miniatura|400x400px|Il·líria i Dàcia cap al 400 La prefectura del pretori d'Il·líria (en llatí: praefectura praetorio per Illyricum; en grec: ἐπαρχότης/ὑπαρχία [τῶν πραιτωρίων] τοῦ Ἰλλυρικοῦ) va ser una de les principals divisions administratives del Baix Imperi Romà. Comprenia les dues diòcesis de Dàcia i Macedònia. En la seva màxima extensió, s'estenia per Pannònia, Nòric, Creta i gairebé tota la península Balcànica excepte Tràcia. La seva capital administrativa va ser inicialment Sírmium (l'actual Sremska Mitrovica a Sèrbia), i més tard Tessalònica.New Advent Catholic Encyclopedia, «Thessalonica» et «Illyria» Sovint estava fragmentada i va tenir una història turbulenta, a causa de la seva ubicació geogràfica a la frontera entre Orient i Occident.
Estructura i història Les províncies que formaven part de la prefectura sota Constantí es poden classificar segons la seva ubicació geogràfica:Bavant (2004) Al sud, tres províncies que no van ser afectades per les reformes de Dioclecià Creta (capital: Gortyn), Acaia o Hellas (capital: Corint) i Epir "vell" (capital: Nicòpolis). Al centre, tres províncies resultants del desmembrament de Dioclecià de l'antiga província de Macedònia. Macedònia (Tessàlònica), Tessàlia (Larissa) i Nou Epir (Dirraquium). Al nord, tres províncies, resultat de la divisió de l'antiga Mèsia Superior. Dàcia Ripuària (Ratiària), Dàcia Mediterrània (Serdica) i Dardània (Scupi). A l'oest, la Prévalitaine (Doclea) i Moesia I (Viminacium).
Les diòcesis miniatura|Macedònia al voltant de l'any 400 Sota Dioclecià, aquestes províncies formaven una sola diòcesi, la de Moèsia, que més tard es va dividir sota Constantí en una diòcesi de Macedònia que englobava les províncies meridionals i centrals i una diòcesi de Dàcia que englobava les províncies septentrionals i occidentals. Es van produir tres canvis importants entre mitjans del i finals del :
A la segona meitat , Macedònia es va dividir en dues, Macedònia I i Macedònia II. Durant , l'extrem oriental de la Pannònia va ser annexat, amb les ciutats de Sirmium i Bassiana, a la diòcesi de Dàcia Bavant (2004) Cap al final , Dalmàcia va ser unida a la Il·líria.
La capital Sembla que la capital era originalment Sírmium, que es va convertir en una de les capitals de l'imperi amb la creació de la Tetrarquia, i més tard en la capital de l'imperi sota Galeri Southern Pannonia during the age of the Great Migrations [en ligne] https://hrcak.srce.hr/clanak/14662. Bavant (2004) Segons la Novella (llei) 11 de Justinià, la capital va ser transferida a Tessalònica durant els atacs d'Àtila. Tanmateix, s'ha constatat que Tessalònica ja havia jugat aquest paper durant el breu interval de 379. No obstant això, el 535, el mateix emperador Justinià va jutjar la situació prou restaurada per planificar el trasllat de la seva capital cap al nord, a la nova ciutat de Justiana Prima, que acabava de fundar a la Dàcia mediterrània, prop del seu lloc de naixement. Sembla, però, que aquest pla va quedar lletra morta, ja que l'any següent el prefecte encara tenia la seu a Tessalònica,Cassiodore, Variae X, 35 i a la Novella 131, que data del 545, aquest trasllat només afectava l'organització eclesiàstica.
Durant el regnat de Constantí Completant les reformes administratives de Dioclecià, Constantí va continuar la separació de les carreres militar i civil. El prefecte del pretori va perdre el comandament dels exèrcits a mans delsdux, escollit entre els oficials militars, i essencialment es va convertir en un administrador civil.Grant (1993) És difícil establir amb precisió quan es va produir la transformació del que anteriorment havia estat una funció militar a una jurisdicció territorial.Kelly (2006),
Segons l'historiador Zòsim, les prefectures van ser creades per Constantí el 318 o el 324. Però per a la historiadora Cécile Morrisson, això és un anacronisme. De fet, a la mort de Constantí, quan els seus tres fills supervivents van dividir l'imperi, cadascun va continuar tenint el seu propi prefecte del pretori que li servia com a cap de gabinet. No va ser fins a mitjans del que les prefectures s'haurien transformat en jurisdiccions administratives.Morrisson, 2007, Així van néixer les prefectures de la Gàl·lia a l'oest, d'Itàlia al centre i d'Orient a l'est. Il·líria, per la seva banda, es trobaria entre l'est i l'oest.
