La Insígnia de paracaigudista (alemany: Fallschirmschützenabzeichen) va ser una insígnia concedida als paracaigudistes qualificats de la Wehrmacht i les Waffen-SS de l'Alemanya nazi.
La insígnia va ser establerta per primera vegada per ordre de Hermann Göring el 5 de novembre de 1936. Originalment es va atorgar al personal de la Luftwaffe després de completar el nombre requerit de sis salts. La insígnia representava una àguila en picat amb una esvàstica a les urpes envoltada d'una corona de plata. La construcció original era de "bronze acabat en daurat" per a l'àguila i "placa de plata oxidada" per a les fulles de llorer. El 1937, la construcció de la insígnia va canviar a alumini. A finals de 1942, la construcció es va canviar de nou a un aliatge metàl·lic. Una versió de tela de la insígnia també es va autoritzar el 1937, per ser portada en una jaqueta de vol. El receptor havia de tornar a qualificar per a la insígnia cada any.
Més tard es va introduir una versió de l'exèrcit (Fallschirmschützen-Abzeichen des Heeres) (1 de setembre de 1937), amb l'esvàstica traslladada a la part superior de la corona i coronada per una àguila vertical més petita. Igual que amb la Luftwaffe, el receptor havia de tornar a qualificar-se per a la insígnia cada any. El 1936, l'exèrcit va ordenar la institució de la seva pròpia companyia de paracaigudistes, que es va ampliar a un batalló el 1938. Quan les unitats de paracaigudistes de l'exèrcit van ser transferides a la Luftwaffe el 1939, els antics soldats de l'exèrcit van continuar portant la versió militar de la insígnia de paracaigudista. El personal de les Waffen-SS dels batallons SS-Paracaigudista 500, 501 o 502 va rebre la insígnia de la Luftwaffe després de superar el salt i altres requisits de la prova.
Versions
Referències
Bibliografia
Paracaigudista Categoria:Guerra aerotransportada