ChromiumOS (anteriorment anomenat Chromium OS) és una distribució de Linux gratuïta i de codi obert dissenyada per executar aplicacions web i navegar per la World Wide Web. És la versió de codi obert de ChromeOS, una distribució de Linux creada per Google.
ChromiumOS es basa en el nucli de Linux, com ChromeOS, però la seva interfície d'usuari principal és el navegador web Chromium en lloc del navegador Google Chrome. ChromiumOS també inclou el gestor de paquets Portage, que es va desenvolupar originalment per a Gentoo Linux. Com que ChromiumOS i ChromeOS utilitzen un motor de navegador per a la interfície d'usuari, estan orientats a aplicacions web en lloc de programari d'aplicació o aplicacions mòbils.
Google va publicar per primera vegada el codi font de ChromiumOS el 19 de novembre de 2009.
Arquitectura L'arquitectura de Chromium té tres nivells, que consisteixen en "tres components principals":
El navegador basat en Chromium i el gestor de finestres Programari a nivell de sistema i serveis a nivell d'usuari: el nucli de Linux, els controladors, el gestor de connexions, etc. Firmware
Disponibilitat ChromiumOS va ser inicialment disponible en forma compilada per aficionats. Amb el temps han sorgit esforços més organitzats, inclosos alguns fabricants que han enviat dispositius amb el sistema operatiu preinstal·lat.
Compil·lacions i bifurcacions Al maig de 2010, les versions compilades del codi font en curs s'havien descarregat d'Internet més d'un milió de vegades.
La versió més popular, titulada "ChromiumOS Flow", va ser creada per Liam McLoughlin, un estudiant universitari de 17 anys a Liverpool, Anglaterra, que publicava amb el nom de "Hexxeh". La compilació de McLoughlin arrenca des d'una memòria USB i incloïa funcions que els enginyers de Google encara no havien implementat, com ara la compatibilitat amb el llenguatge de programació Java. Tot i que Google no esperava que els aficionats utilitzessin i avaluessin ChromiumOS abans del seu llançament oficial, Sundar Pichai, vicepresident de gestió de productes de Google (ara CEO), va dir que "el que fa gent com Hexxeh és increïble de veure". Pichai va dir que els primers llançaments van ser una conseqüència no intencionada del desenvolupament de codi obert. "Si decideixes fer projectes de codi obert, has de ser obert completament".
La feina de Hexxeh va continuar l'any següent. Va anunciar "ChromiumOS Lime" el desembre de 2010, i el gener de 2011 va llançar "Luigi", una aplicació dissenyada per fer "jailbreak"/"root" al prototip de maquinari Google Cr-48 "Mario" i instal·lar una BIOS genèrica. El desenvolupador va posar a disposició les compilacions en format de màquina virtual el 13 de març de 2011. Sense cap compilació oficial de ChromiumOS per part de Google, les compilacions nocturnes "vanilla" de ChromiumOS de Hexxeh eren el recurs principal per a les persones que volien provar ChromiumOS. Hexxeh va deixar de penjar les seves compilacions el 20 d'abril de 2013.
Arnoldthebat ofereix versions més recents de ChromiumOS, que manté les compilacions diàries i setmanals juntament amb les pautes d'ús i l'ajuda. El juliol de 2012 es va llançar Chromium Build Kit. Compila automàticament una compilació per a desenvolupadors i instal·la ChromiumOS en una unitat USB.
El 2015, Neverware, amb seu a la ciutat de Nova York, va produir una bifurcació de ChromiumOS anomenada CloudReady dirigida al mercat educatiu, amb la intenció d'allargar la vida útil dels PC i portàtils més antics. Una versió posterior pot arrencar Neverware i el sistema operatiu Windows en dual boot (fins a la v64). El 2018, Neverware va adquirir Flint OS, una empresa amb seu al Regne Unit i a la Xina. El 2020, Neverware va ser adquirida per Google, i un "ChromeOS Flex" similar es va llançar en versió beta el febrer de 2022.
Flint OS es va convertir en FydeOS, que es basa en Chromium OS per executar-se en ordinadors basats en Intel, i la família Raspberry Pi 4.
Maquinari Alguns dispositius s'han enviat amb ChromiumOS preinstal·lat. El maig de 2012, Dell també va llançar una nova versió per al netbook Dell Inspiron Mini 10v, seguint una versió anterior publicada gairebé 18 mesos abans. La versió no admetia àudio, però es podia arrencar des d'una unitat USB. Altres dispositius inclouen el portàtil Kogan Agora Chromium de l'empresa australiana Kogan i l'ordinador modular Xi3, introduït per l'empresa del mateix nom. A finals de 2015, un equip encapçalat per Dylan Callahan va llançar un port beta de ChromiumOS per a l'ordinador de placa única Raspberry Pi 2. El 2016, Flint Innovations va llançar un port de ChromiumOS per al darrer model Raspberry Pi 3/B anomenat Flint OS for RPi. Posteriorment, aquest projecte ha estat completament de codi obert a GitHub, amb tots els fitxers i instruccions detallades per recrear la versió.
Litigi de marca registrada El juny de 2011, ISYS Technologies, amb seu a Salt Lake City, va demandar Google en un tribunal de districte d'Utah, reclamant els drets sobre el nom "Chromium" i, per defecte, Chromebook i Chromebox. La demanda pretenia impedir que Google i els seus socis de maquinari i màrqueting venguessin Chromebooks. La demanda va ser desestimada posteriorment i, com a part d'un acord no revelat entre Google i ISYS, ISYS va abandonar els seus esforços de marca registrada.
Referències
Categoria:Programari de Google Categoria:Sistemes operatius Categoria:Distribucions GNU/Linux