L'orgue de la Parròquia de Santa Maria d'Andratx és un instrument de tubs situat al cor d'aquesta església mallorquina.
Història Les primeres referències documentades a la figura de l'organista a Andratx daten del segle XVIII. El 3 de desembre de 1743, Gabriel Pujol i Bonet, natural d'Andratx i fill de Joan i d'Antònia, sol·licità al bisbat l'autorització per rebre les ordes menors, fent constar que ja exercia com a organista de la parròquia per encàrrec del rector i de la comunitat de la vila.
El 1829 s'hi instal·là un orgue nou, situat al centre de la barana del cor. A partir de les restes que es conserven integrades en l'instrument actual, els investigadors l'atribueixen a l'orguener Gabriel Thomàs. La tradició local recull que la seva construcció es finançà amb els beneficis d'una pescada de tonyines, fet que quedà immortalitzat en la decoració de la façana de l'instrument: cinc tonyines pintades que en commemoraven l'origen. El 12 de maig de 1835, Josep Ensenyat i Alemany, fill de Bartomeu i Joana Maria, de 22 anys, que exercia com a organista de la vila, sol·licità al bisbat ser ordenat diaca.
El 14 d'octubre de 1891 s'inicià la construcció d'un orgue nou a càrrec de l'orguener Julià Munar, natural de Felanitx. Per dur-ho a terme, el 21 del mateix mes es desmuntà l'instrument anterior. Els registres de l'orgue vell foren reutilitzats íntegrament en el nou, i com a testimoni d'aquesta continuïtat, la taula de la façana antiga amb les cinc tonyines pintades es col·locà sota la teulada del nou instrument. El 16 de desembre del mateix any, el diari El Isleño anuncià que el diumenge següent es beneïria el nou orgue amb una funció solemne a la parròquia.
Cap al 1985, l'instrument fou restaurat per l'orguener Francesc Benages, amb la col·laboració del seu fill i del seu gendre.
Situació i estat actual L'orgue està ubicat al centre de la paret del fons del cor i el seu estat de conservació és acceptable.
Descripció Consola L'instrument disposa d'un únic teclat de 54 notes (Do-fa'''), amb partició entre si i do. El pedal consta de 12 botons (Do-Si) amb acoblament permanent al manual.
Disposició de registres Bordó Flautat de façana Octava Plè Corneta Trompeta batalla Clarí i Baixons Veu humana Trèmol
Secret El secret segueix l'ordre diatònic i es divideix en quatre parts. Els jocs de batalla es troben col·locats a la testa: Baixons 4', Clarins 8', Trompeta Batalla 8' i Trompeta Magna 16'. Els cinc primers tubs de la Trompeta Batalla (Do–Fa) són interiors.
Sobre el secret, el primer joc és el Flautat 8', amb els vint primers tubs (Do–sol⁰) situats als castells de la façana. El segon és l'Octava 4', amb les deu primeres botes (Do–La) al centre de la façana.
El tercer joc és el Plè de 16 rengles, ubicat en un secretet elevat, que comença en 2'. La major part dels seus tubs són antics i sense dents, probablement procedents de l'orgue de 1829. El cinquè rengle es troba anul·lat, amb el llavi superior endinsat per impedir que sonin.
El quart joc és la Corneta de 6 rengles, també en secretet elevat, amb la composició 4' + 2/3' + 2' + 2' + 1 3/5' + 1 1/3'. Al quart rengle, les catorze últimes notes (mi''–fa''') tenen la boca tapada amb paper per silenciar-les.
El cinquè joc és la Veu Humana 8', allotjada dins una arca d'ecos. Finalment, el Bordó de 16' tanca la disposició, amb les vint-i-quatre primeres notes (Do–si⁰) prenent l'aire de sota el secret mitjançant una corredora inferior.
Dades tècniques Es conserven dues tapes del secret de l'orgue de 1829, reutilitzades com a suport de les dues puntes neogòtiques que rematen els castells exteriors de la façana. El fet que la mà esquerra presenti 25 foradacions reforça l'atribució de l'instrument a l'orguener Gabriel Thomàs.
L'afinació general de l'orgue és un to per sota de l'estàndard actual.
Referències
Categoria:Orgues de Mallorca Categoria:Andratx