"Arkangel" és el segon episodi de la quarta temporada de la sèrie antològica de ciència-ficció britànica Black Mirror. Escrit pel productor creador de la sèrie Charlie Brooker i dirigit per Jodie Foster, es va estrenar a Netflix el 29 de desembre de 2017, juntament amb la resta de la quarta temporada. A l'episodi, la mare soltera Marie (Rosemarie DeWitt) inscriu la seva filla Sara a una prova d'Arkangel, una tecnologia implantada que permet a Marie rastrejar la ubicació, la visió i l'oïda actuals de Sara, i censura automàticament el material angoixant.
El tema principal de l'episodi és la criança amb una mare helicòpter; com a dona criada per una mare soltera, Foster tenia molts punts de vista que van influir en el guió, com ara una caracterització més complexa de Marie, i se li va donar el control del càsting. Per al rodatge al novembre de 2016, Foster va triar una ubicació al Canadà per representar la classe treballadora americana. Diferents actors interpreten versions de Sara de diferents edats, amb Brenna Harding interpretant-la d'adolescent.
Els crítics van veure Marie com una mare afectada per molta ansietat i culpa i van comparar Arkangel amb les tecnologies existents per al seguiment infantil, com ara els implants de microxip i els rellotges intel·ligents. En la seva majoria van elogiar l'estil de direcció de Foster i l'actuació de DeWitt, però menys la trama i la moral, que es van considerar simplistes, i molts crítics van suggerir temes que l'episodi podria haver explorat amb més detall. En una escena, una infermera insinua incorrectament que una píndola anticonceptiva d'emergència (EC) indueix l'avortament, en lloc de prevenir l'embaràs. L'episodi va ser mal rebut en comparació amb altres episodis de "Black Mirror".
Argument La mare soltera Marie Sambrell (Rosemarie DeWitt) dóna a llum a la seva filla Sara i la cria amb l'ajuda de l'avi de Sara, Russ (Nicholas Campbell). La Sara (Aniya Hodge), de tres anys, es perd seguint un gat i la Marie, angoixada, ha de demanar ajuda als veïns per localitzar-la. Després, la Marie l'inscriu a una prova d'Arkangel, un sistema de monitorització infantil instal·lat mitjançant un implant. La Marie pot monitorar la visió i l'oïda de la Sara amb una tauleta tàctil, a més de visualitzar dades mèdiques en directe i transmissions audiovisuals passades. Un filtre pot censurar estímuls quan causen estrès a la Sara, com ara un gos del veïnat intimidant. Poc després, Russ sobreviu a un ictus, perquè Marie rep una notificació quan la Sara, observant Russ, experimenta estrès.
Sis anys després, Russ ha mort. Un company de classe anomenat Ryan "Trick" Tribecky (Nicky Torchia) intenta mostrar a la Sara (Sarah Abbott) imatges sexuals i violentes, però el filtre les desdibuixa. La Sara es treu sang del dit, intentant esbrinar quin aspecte té, així que la Marie la fa avaluar per un psicòleg que li recomana que es desfaci d'Arkangel, que aviat serà prohibit. La Marie desactiva el filtre i guarda la tauleta a les golfes. Una Sara angoixada va a l'escola sense supervisió i Trick li mostra pornografia i vídeos de sang.
Amb quinze anys, la Sara (Brenna Harding) menteix a la seva mare sobre anar a casa d'una amiga a una festa amb Trick (Owen Teague). La Marie descobreix la mentida i, després de no aconseguir contactar-la, es torna contra Arkangel. Veu la Sara tenint relacions sexuals per primera vegada, amb Trick. La Marie torna a utilitzar la pastilla i aviat veu la Sara esnifant cocaïna que li dóna en Trick, que trafica amb drogues.