A diferència d'altres prefectures, la d'Il·líria va tenir una existència turbulenta, marcada per la seva creació, abolició, restabliment i canvis constants de les seves fronteres. Sota la Tetrarquia, els Balcans eren considerats un pont entre Orient i Occident. La diòcesi de Tràcia, que controlava l'accés a l'estret i al Mar Negre, aviat va ser adscrita a la Prefectura d'Orient, mentre que la resta del territori era governat des d'Itàlia.
Sota els fills de Constantí: Constanci II, Constant I i Constantí II Segons la divisió de l'imperi prevista per Constantí I, sembla que les tres diòcesis de Macedònia, Dàcia i Pannònia haurien d'haver anat a parar a Dalmaci, nét de Constanci Clor, que va ser elevat al rang de cèsar el 335.Aurelius Victor, 41 :20 Però va ser assassinat, igual que altres membres de la família de Constantí després de la mort d'aquest últim.Maraval (2013),
Els tres germans supervivents, Constantí II (r. 337-340), Constant I (r. 337-350) i Constanci II (r. 337-361), es van trobar el 9 de setembre del 337 per dividir l'imperi entre ells. Constantí II, que com a fill gran reclamava una certa preeminència, va obtenir la Gàl·lia i la part occidental de l'Imperi, Constant I Itàlia i Àfrica sota l'autoritat del seu germà gran, mentre que Constanci II va obtenir l'Orient.
Descontent amb aquesta divisió inicial, Constantí va exigir una nova partició del territori en una segona reunió celebrada l'any següent a Viminacium (l'actual Sèrbia). Aleshores va obtenir les diòcesis de Dàcia i Macedònia, que així van passar a formar part de la prefectura del pretori d'Itàlia, Il·líria i Àfrica. Molt ràpidament, però, la disputa entre Constantí i Constant es va reprendre pels territoris africans.Zòsim, 2:41-42 El 340, Constantí II va envair Itàlia,Aurelià Victor, 41:21 però va ser assetjat a Aquileia, on va perdre la vida, prenent Constant el control dels seus territoris.Eutrope, 10:9. Barnes (1982)
Sembla que les tres diòcesis de Macedònia, Dàcia i Pannònia van ser separades de la prefectura del pretori d'Itàlia i es van agrupar en una prefectura del pretori pròpia l'any 347, naixent així la prefectura del pretori d'Il·líria.Barnes (2011)
Durant el regnat de Julià Seguint els passos de Marc Aureli, l'emperador Julià (r. 361-363) es va centrar especialment en la feixuga burocràcia de l'imperi per tal de tornar a dotar de més autonomia a les ciutats, desmantellant les institucions establertes pel seu oncle Constantí I. En assumir el poder, va reunir una comissió de funcionaris i oficials militars encarregats de castigar els crims comesos sota Constanci II.Petit (1974)
Entre els acusats hi havia l'antic prefecte del pretori d'Il·líria, Florenci, nomenat per Constanci després de la mort de Vindoni Anatoli. Aquest últim va ser condemnat a mort in absentia.Ammià Marcel·lí, Res Gestae, 20.8.20, 20.8.21, 21.6.5., 21.9.4 La prefectura va desaparèixer juntament amb el prefecte breument, ja que va ser reinstaurada el 364 quan Sext Claudi Petroni Probe va ser nomenat per al càrrec.Jones & Martindale (1971
Durant el regnat de Valentinià I, Gracià, Valentinià II i Teodosi I El 364, Valentinià I (r. 364–375) va dividir l'Imperi amb el seu germà Valent (r. 364–378). Va conservar les dues prefectures occidentals (la Gàl·lia i Itàlia-Il·líria-Àfrica) per a ell mateix i va deixar l'Orient al seu germà. Enfeinat en aquell moment per la lluita contra els bàrbars del Rin, va governar les prefectures occidentals des de Trèveris.Demougeot (1947) Va fusionar de facto el 367/8 la prefectura d'Il·líria i la d'Itàlia governades pel mateix prefecte, Sext Claudi Petroni Probe, fins a l'any 375.
