70, Girls, 70 és un musical amb llibret de Fred Ebb i Norman L. Martin, adaptat per Joe Masteroff, lletres d'Ebb i música de John Kander.
El musical està basat en l'obra de teatre Breath of Spring de Peter Coke, de 1958 , que va ser adaptada al cinema el 1960 com a Make Mine Mink. L'argument tracta d'un grup de vells lladres que roben pells de diverses botigues de la ciutat de Nova York amb la intenció d'utilitzar els ingressos de la seva revenda per comprar el seu hotel de jubilació de l'Upper West Side, el New Sussex Arms, que està previst que es vengui a promotors immobiliaris.
Sinopsi L'espectacle comença amb el repartiment de 70, Girls, 70 declarant els seus aniversaris. El repartiment està format per veterans dels escenaris. Tornen a Broadway i ho celebren ("Old Folks").
El repartiment viu a The Sussex Arms, a la ciutat de Nova York. És un hotel deteriorat per a gent gran. Ida Dodd és considerada una de les preferides de The Sussex Arms. Ida no va poder ser ingressada a l'hospital perquè no tenia prou diners. Va decidir traslladar-se al Waldorf. Quan el dependent d'una farmàcia la va tractar grollerament quan necessitava un termòmetre, ella va robar un termòmetre. Això la va portar a continuar amb el seu robatori. Ida pren la decisió de tornar a casa seva a The Sussex Arms. Els seus amics se sorprenen de veure-la vestida "de punta en punta" en lloc del vestit senzill que porta habitualment ("Home").
Al Broadhurst Theatre, els intèrprets celebren el fet que tornen a actuar a Broadway ("Broadway, My Street").
L'endemà, l'Ida descobreix que l'Eunice també ha començat a robar. Va agafar un abric de la perruqueria Sadie's Fur Salon. Tanmateix, l'Eunice deixa el seu abric amb el seu nom cosit al folre a la botiga a canvi del que va robar. L'equip de The Sussex Arms sap que han de tornar a la perruqueria Sadie's Fur Salon i recuperar l'abric de l'Eunice sense que els enxampin. En Harry trama un pla per aconseguir-ho ("The Caper").
Recuperen l'abric gràcies al fals desmai de l'Ida mentre fan veure que són compradores a Sadie's. El grup no té experiència, així que triga més del que hauria. L'Ida ha de continuar amb la seva estratagema durant una estona. En el seu últim intent de treure els dependents del mig, diu que no pot prendre el cafè en un got de cartró.
En una escena creuada, els intèrprets, Melba i Fritzi, canten sobre com el "problema del món actual és el cafè en una tassa de cartró" ("Coffee in a Cardboard Cup").
Mentre el grup és a casa de la Sadie, la resta de residents de The Sussex Arms miren fixament un televisor. El televisor, però, no té imatge, així que han de fer veure que estan mirant tots els seus programes preferits ("You and I, Love").
Després del robatori invers a casa de la Sadie, el grup decideix que volen unir-se a l'Ida en tots els seus futurs robatoris. En canvi, en Walter vol quedar-se fora. En Walter i l'Eunice es casaran aviat. Comparteixen un moment junts, però això s'interromp quan s'adonen que el públic els mira fixament, preguntant-se si mai tindran relacions sexuals ("Do We?").
La colla del Sussex Arms, excepte en Walter, està preparada per continuar amb els seus robatoris ("Hit It, Lorraine"). Fan de Bloomingdale's el seu proper objectiu. Planegen anar al departament de pells. Com que la Gert hi treballava com a detectiu, és escollida per ser la vigilant del grup. La Gert es troba amb els seus vells amics de seguretat. Es queda amb ells xerrant just al lloc on se suposa que el grup ha de robar. La Gert intenta distreure'ls amb una història sobre l'Emma Finch. Era una cleptòmana que solia robar pells a Bloomingdale's i després va passar a robar homes ("See the Light").
L'acte II comença amb The Sussex Arms redecorat amb canelobres i televisors. La banda porta "gent gran" del carrer per allotjar-se a The Sussex Arms. Els diners que la banda va obtenir del transport de mercaderies els han permès revitalitzar The Sussex Arms, cosa que beneficia la comunitat ("Boom Ditty Boom").
Amb l'èxit del grup, Walter comença a sentir-se convençut d'unir-s'hi. Es revela que Walter havia estat un lladre de caixes fortes, i per això no estava disposat a unir-se al grup al principi. A Eunice no li importa que Walter tingués un passat criminal. Ho veu com una oportunitat per utilitzar les seves habilitats per al seu proper atracament a la volta del Arctic Cold Storage Vault. Walter, però, lluita per obrir la porta, perquè no ho ha fet en molts anys. El grup pot morir congelat, però Melba canta per ajudar-los a aixecar els ànims ("Believe").
De tornada al Broadhurst, els personatges d'un jove grumman i la seva àvia interpreten un duet sobre la importància de visitar les àvies ("Go Visit").
Eddie fa saber al grup que la policia és allà per interrogar-los. El detectiu Callahan i l'agent Kowalski entren al vestíbul. Només veuen un grup de gent gran que actua com si fossin sords i que recentment s'haguessin operat per despistar-los. Quan la policia marxa, se sap que tot el que volien fer era demanar als residents de The Sussex Arms que vigilessin el barri i denunciïn qualsevol cosa que vegin que sembli sospitosa. L'aparició de la policia espanta prou els amics com per fer només un altre robatori. Només volen prou per poder comprar The Sussex Arms ells mateixos, i després s'aturaran ("70, Noies, 70").
