Miquel d'Esplugues (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1870 - Barcelona, 1934) fou el nom religiós del frare caputxí i escriptor català Pere Campreciós i Bosch.
Orfe de pare als sis anys, cursà Humanitats al Seminari Conciliar de Barcelona i el 1887 ingressà a l'ordre caputxí. Lector de filosofia (1892) i teologia (1898), i ordenat sacerdot el 1893, com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarrocatalana, el 1900 aconseguí la restauració de l'antiga província catalana i en fou nomenat provincial (1905-1915 i 1918-1921).
El 1907 fundà i dirigí la revista Estudis Franciscans i el 1925 la primera revista catalana de filosofia Criterion.
Exercí una influència notable en els cercles pròxims a la Lliga Regionalista i fou home de confiança de Francesc Cambó. Estructurà la Fundació Bíblica Catalana i en fou president.
Obra Nostra Senyora de la Mercè. Estudi de psicologia ètnico-religiosa de Catalunya (1916) (1916). Sant Francesc de Sales, esperit i màximes (1906). Quatre volums de glosses sobre El Pare Nostre (1920-1923). El primer comte de Güell, Notes psicològiques i assaig sobre el sentit aristocràtic a Catalunya. Arts Gràfiques Nicolau Poncell (1921). Tres volums de Miscel·lània de filosofia religiosa (1924-1927), el tercer dels quals és La vera efígie del Poverello, sobre sant Francesc d'Assís. El missatge d'Israel: Israel, Jesús, Sant Pau (1934).
Bibliografia crítica A. Botti, La Spagna e la crisi modernista. Cultura, società civile e religiosa tra Otto e Novecento, Morcelliana, Brescia, 1987, p. 141-148.
Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Caputxins de Sarrià Categoria:Religiosos catalans Categoria:Esplugues de Llobregat Categoria:Morts el 1934 Categoria:Alumnes del Seminari Conciliar de Barcelona Categoria:Espluguins d'Esplugues de Llobregat Categoria:Nascuts el 1870