Montcada i per una altra forma de gestió dels residus...
Creació de Decidim Ripollet i actualitat Al llarg del mandat iniciat al 2011, el COP-CpR realitza freqüentment assemblees obertes per retre comptes a la ciutadania i recullir propostes per "construir un projecte obert i un model de ciutat molt més just". El 29 d'octubre de 2014, va iniciar-se el procés Crida per Ripollet, en el qual el COP-CpR va celebrar una assemblea per conformar una candidatura rupturista i de confluència. En una segona assemblea celebrada el 22 de novembre es va acordar un manifest entre persones a títol individual, el COP-Compromís per Ripollet, Podem, Procés Constituent i el col·lectiu antifeixista Mai Més. Aquell mateix dia es va decidir que la candidatura rebria el nom de Decidim Ripollet. En els següents mesos es van celebrar assemblees obertes a la ciutadania i es va adherir el FAGC de Ripollet i persones vinculades a la CUP o EUiA.
La plataforma Decidim Ripollet va ser un èxit, ja que van guanyar les eleccions municipals de 2015 amb un 33,61% dels vots i 9 de 21 regidors. Per primera vegada, l'espai històric del COP governava la ciutat i José María Osuna López era escollit alcalde.
L'acció de govern de Decidim en el seu primer mandat va permetre, no només tornar a guanyar les eleccions al 2019, sinó que també van millorar resultats: 39,98% dels vots i 10 regidors. José María Osuna va tornar a ser escollir batlle de la ciutat. En aquesta ocasió, Decidim es va desvincular definitivament de les CAV.
A les eleccions municipals de 2023, amb Txell Caler com a candidata a la batllia, Decidim Ripollet va passar a l'oposició com a segona força amb 25,13% dels vots i 6 de 21 regidors.
De cara als propers comicis del 2027, la plataforma municipalista va decidir com a candidat a l'exalcalde José María Osuna.
Resultats electorals EleccionsCandidaturaCandidat/aVots %Regidores+/–Govern1979Participació PopularImma Prat1.44913,38% (#3)3Govern/Oposició1983 No es presenta en aquestes eleccions19871991Col·lectiu Obrer i Popular-1.08711,08% (#3)2Oposició1995Col·lectiu Obrer i Popular-1.34510,28% (#5)-Oposició1999COP-ERC-AMJacint Padró1.71014,81% (#2)1Oposició2003Compromís per Ripollet-AMJacint Padró3.82727,05% (#2)3Oposició2007COP-CpR-CAVJacint Padró2.24118,55% (#2)1Oposició2011COP-CpR-CAVEduardo Giménez2.31818,90% (#2)1Oposició2015Decidim Ripollet-CAVJosé María Osuna4.75033,74% (#1)5Alcaldia2019Decidim RipolletJosé María Osuna6.57839,98% (#1)1Alcaldia2023Decidim RipolletTxell Caler3.65025,13% (#2)4Oposició2027Decidim RipolletJosé María Osuna----
Referències
Categoria:Ripollet Categoria:Partits polítics catalans d'àmbit local