La Trinidad va ser el vaixell insígnia de Fernando de Magallanes en el seu viatge a les illes de les espècies. A diferència de la Nau Victoria de Juan Sebastián Elcano, que va tornar a Espanya creuant l'Índic, la Trinidad va fallar en tractar infructuosament de navegar a l'est a través del Pacífic intentant arribar a Nova Espanya (actual Mèxic ).
Historial La Trinidad era una nau de 132 bótes (110 tones ), amb un cost de 270 000 maravedíes. Tenia veles quadres a la proa i pals principals i un pal de mesana llatina. La seva tripulació original era de 62 mariners.
Després de la mort de Magallanes i l'incendi de la , la Victòria i la Trinidad van aconseguir Tidore, a les illes Moluques, el 8 de novembre de 1521. A mitjan desembre ambdues naus van intentar partir carregades amb clau, però la Trinidad gairebé immediatament va començar a fer aigua. La inspecció va demostrar que el problema era greu. Es va acordar que la Victòria partiria per a Espanya i la Trinidad romandria allà per fer reparacions.
El 6 d'abril de 1522, la Trinidad va salpar de Tidore carregada amb 50 tones de clau. El seu comandant era Gonzalo Gómez d'Espinosa, l' alguacil ( home d'armes ) de Magallanes, un bon soldat, però no un marí. Després de deu dies la Trinidad va aconseguir la costa d'una de les Marianes, on tres homes van desertar, i després es va dirigir al nord-est. Espinosa semblava que estava intentant agafar els vents de l'oest, però no els va trobar, probablement pel monsó d'estiu. Va aconseguir el paral·lel 42° o 43° nord amb cada vegada pitjor temps. Es va declarar l'escorbut, en última instància, matant 30 homes i deixant només 20 per navegar al vaixell. Cinc mesos després de salpar, es va capgirar i dos mesos més tard va tornar a les Moluques.
El mes de maig anterior una flota de set naus portugueses sota António de Brito va arribar a Tidore, tractant d'aturar Magallanes. Espinosa va enviar una carta a Brito pregant-li subministraments. Brito va enviar un grup armat per capturar la Trinidad, però, en lloc de la resistència armada, només van trobar un vaixell a punt d'enfonsar-se i una tripulació prop de la mort. La Trinidad va navegar de retorn a Ternate on les seves veles i aparells van ser retirats. El vaixell va ser atrapat en una tempesta i es va fer trossos.
Supervivents Només quatre dels supervivents van tornar a Europa. Juan Rodríguez va escapar-se en un vaixell portuguès. Els tres restants —el comandant Espinosa, Ginés de Mafra, marí i cronista de l'expedició, i l'artiller noruec Hans Vargue (o Bergen)— van passar dos anys en treballs forçats abans de ser enviats a Lisboa, passant més anys a la presó. Vargue va morir a la presó portuguesa.En el libro de Bergreen su nombre se observa como Hans Vargue al final del libro, y como Hans Bergen en el principio . Les últimes notícies d'Espinosa, són de 1543 com a inspector espanyol de vaixells.
De Mafra, l'últim lloc en llibertat a causa dels molts documents que posseïa (que havia salvat), amb el temps es va convertir en un pilot, en part a causa de l'experiència que va adquirir amb l'expedició de Magallanes. En 1541 va ser nomenat pilot del Sant Joan de Laterà en l'expedició de Ruy López de Villalobos ; dos anys més tard, avariat en una illa de Filipines, va escriure sobre l'expedició de Magallanes en espera de reparacions navals. D'aquí que l'expedició de Magallanes fos recordada favorablement per la reialesa, i en última instància, amb 29 altres homes va optar per romandre a les Filipines en lloc de reprendre viatge amb la fracassada expedició de Villalobos. Les notes de De Mafra van romandre inèdites fins a ser descobertes el 1920.
Referències
Bibliografia
Categoria:Circumnavegació Categoria:Vaixells militars Categoria:Vaixells d'exploració