va ser un retratista, pintor de mitologia, aquarel·lista i polític francès.https://www.artrenewal.org/artists/emile-jean-baptiste-phillipe-bin/324
Biografia Bin va néixer a París. El seu pare, el pintor Jean-Baptiste François Bin (c. 1791-1849), sovint conegut com a «Bin pare», li va proporcionar la seva primera educació artística. Dels dotze als quinze anys, va estudiar amb el seu oncle, Nicolas Gosse.Félix Jahyer, "Émile Bin", Galerie contemporaine, #184, Paris, L. Baschet, (1879) Després va treballar breument amb Léon Cogniet i va entrar a l'École des Beaux-Arts el 1842. Tres anys més tard, va fer la seva primera exposició al Saló de París.
Com a republicà convençut, va lluitar a les barricades el 1848 i el 1851.Paul Milliet, Une Famille de républicains fouriéristes, les Milliet, t. I, Paris, Giard et Brière, 1915, p. 270. Més endavant, es va negar a pintar un retrat de Napoleó III per a l'ajuntament de Montmartre, tot i necessitar els diners per mantenir la seva família. esquerra|miniatura|273x273px|L'hamadríada (1870) Inicialment va treballar com a pintor decoratiu, especialitzant-se en hotels de París i Reims (inclosa la gran sala de l'Hôtel du Louvre, que va fer juntament amb el seu oncle), però també va treballar al Museu Nacional d'Història Natural, l'École Supérieure de Pharmacie, el Crédit Mobilier, l'església del Sant Sulpici i algunes residències privades com el Saló Lluís XV d'André-Adolphe-Eugène Disdéri. A l'Exposició Universal de París de 1867, va col·laborar en la decoració del Pavelló Egipci, dissenyat per Jacques Drevet,"L'exposition universelle de 1867", Le Figaro, 31 desembre 1866, p. 3. pel qual va ser guardonat amb l'Orde de la Medjidie. El 1871, va rebre tres encàrrecs de Rússia. Era un fervent admirador de les obres de Miquel Àngel i Rafael, i va visitar Roma el 1866, acompanyat pel seu alumne estrella i col·laborador ocasional, Joseph Blanc, reforçant el seu interès per les escenes històriques i anecdòtiques i la seva predilecció pels nus mitològics.
Durant el setge de París de 1870, va ser nomenat membre del Consell d'Armament i Subministraments, però va rebutjar participar a la Comuna de París i es va retirar a Argentan. Va romandre anticlerical i proper a l'extrema esquerra radical. Va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor el 1878. Dos anys més tard, va ser un dels fundadors de la Société des Artistes Français i, l'any següent, del Salon des Artistes Français. Entre els seus alumnes més coneguts figuren Charles Léandre, Paul Milliet, Henri Rivière i Paul Signac.
Carrera política miniatura|264x264px|La mort d'Orfeu (1874) El 1883, va esdevenir alcalde del 18è districte de París. Sis anys més tard, va ser destituït del seu càrrec per Jean Antoine Ernest Constans, el ministre de l'Interior, per acusacions de «boulangisme»,"Maire révoqué", Le Matin, 1 setembre 1889, p. 3. potser a causa del seu retrat del general Georges Boulanger que s'havia exposat al Saló de París el 1888. El mateix Bin creia que tot es devia a la manipulació política de Jules Joffrin, que es presentava contra Boulanger a les eleccions legislatives."Les dessous d'une fraude", La Presse, 22 octubre 1889, p. 2.
Aquell mateix any, per a commemorar el centenari de la Revolució Francesa, va executar un diorama històric de vint teles al parc des Buttes-Chaumont, que cobria els esdeveniments des de la presa de la Bastilla fins a la sortida de Léon Gambetta durant el setge."Le Musée historique", La Presse, 6 març 1889, p. 3. The titles of these works differ from those reported in Le Figaro (4 agost 1889, p. 2)
Referències
Categoria:18è districte de París Categoria:Morts a Val d'Oise Categoria:Pintors parisencs Categoria:Alumnes de l'École nationale supérieure des beaux-arts Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Pintors francesos morts al segle XIX Categoria:Pintors francesos nascuts al segle XIX