La Supervisió Bancària Europea, també coneguda com a Mecanisme Únic de Supervisió (MUS), és el marc polític per a la supervisió prudencial de bancs a la zona euro. Està ubicat al Banc Central Europeu (BCE), el braç supervisor del qual s'anomena Supervisió Bancària del BCE. Els estats membres de la UE de fora de la zona euro també hi poden participar de manera voluntària. La Supervisió Bancària Europea es va establir mitjançant el Reglament 1024/2013 del Consell, també conegut com a Reglament del MUS, que també va crear el seu òrgan central (tot i que no últim) de presa de decisions, el Consell de Supervisió del BCE.
Sota el Mecanisme Únic de Supervisió, el BCE supervisa directament els bancs més grans que són designats com a Institucions Significatives. Els altres bancs, coneguts com a Institucions Menys Significatives, són supervisats pels supervisors bancaris nacionals ("autoritats nacionals competents") sota la vigilància del BCE. A finals de 2022, el BCE supervisava directament 113 Institucions Significatives en els 21 països de la seva àrea de competència geogràfica, cosa que representa al voltant del 85% dels actius totals del sistema bancari (excloent les infraestructures financeres designades com a IMS, com ara Euroclear Bank a Bèlgica, Banque Centrale de Compensation a França, o Clearstream Banking AG i Clearstream Banking SA a Alemanya i Luxemburg). miniatura|Torre Gallileo a Frankfurt, seu de la Supervisió Bancària del BCE des del 2025 miniatura|La Eurotower a Frankfurt, seu de la Supervisió Bancària del BCE entre 2016 i 2025 miniatura|El Japan Center a Frankfurt, seu de la Supervisió Bancària del BCE entre 2014 i 2016 La Supervisió Bancària Europea representa el component inicial i, fins ara, més complet de la unió bancària més àmplia, un projecte iniciat el 2012 per integrar la política del sector bancari a la zona euro. La peça pendent de l'agenda de la unió bancària fa referència a la gestió i resolució de crisis, per a la qual coexisteix l'anomenat Mecanisme Únic de Resolució amb els acords nacionals per a l'assegurança de dipòsits i altres aspectes del marc de gestió de crisis bancàries. L'agenda política sobre la finalització de la unió bancària, estancada des de juny de 2022, també inclou opcions per al tractament regulador de les exposicions sobiranes.
Història
Antecedents i gènesi La qüestió de la supervisió del sistema bancari europeu va sorgir molt abans de la crisi financera del 2008. Poc després de la creació de la unió monetària el 1999, diversos observadors i responsables polítics van advertir que la nova arquitectura monetària estaria incompleta i, per tant, seria fràgil, sense almenys una certa coordinació de les polítiques de supervisió entre els membres de l'euro.
La primera mesura de supervisió implantada a escala de la UE va ser la creació del Procés Lamfalussy el març del 2001. Va implicar la creació d'una sèrie de comitès encarregats de vetllar per les regulacions en el sector financer. El fill principal d'aquests comitès era accelerar la integració del mercat de valors de la UE.
Aquest enfocament no era vinculant per al sector bancari europeu i, per tant, va tenir poca influència en la supervisió dels bancs europeus. Això s'explica pel fet que els tractats europeus no permetien a la UE, en aquell moment, tenir un poder real de decisió sobre aquestes matèries. La idea d'haver de modificar els tractats i d'entrar en un vast debat sobre la pèrdua de sobirania dels estats membres va refredar les ambicions del procés Lamfalussy. La crisis financera i econòmica del 2008 i les seves conseqüències a la Unió Europea van incentivar els líders europeus a adoptar un mecanisme supranacional de supervisió bancària.
L'objectiu principal del nou mecanisme de supervisió era restaurar la confiança en els mercats financers. La idea també era evitar haver de rescatar bancs amb diners públics en cas de futures crisis econòmiques.