L'actriu que interpreta la Ida puja a l'escenari i diu: "Així que van acordar fer-ne una més". Diu al públic que han de parlar de la mort, que fins ara han evitat, i després canta el que anomena "La cançó de la mort" ("The Elephant Song/Where Does an Elephant Go?").
L'última feina que fan resulta ser un desastre. El grup va a la Mostra Internacional de Pell que se celebra al Coliseu de Nova York. Gairebé els enxampen, però l'Ida decideix assumir-ne la culpa mentre la resta fugen. Just abans de ser empresonada, l'Ida baixa de l'escenari i mor. La propera vegada que el públic la veu és asseguda en una lluna, mirant des de dalt el casament d'en Walter i l'Eunice. Des de la seva lluna, insta la Lorraine a fer un últim número ("Yes").
Repartiment i personatges originals PersonatgeBroadway (1971)Playbill 1961 Bio Cast List consultat el 07/03/2023West End (1991)Playbill 1991 Bio Cast List consultat el 07/07/2023Off-Broadway (2001)Playbill 2001 Bio Cast List consultat el 07/07/2023Encores! (2006)New York Times Review consultat el 07/07/2023Ida DoddMildred NatwickDora BryanJane PowellOlympia DukakisGert ApplebyLillian RothJoan SavageHelen GallagherCarole CookMelba JonesLillian HaymanShezwae PowellCharlotte RaeTina FabriqueEunice MillerLucie LancasterPip HintonJane ConnellAnita GilletteFritzi ClewsGoldye ShawBuster SkeggsMimi HinesMary Jo CatlettHarry HardwickHans ConriedLen HoweRobert FitchGeorge S. IrvingWalter HatfieldGil LambBrian GreeneGeorge S. IrvingBob DishyEddieTommy BreslinJames GavinChristopher MorganMark Price Lorraine Dorothea FreitagJo StewartJanet AycockLalan ParrottSadieHenrietta JacobsonStephanie VossMarilyn CooperCharlotte Rae
Cançons
Acte I Old Folks - Company Home - Ida, Conjunt Broadway My Street - Melba, Fritzi, Conjunt The Caper - Harry Coffee in a Cardboard Cup - Melba, Fritzi You and I, Love - Mr. McIllehenny, Mrs. McIllehenny, Conjunt Do We? - Walter, Eunice Hit It, Lorraine - Conjunt See the Light - Gert, Conjunt masculi
Acte II Boom Ditty Boom - Companyia Believe - Melba, Conjunt Go Visit Your Grandmother - Eddie, Grandmother 70, Girls, 70 - Company The Elephant Song - Ida, Melba, Fritzi Yes - Ida, Company
1991 Afegits de Londres Well-Laid Plans I Can't Do That Anymore
Produccions El musical es va estrenar a Broadway el 15 d'abril de 1971 al Broadhurst Theatre, on es va representar durant nou prèvies i 35 funcions regulars. El repartiment incloïa Mildred Natwick, Lillian Roth, Hans Conried i Lillian Hayman. Natwick va ser nominada al Premi Tony a la Millor Actriu en un Musical. El veterà actor de Broadway David Burns també va formar part del repartiment, fins que es va desplomar a l'escenari d'un atac de cor durant una prèvia a Filadèlfia just després de fer un pas de ball a "Go Visit Your Grandmother". Va morir poc després.Alan W. Petrucelli, "Morbid Curiosity: The Disturbing Demises of the Famous and Infamous", Perigee Trade (2009), p 114. Conried el va substituir. La producció va ser supervisada per Stanley Prager, dirigida per Paul Aaron, amb disseny d'escenografia i il·luminació de Robert Randolph, disseny de vestuari de Jane Greenwood , direcció musical i arranjaments vocals d'Oscar Kosarin, orquestracions de Don Walker , música de ball de Dorothea Freitag i coreografia d'Onna White.
Una nova producció de 1991 es va estrenar al West End al Vaudeville Theatre el 17 de juny de 1991 i va durar fins al setembre de 1991. Dirigida per Paul Kerryson, va estar protagonitzada per Dora Bryan, Pip Hinton i Joan Savage. Comptava amb un llibret revisat, noves cançons i orquestracions reduïdes. La producció va eliminar els grans decorats, els grans números i l'orquestra a escala completa. Aquesta producció es va representar en un sol decorat i amb una banda de cinc músics amb la partitura reorquestrada per Julian Kelly. Kerryson va explicar: "Part del problema de 70, Girls, 70 a Broadway... devia ser que es va fer tan a l'engròs, cosa que no s'adapta a aquest musical en particular. El seu encant aquí és que és tan íntim." The Times, "Last Chance", September 19, 1991
El cicle Encores! al New York City Center va presentar una versió de concert l'abril de 2006. Dirigida per Kathleen Marshall i direcció musical de Paul Gemignani, va estar protagonitzada per Olympia Dukakis, Bob Dishy, Anita Gillette, George S. Irving, Carleton Carpenter, i Charlotte Rae.Isherwod, Charles."70, Girls, 70' Presents Old Faces Above Young Hearts", New York Times review, April 1, 2006
Premis i nominacions Producció original de Broadway Any Premi Categoria Nominat Resultat 1972 Premi Tony Millor Actriu Protagonista de Musical Mildred Natwick
Referències
Enllaços externs
The Guide to Musical Theatre 70, Girls, 70 70, Girls, 70 Sound Tracks on Masterworks Broadway
Categoria:Musicals Categoria:Musicals del 1971