Identificant Trick amb una cerca inversa d'imatges, la Marie s'enfronta a ell a la feina i el fa xantatge perquè es mantingui allunyat de la Sara. Després de rebre una notificació d'Arkangel que Sara està embarassada, la Marie introdueix una píndola anticonceptiva d'emergència al batut de Sara. Més tard vomita i una infermera li diu que la píndola ho va causar. La Sara s'enfronta a la Marie i li treu la pastilla. El filtre d'estrès es reactiva accidentalment. Incapaç de veure el dany que està causant, la Sara colpeja la Marie fins a deixar-la inconscient amb la pastilla, trencant-la.
El filtre es desactiva i la Sara fuig. Quan la Marie recupera el coneixement, crida frenèticament a la Sara carrer avall. La Sara fent autoestop puja a un camió.
Producció Mentre que les temporades u i dos de "Black Mirror" es van emetre a Channel 4 al Regne Unit, el setembre de 2015 Netflix va encarregar la sèrie durant 12 episodis, i el març de 2016 va superar Channel 4 pels drets de distribució de la sèrie al Regne Unit, amb una oferta de 40 milions de dòlars. L'ordre de 12 episodis es va dividir en dues sèries de sis episodis cadascuna, amb "Arkangel" en aquest últim grup. Els sis episodis de la quarta temporada es van estrenar a Netflix simultàniament el 29 de desembre de 2017. "Arkangel" apareix com el segon episodi, però com que Black Mirror és una sèrie antològica, cada entrega es pot veure en qualsevol ordre.
Guió L'episodi va ser escrit pel creador de la sèrie Charlie Brooker. La productora executiva Annabel Jones va dir que estava inspirat en els implants de microxip utilitzats per identificar mascotes que, en el moment d'escriure aquest article, també es consideraven per a nens. Jones va dir: "Volíem pensar quina era la versió actualitzada d'això i trobar una idea realment bona de com podria anar terriblement malament". L'episodi pretén ser comprensiu amb el hiperpares; Brooker es va inspirar en l'afany protector que sentia després del naixement dels seus fills. Abans de tenir fills, Brooker tenia una opinió negativa de les restriccions de contingut dissenyades per a nens, però estava preocupat perquè el seu fill de tres anys veia el tràiler d'una pel·lícula de terror després de deixar-lo sol amb YouTube en reproducció automàtica. També estava preocupat per la idea que els seus fills veiessin un accident o sentissin paraules obscenes en la seva vida quotidiana.
Director i càsting miniatura|upright|alt=Jodie Foster|"Arkangel" va ser dirigit per Jodie Foster, convertint-lo en el primer episodi de Black Mirror dirigit per una dona. L'actriu, directora i productora Jodie Foster va dirigir Black Mirror; els seus crèdits anteriors inclouen episodis de la sèrie de Netflix Orange Is the New Black i House of Cards. Foster va descobrir "Black Mirror" gràcies al vicepresident de contingut original de Netflix després de dir-li que gaudia dirigint històries curtes però completes, en contrast amb els programes de televisió serialitzats. Brooker va veure Foster com a adequada per a "Arkangel" perquè, com a antiga actriu infantil, entendria què era créixer sota els focus. Foster va ser criada per una mare soltera i va dir que el guió va plantejar "tantes preguntes sobre qui som com a dones en aquest moment concret de la història". Va ser la primera dona a dirigir un episodi de Black Mirror.
Foster tenia el control del càsting de l'episodi i també de la contractació de gran part de l'equip de producció. Va escollir la seva amiga Rosemarie DeWitt com a Marie. La parella s'havia conegut a través de l'esposa de Foster, Alexandra Hedison; aquesta era només la segona vegada que Foster dirigia un amic, després de Mel Gibson a la pel·lícula del 2011 El castor. L'actriu australiana Brenna Harding va ser escollida com a Sara, després d'interpretar malament part de les instruccions de la cinta d'audició i interpretar un monòleg de dos minuts en el personatge de Sara, en lloc de com ella mateixa. Els altres tres nens escollits com a versions més joves de Sara havien de ser escollits per semblar-se molt a Harding. Foster tenia experiència en la direcció d'actors infantils i va dir que gran part de l'habilitat residia en el càsting. El paper d'Owen Teague com a Trick va influir en el personatge: tot i que estava escrit com un personatge del qual es podia desconfiar, Foster va dir que Teague té "dolçor" i Harding va descriure Trick i Sara com "com dues ànimes velles que es connectaven".
