miniatura|Rètol en crioll seychellès a La Digue. Hi diu: «Si us plau, ajudeu a mantenir La Digue neta».|306x306px El crioll seychellès, crioll seychellés (en valencià) o crioll de les Seychelles (kreol seselwa o, simplement, kreol) és una llengua criolla de base francesa parlada dels criolls seychellesos. És una de les llengües nacionals de les Seychelles.
Història Els primers pobladors de les Seychelles van ser els colonitzadors francesos, que hi van arribar cap al 1770 provinents de l'illa de Maurici. La població de l'arxipèlag es componia principalment d'esclaus i d'alguns blancs i lliberts negres. Al cap d'un temps, el crioll parlat pels esclaus d'origen mauricià havia divergit prou del crioll mauricià per a ser considerat un crioll independent. L'idioma encara va canviar més després que el 1835 alliberessin tots els esclaus a les Seychelles i amb l'arribada a les illes dels bantu, vinguts de l'Àfrica oriental. Vora el 1900, Rodolphine Young va adaptar 49 de les Faules de La Fontaine a aquesta varietat, però l'edició no veuria la llum fins al 1983.Fables de La Fontaine traduites en créole seychellois, Hamburg, 1983; there is also a selection at Potomitan.info
Pel seu origen, comparteix parentesc amb els altres criolls de base francesa de l'oceà Índic. Forma part de la branca de criolls borbonesos i, més concretament, de la branca de criolls de l'Illa de França (en referència a Maurici sota domini francès).
Estatus miniatura|306x306px|Un grup de dones amb samarretes que reivindiquen l'orgull de parlar crioll seychellès. Les Seychelles van obtenir la independència el 1976 i des del 1978 el crioll seychellès ha estat una de les tres llengües nacionals del país. Actualment, és la llengua materna del 99% de la població. És la més utilitzada a les Seychelles en àmbits com la música, la literatura, la política, l'ús social i els mitjans de comunicació de masses; si bé la literatura de les Seychelles ha anat sent substituïda progressivament per l'anglesa. El 2021, es calcula que tenia uns 85.000 parlants.
Tot i que les lleis de les Seychelles es redacten en anglès, la llengua de treball de l'Assemblea Nacional és el crioll i l'enregistrament sense editar de les sessions genera un corpus extensiu del seu ús contemporani en registres formals.National Assembly - Hansard - Verbatim
El 2024, Google va incorporar el crioll seychellès al servei Google Traductor usant eines d'intel·ligència artificial, juntament amb altres llengües africanes com el crioll mauricià, el wòlof i el fon.
Alfabet
+LletresLletraSoa[a]b[b](c)[k~s]d[d]e[e]f[f]g[g]i[i]j[z]k[k]l[l]m[m]n[n]o[o]p[p]r[r]s[s]t[t]u[y]v[v]w[w](x)[ks]y[j](z)[z] +DígrafsDígrafSoch[ʃ](ee)[iː]ny[ɲ]ou[u](qu)[k]en[ɛ̃]
Morfologia i sintaxi Pel que fa a la disposició dels elements sintàctics, el crioll seychellès segueix l'ordre subjecte-verb-objecte. A més, alguns dels seus trets sintàctics fan palesa la influència africana que ha rebut, com ara els verbs modals kapab i bezwen, la partícula de reflexivitat lekor, el mot diatètic ganny o el connector poudir. Aquests elements han passat per processos de gramaticalització al llarg del temps amb la influència afegida del contacte lingüístic i la literatura estrangera.
Pronoms Els pronoms en crioll seychellès es divideixen en tres categories: els de subjecte dependent, els de subjecte independent i els possessius adnominals, sense distinció per gènere gramatical. Els pronoms independents poden ser tant de subjecte com d'objecte, mentre que els dependents només poden ser de subjecte. Dependent Independent Possessiu adnominal 1a persona singular 2a persona singular 3a persona singular 1a persona plural 2a persona plural 3a persona plural
Verbs Els verbs en crioll seychellès tenen dues formes, la curta i la llarga. Els verbs curts són els que s'utilitzen seguits immediatament d'un nom o acompanyats d'un adverbi; altrament, s'utilitzen els verbs llargs. + Verbs curts i llargs Verb curt Verb llarg La veu causativa es marca amb la paraula fer (); la reflexiva, en canvi, és l'opció no marcada, malgrat que també es pot explicitar amb els mots li (), mekor i limenm ().
Dialectes Hi ha certa variació dialectal del crioll segons l'origen geogràfic, amb algunes petites diferències en morfosintaxi o vocabulari, però no prou per a parlar de dialectes separats. L'únic dialecte no estàndard prou distintiu és el crioll chagosià, parlat pels chagosians al Regne Unit, Maurici i les Seychelles mateix.
Vocabulari miniatura|306x306px|Primer diccionari trilingüe crioll seychellès-anglès-francès. En moltes paraules del crioll seychellès derivades del francès, l'article definit del francès (le, la o les) s'ha reinterpretat com a part de l'arrel. Per exemple, el mot crioll lavenir () ve del francès l'avenir (); és el cas també del topònim Zil Elwanyen Sesel (), en què el so [z] de Zil prové del mateix so d'enllaç de l'ètim les Îles Éloignées Seychelles (). Llengua Mot Crioll Francès (AFI) Francès Traducció Nosaltres tots necessitem treballar junts per a crear el nostre futur Glossa nosaltres tenim tots necessitat de treballar junts per a crear nostre futur
Manlleus +Percentatge de manlleus de diferents llengües segons la categoria gramaticalAnglèsFrancèsBantu orientalMalgaixLlengües de l'ÍndiaPortuguèsLlengües d'ÀfricaXinèsÀrabOrigen desconegutTotal de manlleusMots patrimonialsNoms5,6%2,6%2%1,3%0,9%0,7%0,3%0,1%0,1%1,1%14,6%85,4%Verbs2,4%0,2%0,2%0,8%0,2%0,2%4,1%95,9%Adjectius2,2%1,6%1,4%2,2%7,3%92,7%Adverbis0%100%Mots gramaticals0,9%0,9%99,1%Total4,2%1,6%1,4%1,2%0,9%0,4%0,2%0,1%0,1%0,7%10,7%89,3% Els manlleus en crioll seychellès tenen una presència diferents segons l'àmbit: representen més del 10 % del vocabulari del món modern, l'alimentació, els animals i la llar; mentre que en temes com la cognició, les emocions, les relacions polítiques i socials i el món físic n'hi ha menys del 10 %.
Mostres Parenostre:
Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans en crioll seychellès:Nou tou imen nou’n ne dan laliberte ek legalite, dan nou dignite ek nou bann drwa. Nou tou nou annan kapasite pou rezonnen, e fodre nou azir anver lezot avek en lespri fraternel.Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans en català:Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Referències
Bibliografia complementària
Annegret Bollée. 1977a. Le créole français des Seychelles: Esquisse d’une grammaire, textes, vocabulaire. Tübingen: Niemeyer. D'Offay, Danielle & Lionnet, Guy, Diksyonner Kreol - Franse / Dictionnaire Créole Seychellois - Français. Helmut Buske Verlag, Hamburg. 1982. .
Enllaços externs
Llista de vocabulari en crioll seychellès Kreol Magazine Liv Servis, text en línia trilingüe en anglès, francès i crioll seychellès, digitalitzat per Richard Mammana Declaració Universal dels Drets Humans en crioll seychellès
Categoria:Criolls d'Àfrica Categoria:Criolls de base francesa