Va ser una partisana italiana, que, amb disset anys i embarassada, va ser torturada i assassinada pels nazifeixistes, juntament amb gran part de la seva família en la Massacre de Marzabotto, durant la Segona Guerra Mundial.
Biografia Bruna Zebri, filla de Mario Zebri i Florinda Gigli, va néixer en el si d'una família de camperols i llenyataires. Tenia un germà gran, Pietro, i vivien en una casa anomenada Trepiede de Colulla di Sopra, una fracció del poble de Marzabotto, a la regió dels Apenins Emilians, juntament amb la germana Matilde, el germanet Bruno, l'àvia i altres familiars. La vida en aquella regió era molt dura. La seva adolescència va coincidir amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial. El 1943, després de l'armistici entre Itàlia i les forces aliades, les tropes de les Wafen SS i llurs col·laboradors feixistes de la Republica Social Italiana, van ocupar el país, que va quedar dividit en dos bàndols. Els boscos de la zona del massís del Monte Sole, es van omplir de partisans, disposats a defensar el territori fins a l'arribada dels aliats. Matilde i Bruna, juntament amb el seu xicot, un partisà de la Brigada Stella Rossa, comandats per Mario Musolesi «il Lupo», es van adherir a guerrilla i la seva missió va consistir en fer de correus i transportar material.
La massacre Cansats de l'assetjament dels partisans i del suport que rebien de part de la població civil, les tropes nazis de la 16 divisió Reichsfürer- SS, comandades pel major Walter Reder, amb la supervisió del general Max Simon i el mariscal Albert Kesselring i ajudats per les milícies feixistes locals, van emprendre una operació de càstig, que va durar des de l'alba del 29 setembre, fins al 5 octubre de 1944. Van recórrer tots els pobles i fraccions de Marzabotto, Grizzana Morandi i Monzuno i, casa per casa, van torturar, vexar i assassinar totes les persones que hi van trobar i després van calar foc a les cases i van destruir tot tipus de vida en l'àrea del massís del Monte Sole, essent aquella una de les pitjors matances comeses a Itàlia, durant la Segona Guerra Mundial.
Bruna Zebri, en aquell moment embarassada de vuit mesos, es trobava a Colulla di Sopra, amb la seva germana Matilde, el germà Bruno, la mare, l'àvia i els convivents de la casa, Gaetano, Clelia Rosa i Enrica Maria Quercia. Tots ells van ser assassinats i torturats. A ella, li van obrir el ventre amb una baioneta, li van extreure el fetus i després d'enfilar-hi el cos, el van tirar enlaire, fent punteria amb les pistoles i així, ple de projectils, el van trobar al costat de la seva mare. El seu pare i el seu germà gran, Pietro, que no es trobaven en el poble, van romandre amagats fins que van gosar a apropar-s'hi i van descobrir l'horror del que havia passat.
Memòria històrica Més de 800 persones —la majoria dones i criatures— van morir assassinades en aquella massacre. El 1975, la ciutat de Bologna va voler dedicar un monument a les 128 dones partisanes assassinades en aquells fets. A Marzabotto també els màrtirs són recordats en un monument fúnebre.
El 25 setembre 1949, el president de la República italiana Luigi Enaudi, va condecorar l'estendart de Marzabotto amb la Medalla d'or al valor militar, conferida als seus habitants pel coratge demostrat durant els catorze mesos de resistència i llur sacrifici final, honorant així les 1839 víctimes que van morir en aquells boscos i muntanyes.
El major Walter Reder, capturat pels aliats, va ser extradit el 1948 i processat per crims de guerra, per un tribunal italià, a Bolonya. El 1951 va ser condemnat a cadena perpètua; va passar 34 anys a la presó i va ser alliberat el 1985.
El general Max Simon va ser jutjat per un tribunal anglès, a Pàdua, i condemnat a pena de mort; la pena li va ser commutada per cadena perpètua i va ser alliberat el 1954.
El mariscal Albert Kesselring va ser jutjat per un tribunal anglès, a Venècia, el 1947, com a autor de diverses matances, inclosa la Massacre de les Fosses Ardeatines. Va ser condemnat a la pena capital i després commutat a cadena perpètua. Va ser alliberat el 1952 per raons de salut.
Referències
Categoria:Morts el 1944 Categoria:Membres de la Resistència italiana Categoria:Víctimes del nazisme Categoria:Persones de la ciutat metropolitana de Bolonya Categoria:Antifeixistes italians Categoria:Nascuts el 1927 Categoria:Guardonats amb la Medalla d'Or al Valor Militar