és un polític bolivià i president de Bolívia des del 8 de novembre de 2025.
Rodrigo Paz és considerat com un polític conservador i populista. En termes econòmics, advoca pel capitalismo para todos, que es considera una variant del «capitalisme popular», i s'ha mostrat a favor del mercat lliure i de la privatització d'empreses públiques.
Biografia És fill del president Jaime Paz Zamora i nebot net del president Víctor Paz Estenssoro. Va ser diputat de 2002 a 2010, en representació del departament de Tarija, primer pel Moviment d'Esquerra Revolucionària i després com a independent. Es va graduar a l'American University de Washington DC, i es va incorporar al govern d'Hugo Banzer en diversos càrrecs diplomàtics. Es va involucrar en la política municipal de Tarija, essent president del consell municipal de 2010 a 2015 i alcalde de 2015 a 2020. També va ser senador de 2020 a 2025.«Página Web Senadores Bolivia» .
El 2025, va ser candidat presidencial del Partit Demòcrata Cristià a les eleccions generals bolivianes del mateix any. Tot i ser considerat un candidat secundari tant per les enquestes i com pels analistes polítics, va ser el més votat de la primera volta amb el 32,06 % dels vots. A la segona volta es va enfrontar a l'expresident Jorge Quiroga Ramírez, derrotant-lo amb el 54.96 %.
Política interior La seva arribada al poder va significar el restabliment d'un ordre polític reaccionari després de gairebé vint anys de govern del Moviment al Socialisme (MAS). Presentat el 9 de novembre de 2025, el Govern de Rodrigo Paz no va comptar amb cap figura procedent dels moviments socials ni de les organitzacions sindicals i indígenes, sinó que la majoria dels ministres havien desenvolupat la seva carrera professional en institucions financeres internacionals, organismes de desenvolupament o el sector privat, i només tres eren dones. El nou president també va decidir retirar la bandera wiphala, emblema dels pobles indígenes, de la façana del palau de govern.
El Ministeri de Medi Ambient i Aigua va ser dissolt, fet que va provocar les protestes de l'oposició i de les organitzacions ecologistes, que van qualificar aquesta supressió d'«error històric». El 20 de novembre, va destituir del seu càrrec al ministre de Justícia, que havia ocultat haver estat condemnat el 2015 a tres anys de presó per corrupció, la qual cosa l'inhabilitava per exercir qualsevol càrrec públic. Posteriorment, va anunciar la supressió del Ministeri de Justícia, al qual va qualificar de «ministeri de la persecució i la injustícia». L'expresident Luis Arce va ser detingut el 10 de desembre de 2025 acusat d'un cas de presumpta corrupció.
En el pla econòmic, va reduir en un 30 % la despesa pública i va eliminar quatre impostos per «afavorir la inversió privada»: l'impost a les grans fortunes, l'impost a les transaccions financeres, l'impost sobre els jocs d'atzar i l'impost a les promocions empresarials..
Rodrigo Paz va patir un important revés electoral a les eleccions subnacionals bolivianes del 2026, tot just sis mesos després d'assumir el càrrec, en què el seu partit, Alianza Patria, va guanyar només dos de les nou governacions del país en un clima de protestes i descontentament social.
Política exterior miniatura|Paz amb Lula da Silva al març de 2026 Rodrigo Paz es va negar a convidar la seva presa de possessió als països que no tenen «la democràcia com a principi», en referència a Cuba, Veneçuela i Nicaragua. Aquesta decisió va provocar la suspensió de Bolívia de l'Aliança Bolivariana per les Amèriques. Va anunciar immediatament el restabliment de les relacions diplomàtiques amb els Estats Units d'Amèrica, que s'havien trencat el 2008 quan l'ambaixador estatunidenc va ser expulsat per ingerència en la crisi política a Bolívia de 2008. La DEA va ser autoritzada a reprendre les seves activitats a Bolívia i es va signar un acord amb els Estats Units que obria la via a la implantació de Starlink al país. Les relacions amb l'estat d'Israel també es van restablir després de dos anys de ruptura en protesta per la guerra de Gaza.
El 4 de gener, un dia després que els Estats Units bombardegés Veneçuela i segretés el seu president Nicolás Maduro, Bolívia va imposar restriccions de viatge a membres de les forces de seguretat de Veneçuela, així com a funcionaris i exfuncionaris veneçolans. Pel que fa a l'atac imperialista, Paz va declarar que «la llibertat no és negociable».
Al febrer de 2026, va trencar les relacions diplomàtiques de Bolívia amb la República Àrab Sahrauí Democràtica per tal de «enfortir els llaços amb el Marroc», que ocupa il·legalment el Sàhara Occidental.
Referències
Categoria:Presidents de Bolívia Categoria:Polítics de Santiago de Compostel·la Categoria:Alumnes de la Universitat Americana Categoria:Polítics espanyols del segle XXI Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX