La Simfonia núm. 5, op. 75, és una simfonia del compositor austríac Egon Wellesz, composta entre 1955 i 1956. La simfonia fou estrenada el 20 de febrer de 1958 a Düsseldorf sota la direcció d'Eugen Szenkar. Té una durada d'uns 29 minuts.
Estructura 1. Maestoso 2. Vivace 3. Adagio Molto 4. Allegro Moderato
Origen i context En l'interval entre el seu segon i tercer viatge als Estats Units, Wellesz va compondre la Cinquena Simfonia. Una part important de la partitura quedà enllestida durant l'estiu de 1956, mentre passava les vacances al Schloss Prielau, prop de Zell am See, a Àustria.
Anàlisi musical En una entrevista de Kenneth Dommett per al Birmingham Post, el compositor parlà així de la Cinquena Simfonia: «Vaig mostrar aquesta simfonia al meu amic Rudolf Réti, que en quedà fascinat. La va anomenar la meva simfonia del «Destí», i aquest era el problema que m’ocupava quan l'escrivia, ara fa deu anys. També hi havia el problema de crear una simfonia que, en alguns aspectes, retornés a la forma que agradava a Haydn, més que no pas emprar el tipus de sistema que aplicava Brahms —temes, desenvolupament, recapitulació, etc. Volia que el primer moviment fos escrit de tal manera que el tema es desenvolupés a partir d'una sèrie de set notes fins a convertir-se en una sèrie de dotze notes. Una idea en segueix una altra i, en lloc d'un desenvolupament, hi ha un breu fugato, després una recapitulació, però d'una manera lliure. Després vaig escriure un breu Intermezzo, que havia de servir de pont entre el caràcter més aviat seriós del primer moviment i el caràcter líric de l'Adagio. El Finale reprèn la idea temàtica del primer moviment i hi introdueix una marxa greu, semblant a una marxa fúnebre. Aquesta és interrompuda per fragments del primer moviment, torna després a la secció de la marxa i finalment supera la Mort, per dir-ho així, amb la sensació que hi ha alguna cosa més elevada, i acaba amb un autèntic acord major».
Recepció ünter Schab, de la Neue Rhein-Zeitung, escrigué: «L’expressivitat de l'obra és plenament moderna, tot i que Wellesz es considerava representant de la «vella escola» davant els desenvolupaments musicals més recents. Així, el vincle amb la «tradició» s’ha mantingut, almenys pel que fa al desenvolupament d'un fugato. També hi ha una certa «tradició» en l'expressiva marche funèbre confiada als instruments de metall en el final. La interpretació de la simfonia de Wellesz fou molt més que una rehabilitació justificada: ens feu escoltar algú que realment té alguna cosa a dir, i les obres del qual, d'una categoria artística altíssima, han estat negligides darrerament sense cap motiu».
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1958 Wellesz 05