va ser un cantant jamaicà.Jo-Ann Greene, U-Roy Biography , AllMusic. Consultat 11 abril 2013. U-Roy era conegut per un estil melòdic de toasting aplicat amb un sentit del temps notablement desenvolupat que va influir en músics com Kool Herc.Reggae’s Impact on Hip-Hop – Jamie Ann Board (UVM Debate Paper – 17 abril 2000). Consultat 22 abril 2013 Nogensmenys, nombrosos discjòqueis de dancehall de renom internacional l'han reivindicat com una influència en les seves carreres, com ara Sean Paul i Shabba Ranks.
Biografia Ewart Beckford va néixer a Jones Town, a la parròquia de Saint Andrew, el 21 de setembre de 1942. Va créixer en una família religiosa i musical atès que la seva mare era organista del cor d'una església adventista del Setè Dia local. El sobrenom d'U-Roy prové d'un membre més jove de la seva família a qui li costava pronunciar el seu nom. Beckford va assistir a l'institut Denham Town de KingstonCooke, Mel, "U-Roy Wakes The Town" , Jamaica Gleaner, 9 maig 2010. Consultat 8 abril 2013. i de jove escoltava música de Louis Prima, James Brown, Ruth Brown, Fats Domino, Rufus Thomas i Smiley Lewis, i va estar especialment influenciat pel fraseig vocal de Louis Jordan.Rougeot. U-Roy Interview , Reggae France. Published 22 octubre 2012. Consultat 12 abril 2013.
U-Roy va començar la seva carrera professional com a discjòquei el 1961 al sound system de Dickie Wong (originalment anomenat Doctor Dickies, més endavant canviat a Dickies Dynamic), passant després al sound system Sir George the Atomic. Posteriorment, va treballar al sound system de Coxsone Dodd, on dirigia el segon set mentre King Stitt «The Ugly One» dirigia el set principal. A això va seguir un període amb Sir Percy abans de passar al sound system Hometown Hi-Fi de King Tubby.SNWMF site – U-Roy Biography . Consultat 8 abril 2013. El seu primer senzill, «Dynamic Fashion Way» (1969), va ser una producció de Keith Hudson, que va anar seguit per la producció de Lee «Scratch» Perry, «Earth's Rightful Ruler», amb Peter Tosh.
El 1970, el cantant jamaicà John Holt (vocalista principal de The Paragons) va sentir U-Roy brindant per una cançó de Duke Reid en un ball. Holt va parlar a Reid sobre l'actuació i, per recomanació seva, Reid li va demanar que anés a veure'l i es va aconseguir un acord discogràfic informal. Els seus dos primers senzills amb el segell Treasure Isle de Duke Reid el 1970, «Wake the Town» i «Wear You to the Ball», van reeixir i van establir la seva reputació com un dels músics més populars de Jamaica. Va continuar treballant amb altres productors importants de l'illa, com ara Lee Perry, Bunny Lee, Phil Pratt, Sonia Pottinger, Rupie Edwards, Alvin Ranglin i Lloyd Daley. El 1971 va veure la publicació de la seva versió de «The Tide Is High» de The Paragons. Va fer la seva primera gira pel Regne Unit el 1972 amb els artistes Roy Shirley i Max Romeo. La gira va ser organitzada per Rita i Benny King, els propietaris de R&B Records amb seu al barri londinenc de Stamford Hill.Peter I, Bunny Lee Interview , Reggae Vibes (no date). Consultat 3 maig 2013.
L'àlbum d'U-Roy, Dread in a Babylon, va ser publicat als Estats Units d'Amèrica, Europa i Jamaica per Virgin Records el 1975. L'àlbum va aconseguir vendes significatives, en part a causa de l'expansió contínua del segell i les botigues Virgin. La cançó «Runaway Girl» de l'àlbum es va publicar com a senzill a Europa aquell mateix any. L'èxit de Dread In A Babylon va donar lloc a una sèrie d'àlbums produïts per Tony Robinson: Natty Rebel (1976), Rasta Ambassador (1977) i Jah Son Of Africa (1978). La seva popularitat internacional va fer que l'àlbum Natty Rebel es publiqués el 1976 amb el segell Front Line de Virgin a Nigèria, així com a França amb Virgin i Polydor Records.