Creació del Reglament Per implementar aquest nou sistema de supervisió, el president de la Comissió Europea el 2008, José Manuel Barroso, va demanar a un grup d'experts que estudiés com la UE podria regular millor el mercat bancari europeu. Aquest grup estava liderat per Jacques de Larosière, un alt funcionari francès que va ocupar, fins al 1978, el càrrec de director general del Tresor a França. També va ser president del Fons Monetari Internacional de 1978 a 1987, president del Banc de França de 1987 a 1993 i president del Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament a partir de 1993. Des d'una postura més controvertida, Jacques de Larosière també va ser un assessor proper de BNP Paribas.
Aquest grup liderat per de Larosière va lliurar un informe que destacava el gran fracàs de la supervisió bancària europea abans del 2008. Basant-se en aquest informe, les institucions europees van crear el 2011 "El Sistema Europeu de Supervisors Financers" (SESF). El seu objectiu principal era "garantir que les normes aplicables al sector financer s'implementin adequadament, per tal de preservar la d'estabilitat financera i assegurar la confiança en el sistema financer en el seu conjunt".
El SESF va reunir, d'una manera poc convencional, les autoritats de supervisió europees i nacionals. Malgrat la creació d'aquest nou mecanisme, la Comissió Europea va considerar que, en tenir una moneda única, la UE havia d'anar més enllà en la integració de les seves pràctiques de supervisió bancària. La idea era que la simple col·laboració de les autoritats de supervisió nacionals i europees no era suficient i que la UE necessitava una autoritat de supervisió única. Per tant, la Comissió Europea va suggerir la creació del Mecanisme Únic de Supervisió.
Aquesta proposta es va debatre a la Cimera de l'Euro que va tenir lloc a Brussel·les els dies 28 i 29 de juny de 2012. Herman Van Rompuy, que era president del Consell Europeu en aquell moment, havia treballat prèviament amb el president de la comissió, el president del Banc Central i de l'Eurogrup en un informe preliminar utilitzat com a base per a les discussions de la cimera. En compliment de les decisions preses llavors, la Comissió Europea va publicar una proposta de reglament del consell pel qual s'establia la supervisió bancària europea el setembre de 2012.
El Banc Central Europeu va acollir amb satisfacció la proposta."ECB welcomes Commission's proposal for a single supervisory mechanism", nota de premsa del BCE, 12 de setembre de 2012 La llavors Cancellera d'Alemanya Angela Merkel va qüestionar "la capacitat del BCE per monitorar 6.000 bancs". El llavors Vicepresident de la Comissió Europea, Olli Rehn, va respondre a aquesta preocupació dient que la majoria dels bancs europeus continuarien sent monitoritzats pels òrgans de supervisió nacionals, mentre que el BCE "assumiria la responsabilitat última de la supervisió, per tal d'evitar que les crisis bancàries s'agreugessin"."Rehn: Schedule for Single Supervisory Mechanism Feasible", Helsinki Times, 13 de setembre de 2012
El Parlament Europeu va votar a favor de la proposta legislativa el 12 de setembre de 2013. El Consell de la Unió Europea va donar la seva pròpia aprovació el 15 d'octubre de 2013. El Reglament del MUS va entrar en vigor el 4 de novembre de 2014.
El fet que la Supervisió Bancària Europea es formuli com un reglament i no com una directiva és important. De fet, un reglament és jurídicament vinculant i els estats membres no tenen l'opció, a diferència de les directives, de com transposar-lo a la legislació nacional.
Entrada en vigor El BCE va publicar la seva primera avaluació global el 26 d'octubre de 2014. Aquesta revisió de la salut financera va cobrir les 130 entitats de crèdit més significatives dels 19 estats de la zona euro, representant actius per valor de 22 bilions d'euros (equivalent al 82% dels actius bancaris totals de la zona euro). L'informe de supervisió incloïa:
Els resultats d'una Revisió de la Qualitat dels Actius (RQA) - avaluant els dèficits de capital (és a dir, l'incompliment dels requeriments mínims de capital) de cada entitat de crèdit significativa a data de 31 de desembre de 2013. L'avaluació de possibles dèficits de capital quan se sotmeten a una prova d'estrès basada en l'escenari de referència - essent la previsió econòmica més recent publicada per la Comissió per a la zona euro el 2014–16. L'avaluació de possibles dèficits de capital quan se sotmeten a una prova d'estrès basada en un escenari advers - que va ser desenvolupat pel Comitè Europeu de Risc Sistèmic en cooperació amb les autoritats nacionals competents, l'ABE i el BCE.
