La Tomba de Josep () és una tomba històrica situada a l'entrada est de la vall que separa el mont Garizim i l'Ebal, al nord-oest del Pou de Jacob, als afores de la ciutat de Nablus, a Cisjordània, a prop de Tell Balata, el lloc bíblic de Siquem. El Llibre de JosuéJosué 24, 32. identifica Siquem com el lloc d'enterrament del patriarca bíblic Josep, fill de Jacob,No s'ha de confondre amb Josep, l'espòs de Maria. i dels seus dos fills Efraïm i Manassés. Els arqueòlegs palestins, però, consideren que aquesta tomba és més recent, i d'un xeic musulmà.
Historicitat de la tomba Alguns estudiosos creuen que el relat del seu enterrament a Canaan està inspirat en el del déu egipci Osiris.. D'altres creuen que la història de l'enterrament dels ossos de Dionís a Delfos és l'origen de la història de la Tomba de Josep a Siquem..: Die Erzählung aber, dass die Lade mit dem Leichnam des Joseph, nachdem sie lange in Aegypten geblieben war, beim Auszug von den Israeliten mitgenommen und nach Palästina gebracht worden sei, kann kaum etwas anderes bedeuten, als daß der Cultus eines toten, in einer Lade liegenden Gottes, der eigentlich in Aegypten zu Hause war, von den Israeliten übernommen worden ist, Dieser Gott is Osiris.’: Joseph’s double burial, and his first resting place in the Nile, shares several motifs extant in the Egyptian Osiris myth. Les llegendes i el folklore foren reelaborats i segurament inserits en la Bíblia entre els segles VIII i VI abans del present La majoria dels investigadors writes: "there are no compelling linguistic or historical reasons to date the story later than the ninth to eighth century of the first millennium B.C.E." situen les situen durant el període d'exili persa.: "a romance, of the ancient genre of romantic-religious novellae that revived in the Hellenistic world...the first great example in Israelite literature is the Joseph romance."; "The old peasant stories of the Patriarchs and Joshua (heroes of holy places at Bethel, Hebron Beersheba and Shechem) had doubtless long been collected in cycles and may, before Persian times, have been connected with some or all of the other elements in the hexateuchal narrative, myths about the beginning of the world, the flood and so on, the Joseph romance, nomads’ tales of Moses, and stories about the conquest of the country. These components are clear; how they were put together is hazy; but most scholars would agree that the Jerusalem priests of the Persian period were the final editors who gave the material substantially its present form...and rewrote many stories to serve their own purposes, usually as legal precedents.": "several episodes in the narrative, and the plot motifs themselves, find some parallel in Saite, Persian, or Ptolemaic Egypt. It is the sheer weight of evidence, and not the argument from silence, that leads to the conclusion that the seventh century B.C. is the terminus a quo for the Egyptian background to the Joseph Story. If we assign the third quarter of the fifth century B.C.E. as the terminus ante quem, we are left with a span of two and one half centuries, comprising in terms of Egyptian history the Saite and early Persian periods." : "the Biblical Joseph story was a novella created sometime during the seventh or sixth century B.C. (the end of the Judean monarchy or the Exile)."..
Per a Schenke, la tradició de l'enterrament de Josep a Siquem només es pot entendre com una interpretació històrica secundària d'un santuari cananeu més antic. : ‘die Tradition von seinem Grab bei Sichen kann also nur als sekundäre Israelitische, nämlich geschichtliche Deutung eines älteren kanaanäischen Heiligtums bzw. heiligen Platzes verstanden werden.’
Història de la tomba La Tomba de Josep ha estat venerada al llarg dels segles per jueus, samaritans, cristians i musulmans::‘venerated by the members of every religious community in Palestine’.. "Poques tombes a la terra mereixen la veneració de tantes ètnies i persones de diversos credos com la de Josep. Samaritans i jueus, musulmans i cristians per igual, la veneren i l'honoren amb les seues visites." Alguns documents postbíblics de començament del segle IV situen la Tomba de Josep en aquest lloc.. L'edifici actual, una petita sala rectangular que alberga un cenotafi, data del 1868 i no mostra pas cap evidència de res més antic..: ‘der Gebäudekomplex über und um ein Kenotaph herum, der heute als Josephsgrab gilt, ist ganz modern und enthält nicht einmal alte Bauelemente.’
La recerca moderna no ha determinat si aquest cenotafi correspon a la tomba esmentada en la Bíblia,.‘Whether today’s cenotaph and its site are identical with the ancient one can presently not be decided. ja que cap font esmenta aquesta tomba abans del segle V, l'edifici sembla haver estat construït pels samaritans, per als quals probablement era un lloc sagrat..
Algunes vegades al llarg de la seua llarga història, la Tomba de Josep ha estat objecte de conflictes religiosos. Samaritans i cristians van lluitar per accedir-hi a començament del període bizantí, a vegades violentament.... Després de l'annexió il·legal de Cisjordània per part dels sionistes al 1967, els musulmans van ser vetats en el lloc, i es va convertir en un lloc de pregària jueu. Les friccions i els conflictes entre jueus i palestins es van fer freqüents allà.. Després de la signatura dels Acords d'Oslo el 1991, la tomba romangué sota custòdia de les tropes sionistes, que van prohibir als musulmans pregar-hi..
L'any 2000, després de ser lliurada a l'Autoritat Nacional Palestina, la tomba fou saquejada i enderrocada durant uns aldarulls palestins... Després de la invasió sionista de Nablus durant l'Operació Escut Defensiu del 2002, grups jueus hi van tornar ocasionalment.. El 2009-2010, l'edifici fou restaurat, es va construir una nova cúpula i els jueus hi vingueren a resar de nou..
El 7 de juliol del 2014, els manifestants palestins van intentar calar foc a la tomba, però les forces de seguretat palestines els ho impediren. Dos dies després, una trentena d'estudiants sionistes d'una escola religiosa anaren de nit a la tomba, situada en una zona sota control de l'Autoritat Palestina, sense haver informat l'exèrcit sionista. En arribar, van ser atacats per palestins i un dels seus vehicles fou incendiat. La policia palestina arribà al lloc dels fets i va arrestar cinc sionistes, i els va lliurar als soldats de les FDI, que els van arrestar per violar una ordre militar. Els altres ja no eren presents al lloc.
El 16 d'octubre del 2015, uns 150 palestins hi van calar foc, i causaren importants danys a l'edifici: "Els primers informes indiquen que es van provocar danys a la zona de pregària de les dones".
El 10 d'abril del 2022, la tomba torna a ser objectiu de vàndals. Un centenar de refugiats palestins del camp de Balata irromperen al recinte. Es troben danys a la cripta i n'hi ha rastre d'incendis.
Referències
Categoria:Palestina Categoria:Tombes