A la mort de Valentinià, els van succeir els seus fills: Gracià (r. 367-383) i Valentinià II (r. 371-392). Els territoris de la prefectura van quedar sota el govern del segon, però sent un nen de 4 anys, el poder efectiu l'exercia el seu germà gran. Cap al 376 sembla que la prefectura tornava a ser autonoma, ja que es conserven dues lleis dels 376 i el 378. Els nous emperadors van nomenar primer a Ausoni el Vell i després a Quint Clodi Hermogenià Olibri (378).Demougeot (1947)
Tanmateix, les invasions gòtiques i el desastre d'Adrianòpolis l'any 378, van provocar una reorganització de les prefectures.Teodosi, nou emperador d'Orient, també va rebre les diòcesis de Macedònia i Dàcia, mentre que Gracià, que va conservar l'Occident, es va quedar amb la meitat occidental d'Il·líria, l'any 379.Demougeot (1947)
Tanmateix, aquesta va ser una situació temporal, i sembla que tan bon punt va passar l'amenaça bàrbara, Il·líria va ser reintegrada a la prefectura del pretori d'itàl·lia el 380 o 381.Demougeot (1947) Certament, el 386, Valentinià II administrava les mines de Mèsia, Dardània, la Dàcia mediterrània i Macedònia des de Milà.Demougeot (1947) L'agost del 387, Valentinià II va haver de refugiar-se a Tessalònica davant l'avanç de l'usurpador Magne Màxim (r. 383-388). Il·líria, per tant, encara formava part del territori que controlava a Occident.Demougeot (1947)
Un territori disputat entre Orient i Occident després de la divisió de l'Imperi Va ser només després de la mort de Teodosi el 395 i la divisió de l'Imperi que Il·líria va prendre la forma en què apareix a la Notitia Dignitatum. En aquest document es distingeix entre la diòcesi d'Il·líria (nou nom de la diòcesi de Pannònia) adscrita a la prefectura italiana, i una prefectura del pretori d'Il·líria, una part integral de l'Imperi Romà d'Orient.Demougeot (1947) .
Això es va produir perquè Estilicó, regent de l'Imperi Romà d'Occident durant la minoria d'Honori (r. 395-423), per assegurar-se una aliança amb Arcadi (395–408), que havia heretat l'Orient, li va cedir Il·líria. Aviat, però, va canviar d'opinió i, a partir del 403, va reclamar aquesta part dels Balcans. Tot i la caiguda i mort d'Estilicó, el 408, Occident va continuar reclamant-ne la possessió.Demougeot (1947) Bavant (2004) No va ser fins el 437, quan arran de la boda de la filla de l'emperador d'Orient, Teodosi II (r. 408-450) i l'emperador d'Occident, Valentinià III (424-455), que aquest últim va reconèixer la sobirania de l'Imperi Romà d'Orient sobre la prefectura.
Sota l'Imperi Romà d'Orient Després de les invasions eslaves del , l'Imperi va perdre el control de l'interior dels Balcans. Només van conservar la part de Tràcia que limitava amb Constantinoble, Tessalònica i els seus voltants, així com certes parts de la costa grega. Mentre que l'existència del prefecte del pretori (ὕπαρχος) està testimoniada fins als primers anys del ,E. Stein, «Untersuchungen über das Officium der Prätorianerpräfektur» (Vienne, 1922) l'últim prefecte conegut va ser Basílides l'any 529. Aquest càrrec seria un dels últims supervivents del sistema administratiu establert per Constantí per a tot l'imperi. La prefectura devia continuar existint sobre el paper, però Tessalònica probablement va acabar convertint-se, en paraules de Paul Lemerle, "l'únic lloc a Il·líria on es va continuar exercint una administració imperial regular. El prefecte de la prefectura d'Il·líria probablement ara només era l'eparca de la ciutat".
Llista dels praefecti praetorio per Illiyricum coneguts miniatura|Les insígnies del prefecte del pretori d'Il·líria, tal com es mostra a la Notitia Dignitatum: el tinter d'ivori i el portaplomes (teca), el codicil de nomenament sobre una taula coberta amb un drap blau, així com el carro de funcions (Kelly (2004) p. 41.
Vulcaci Rufí (347-352) Ceioni Rufí Volusià Lampadi (354) Quint Flavi Mesi Egnati Lol·lià Mavorci (355-56). Vindoni Anatoli (357-360) Flavi Florenci (360-361) Claudi Mamercí (361-364)