El guió original només donava al pare de Marie un paper molt petit, però Foster el va desenvolupar. També va influir en altres canvis en el guió i va oferir moltes observacions sobre la tecnologia utilitzada i la motivació de Marie per a les seves accions després de veure la seva filla tenir relacions sexuals amb Trick. En contrast amb la concepció més positiva de Jones i Brooker sobre Marie, Foster es va inspirar en la seva experiència vital per mostrar una foscor al seu personatge. En explicar les accions del seu personatge Marie, DeWitt va dir que les mares solteres "experimenten la traïció de manera diferent". Foster va afegir que quan Marie s'adona que Sara li està mentint però no l'enfronta, es produeix una "fissura" i Marie comença a "lluitar una batalla per guanyar el control". En intentar evitar que la seva filla la deixi, Marie és víctima d'una profecia autocomplerta, ja que "va generar exactament el resultat que més temia".
Rodatge i edició
L'episodi es va filmar durant tres setmanes al novembre de 2016. Foster va triar una ubicació a Hamilton (Ontario) per representar l'Amèrica treballadora. Jones era present al rodatge, però Brooker no. Foster va descriure l'escenari fictici com un "lloc que solia tenir una base i una glòria", cosa que reflecteix com Marie es veu a si mateixa. Va afirmar que el rodatge va implicar "molt llargues hores" i que les escenes protagonitzades pels nens més petits van ser particularment problemàtiques. Es va evitar majoritàriament el contingut gràfic a l'episodi, ja que Foster creia que "distrauria del que era el significat". Una excepció va ser l'escena en què Sara ataca la seva mare. Brooker va assenyalar que en aquesta escena es van filmar més cops dels que van entrar a l'episodi, tot i que es van necessitar prou al tall final perquè l'espectador entengués la perspectiva de Sara i perquè Marie quedés plausiblement inconscient. La presa final de l'episodi, on Marie intenta frenèticament utilitzar la tauleta cridant "No!" repetidament, es va filmar l'endemà que es coneguessin els resultats de les eleccions presidencials i Donald Trump es convertís en president electe; DeWitt va injectar la seva reacció personal als resultats a l'escena.
Foster va descriure el final com una "paràbola". El primer dia de DeWitt al plató va ser filmar l'escena en què una Marie ensangonada surt corrent de casa cridant per la seva filla. L'episodi acaba amb la Sara entrant en un camió, que originalment era un cotxe petit al guió. L'elecció d'un camió implica que la Sara viatjarà lluny, i Harding sentia "una barreja de trepidació nerviosa i excitació per la Sara". Foster va dir: "Vull que tanqui aquesta porta a aquest capítol, a aquesta ciutat, a aquesta relació, i esdevingui qui és". Foster va volar a Londres per ajudar Brooker amb l'edició de l'episodi, la primera vegada que el coneixia. La cançó "I'm a Mother" de the Pretenders sona durant els crèdits, escollida com una "cançó planyívola" que recorda als espectadors la "perspectiva de la mare", segons Foster.
Màrqueting
El maig de 2017, una publicació de Reddit va anunciar extraoficialment els noms i directors dels sis episodis de la quarta temporada de Black Mirror. Netflix va publicar el primer tràiler de la sèrie el 25 d'agost de 2017 i contenia els títols dels sis episodis. El setembre de 2017 es van publicar dues fotos de la quarta temporada, inclosa una d'"Arkangel". A partir del 24 de novembre de 2017, Netflix va publicar una sèrie de pòsters i tràilers diaris de la quarta temporada, anomenada "13 dies de Black Mirror". El primer pòster i tràiler eren d'"Arkangel". El 6 de desembre, Netflix va publicar un tràiler amb una barreja d'escenes de la quarta temporada, que anunciava que la sèrie s'estrenaria el 29 de desembre.
Anàlisi