Calofulcinia és un gènere de mantis petites, críptiques i actualment amb poc registre de la família Nanomantidae i la subfamília Fulciniinae. Va ser descrit per Ermanno Giglio-Tos l'any 1915.

El nom Calofulcinia probablement deriva del grec kalos (bell) i de Fulciniini, la tribu taxonòmica a la qual pertany el gènere.,Etimologia inferida; no indicada explícitament a la descripció original de Giglio-Tos (1915). però el nom comú en anglès “moss mantis” o mantis de la molsa encaixa molt bé amb la seva morfologia, ja que acostumen a imitar molses i líquens, sovint associades a aquesta tipologia de microhàbitats.

Distribució El gènere és trobat sobretot a Nova Guinea i Austràlia oriental. A aquesta última regió s’ha pogut registrar la seva presència al llarg de la costa oriental, sobretot a les zones de Queensland i de Nova Gal·les del Sud, fins al sud de Gosford, NSW, i fins al nord de Mount Lewis, Queensland. L’any 2019 es va informar d’una mantis de la molsa trobada a la zona de Bedugul, Bali, Indonèsia, però actualment està identificada només com a probable de Calofulcinia, fet que encara no confirma cap ampliació de la distribució del gènere.

La distribució australiana per espècies és la següent:

C. australis: Sud est de Queensland i nord de la Nova Gal·les del Sud, amb ampliacions de distribució a altres punts de Queensland. C. oxynota: Nord est de Queensland, sobretot zones humides i d’altitud. C. paraoxypila: És l’espècie australiana més estesa, entre Eumundi i Taree, però també ha estat registrada més cap al nord, a Eungella i Atherton Tablelands.

Sistemàtica La taxonomia del gènere ha sigut molt canviant històricament. Calofulcinia va ser descrit per Giglio-Tos el 1915; més endavant, el 1928, Werner va descriure Burgersia per a les femelles, que més tard es van reconèixer com a Calofulcinia. Tindale va descriure Rawarena l’any 1930 per l’espècie R. paraoxypila, però va ser sinonimitzat amb Calofulcinia per La Greca el 1969. Balderson ja considerava aquests sinònims al catàleg australià sota Calofulcinia.

Segons la revisió del 2023, les espècies australianes es divideixen en dos grups morfològics: Grup gràcil (C. australis i C. oxynota) i grup robust (C. paraoxypila).

Actualment les relacions dins de la tribu Fulciniini encara no estan del tot clares, i es creu que les espècies de Nova Guinea podrien formar part d’un grup diferent de les australianes, però això encara no és clar.

Morfologia Les Calofulcinia presenten una coloració críptica semblant a les molses i els líquens, fet que les ajuda a passar desaparcebudes en l’ambient en el que habiten. Algunes espècies es caracteritzen per tenir lòbuls abdominals en forma de fulla que milloren el camuflatge. Són mantis petites, generalment esveltes i delicades, excepte C. paraoxypila, que és més gran i robusta que la resta d’espècies australianes. Mostren un gran dimorfisme sexual, els mascles tenen les ales ben desenvolupades, mentre que les femelles les presenten molt reduïdes. Aquest fet ha provocat que històricament mascles i femelles hagin sigut descrits com a gèneres diferents en diverses ocasions. Morfològicament es poden reconèixer per tenir tubercles o espines a la part posterior del pronot i per les projeccions dorsals de l’abdomen.

Els caràcters diagnòstics principals són: cos petit i críptic, cap triangular més ample que el pronot, ulls grans i especialment prominents en femelles, pronot amb tubercles o espines dorsals, abdomen amb projeccions dorsals i laterals sovint desenvolupades en femelles, i coloració variable, generalment verdosa, bruna, crema o blavosa pàl·lida, sempre imitant molses i líquens.

Una característica important és que hi ha diverses espècies que tenen lòbuls i espines abdominals semblants a fulles, són caràcters únics entre les mantis australianes i els ajuden al camuflatge.

Ecologia Hàbitat Habiten principalment selves plujoses i boscos humits, associades a molses epífites, líquens, troncs i roques. La seva coloració i forma críptiques, però, les fan molt difícils de detectar.

Segons l’espècie hi ha preferències de microhàbitats:

C. australis: Gairebé només en molses epífites. C. oxynota: Sobretot molses epífites, però a vegades en líquens. C. paraoxypila: Més comuna en líquens, tot i que també en molses i a vegades en troncs nus o roques.

Dieta Pel que fa a l’alimentació, són caçadores i s’alimenten d’altres petits artròpodes. En captivitat, espècies com C. oxynota i C. paraoxypila s’han observat immòbils entre la vegetació fins que detecten una presa; llavors caminen o corren cap a ella i la capturen amb les potes raptores anteriors. Tot i ser petites i aparentment delicades, són capaçes de capturar preses grans, com paneroles juvenils, sovint tan grans com la pròpia mantis.

Estratègies d'evasió Els mascles tenen una oïda metatoràcica de tipus DK, mentre que les femelles tenen una oïda de tipus DNK. Segons els estudis, la diferència funcional és que els mascles tenen una oïda ultrasònica, mentre que les femelles no. En altres mantis, aquest tret s’ha relacionat amb l’evitació de ratpenats per reduir la depredació. En Calofulcinia, diferents estudis suggereixen que probablement podrien tenir la mateixa funció.

Reproducció El cicle de vida és poc documentat i la informació és molt escassa. El gènere és poc conegut i fins i tot les ooteques són rarament trobades. Segons la revisió del gènere l’any 2023, només s’han pogut associar de manera fiable dues ooteques de Calofulcinia.

Els mascles són alats i volen fàcilment cap a llums, les femelles són de vol reduït o no voladores, sedentàries i més complicades de trobar. Les nimfes, igual que les femelles, es troben principalment en molses i líquens.

Malgrat la falta d’informació, el seu cicle vital segueix el patró general de les mantis: posta en ooteques, desenvolupament per nimfes i adults amb fort dimorfisme sexual. Tot i així, es desconeix molts aspectes de conducta comportamental durant les diferents fases del cicle.

Diversitat Actualment es reconeixen sis espècies dins del gènere:

Espècies de Nova Guinea

Calofulcinia viridula Calofulcinia elegans Calofulcinia integra

Espècies d'Austràlia

Calofulcinia oxynota Calofulcinia paraoxypila Calofulcinia australis

Conservació No existeixen avaluacions formals de conservació per a les espècies del gènere. Tanmateix, la seva dependència d'ambients humits i microhàbitats específics podria fer-les vulnerables a la destrucció d'hàbitats i al canvi climàtic.

Notes

Referències

Categoria:Mantodeus