Basant-se en aquests tres criteris, la revisió va trobar que un total de 105 dels 130 bancs avaluats complien tots els requeriments mínims de capital a 31 de desembre de 2013. Es va trobar que un total de 25 bancs patien dèficits de capital a 31 de desembre de 2013, dels quals 12 van aconseguir cobrir aquests dèficits mitjançant l'obtenció de capital addicional durant el 2014. Als 13 bancs restants se'ls va demanar que presentessin un pla de recapitalització per al 2015. Bancs participants del MUS amb dèficit de capital CET1, segons l'estat dels seus actius a 31 de desembre de 2013Nom del bancEstatRàtio CET1 punt de partidaRàtio CET1 post RQARàtio CET1 escenari referènciaRàtio CET1 escenari adversDèficit de capital a 31 de desembre de 2013 (milers de milions d'€)Capital net elegible obtingut durant el 2014 (milers de milions d'€)Dèficit de capital post capital net obtingut (milers de milions d'€)Eurobank¹Grècia10.6%7.8%2.0% -6.4%4.632.861.76Banca Monte dei Paschi di SienaItàlia10.2%7.0%6.0% -0.1%4.252.142.11National Bank of Greece¹Grècia10.7%7.5%5.7% -0.4%3.432.500.93Banca CarigeItàlia5.2%3.9%2.3% -2.4%1.831.020.81Cooperative Central Bank LtdXipre -3.7% -3.7% -3.2% -8.0%1.171.500.00Banco Comercial PortuguêsPortugal12.2%10.3%8.8%3.0%1.14 -0.011.15Bank of CyprusXipre10.4%7.3%7.7%1.5%0.921.000.00Volksbank GroupÀustria11.5%10.3%7.2%2.1%0.860.000.86Permanent tsbIrlanda13.1%12.8%8.8%1.0%0.850.000.85Veneto BancaItàlia7.3%5.7%5.8%2.7%0.710.740.00Banco PopolareItàlia10.1%7.9%6.7%4.7%0.691.760.00Banca Popolare di MilanoItàlia7.3%6.9%6.5%4.0%0.680.520.17Banca Popolare di VicenzaItàlia9.4%7.6%7.5%3.2%0.680.460.22Piraeus BankGrècia13.7%10.0%9.0%4.4%0.661.000.00Credito ValtellineseItàlia8.8%7.5%6.9%3.5%0.380.420.00Dexia²Bèlgica16.4%15.8%10.8%5.0%0.340.000.34Banca Popolare di SondrioItàlia8.2%7.4%7.2%4.2%0.320.340.00Hellenic BankXipre7.6%5.2%6.2% -0.5%0.280.100.18Münchener HypothekenbankAlemanya6.9%6.9%5.8%2.9%0.230.410.00AXA Bank EuropeBèlgica15.2%14.7%12.7%3.4%0.200.200.00C.R.H. - Caisse de Refinancement de l'HabitatFrança5.7%5.7%5.7%5.5%0.130.250.00Banca Popolare dell'Emilia RomagnaItàlia9.2%8.4%8.3%5.2%0.130.760.00Nova Ljubljanska banka3Eslovènia16.1%14.6%12.8%5.0%0.030.000.03LiberbankEspanya8.7%7.8%8.5%5.6%0.030.640.00Nova Kreditna Banka Maribor3Eslovènia19.6%15.7%12.8%4.4%0.030.000.03Total-10.0%8.4%7.2%2.1%24.6218.599.47 Aquesta és l'única vegada que es va realitzar una avaluació global per als 130 bancs supervisats pel BCE. Des del 2014, només un nombre reduït de bancs han estat avaluats globalment pel BCE: 13 el 2015, 4 el 2016 i 7 el 2019. Aquestes avaluacions globals es duen a terme quan un banc és reconegut com a significatiu o quan es considera necessari (és a dir, en cas de circumstàncies excepcionals o quan un país de fora de la zona euro s'uneix al mecanisme). Les avaluacions globals requereixen massa recursos per poder-se dur a terme anualment.