U-Roy va crear el seu propi sound system el 1978, que va anomenar Stur Gav en honor als seus fills. El sound system llançaria les carreres d'una generació més jove de toasters i cantants, com ara Ranking Joe, Jah Screw, Charlie Chaplin i Josey Wales. El grup pop Blondie va tenir un èxit mundial amb una versió de «The Tide Is High» el 1980, fet que va empènyer Virgin Records a reeditar la gravació original de The Paragons de 1967 i la versió d'U-Roy de 1971 com a senzill aquell mateix any. El seu àlbum Pray Fi Di People es va publicar el 2012.
U-Roy va aparèixer a l'àlbum True Love de Toots and the Maytals, que va guanyar el premi Grammy el 2004 al millor àlbum de reggae, i en el qual van participar músics destacats, com ara Willie Nelson, Eric Clapton, Jeff Beck, Trey Anastasio, Gwen Stefani, Ben Harper, Bonnie Raitt, Manu Chao, The Roots, Ryan Adams, Keith Richards, Toots Hibbert, Paul Douglas, Jackie Jackson, Ken Boothe i The Skatalites.Toots and the Maytals. tootsandthemaytals.net. Web. "In Depth – Linear Notes" . Consultat 9 novembre 2016.
El seu darrer enregistrament va ser la cançó «The Coming of Jah Jah» per al projecte The Deejay Battle: Sly & Robbie vs Roots Radics, publicat a l'abril de 2023 i produït pel músic i productor nominat als Grammy Hernán «Don Camel» Sforzini.
La mort d'Ewart Beckford es va confirmar el 17 de febrer de 2021 quan la seva parella, Marcia Smikle, va comunicar-ho al diari jamaicà The Gleaner. Trojan Records també va ser informat de la seva mort. Tot i que en aquell moment no es va fer pública la causa de la mort, patia diabetis, hipertensió i problemes renals, i havia estat sotmès a una cirurgia a l'hospital.
Rastafarisme El rastafarisme va ser present a les lletres d'U-Roy des dels seus primers senzills fins al seu darrer àlbum, Pray Fi Di People. El segon senzill de Beckford, «Rightful Ruler» (1969), comença amb una professió de fe rastafari feta en amhàric, llengua semítica parlada a Etiòpia:Kibir amlak (Glory to Jah) Qedamawi ras fetari (First creator) Qedamawi iyesus kristos (Holy Jesus Christ) Lebdama mabrak isad Tenayistilgn (Greetings)El seu «Joyful Locks» (1975) és una versió de «Don't Cut Off Your Dreadlocks» de Linval Thompson, un encoratjament als altres a conservar les seves rastes i a «deixar-les créixer». La cançó original i la versió d'U-Roy fan al·lusió al Samsó bíblic, que com a nazireu havia de fer certs vots religiosos, inclòs el tractament ritual del seu cabell, tal com es descriu al capítol sis del Llibre dels Nombres:Durant tot el vot de la seva separació, no passarà cap navalla pel seu cap; fins que s'acompleixin els dies en què es consagrarà al Senyor, serà sant i deixarà créixer els cabells del seu cap.
Discografia Version Galore (1971) U-Roy (1974) Dread in a Babylon (1975) Natty Rebel (Virgin) (1976) Dreadlocks in Jamaica (1977) Jah Son of Africa (1977) Rasta Ambassador (1977) With Words of Wisdom (1979) Crucial Cuts (1983) Line Up and Come (1987) Music Addict (1987) With a Flick of My Musical Wrist (1988) Version of Wisdom (1990) Natty Rebel (Caroline) (1991) True Born African (1991) The Teacher Meets the Student (1992) Rock With I (1992) Smile a While (1993) Original DJ (1995) Babylon Kingdom Must Fall (1997) U Roy Live (1998) Serious Matter (2000) The Lost Album (2000) Now (2001) Rightfull Ruler (2002) Rebel in Styylle (2005) Old School/New Rules (2007) Pray Fi Di People (2012) Talking Roots (2018) Solid Gold U-Roy (2021) Dread In A Africa U-Roy (2022) The Deejay Battle: Sly & Robbie vs. Roots Radics feat. Big Youth (2023)
Referències
Categoria:Músics de Kingston Categoria:Músics de reggae jamaicans Categoria:Morts a Kingston