Tas-Silġ és un turó arrodonit a la costa sud-est de l'illa de Malta, amb vistes a la badia de Marsaxlokk i a prop de la ciutat de Żejtun. Tas-Silġ és un important santuari de diversos períodes amb restes arqueològiques que abasten quatre mil anys, des del Neolític fins al segle IX dC. El lloc inclou un complex de temples megalítics que data de principis del tercer mil·lenni abans de Crist, fins a un santuari fenici i púnic dedicat a la deessa Astarte. Durant l'època romana, el lloc es va convertir en un complex religiós internacional dedicat a la deessa Juno, ajudat per la seva ubicació al llarg de les principals rutes comercials marítimes, i el lloc va ser esmentat per l'orador del segle I aC Ciceró.
El jaciment El jaciment ocupa una posició elevada amb vistes a la badia de Marsaxlokk, al punt més alt de la península de Delimara. Devia ser visible des de lluny, mar endins. El jaciment té el nom d'una església propera anomenada Mare de Déu de les Neus (maltés: Madonna ta’ Tas-Silġ).
Temple de l'edat del bronze Entre els anys 2500 i 700 abans de la nostra era el turó estava ocupat per poblacions de l'Edat del bronze. Tanmateix, no s'ha trobat cap evidència que l'indret conservàs la seua funció religiosa. És un temple megalític típic de la fase de Tarxien (3000-2500 abans del present), que comprén una façana corba amb una sola secció d'absis i una entrada en cada extrem de l'eix principal. Uns megàlits al voltant del jaciment suggereixen que el temple estava acompanyat d'altres estructures. Es va trobar part d'una estàtua d'una figura corpulenta, com en altres jaciments maltesos d'aquest període.
Temple fenici i cartaginés Els arquitectes fenicis reutilitzaren elements de l'antic temple megalític, en concret la façana corba, i hi afegiren dues pilastres simètriques, cadascuna coronada per una cornisa doble amb una motllura. Entre les pilastres, es va inserir una gran llosa de pedra a la roca mare buida per a recolzar tres petits pilars verticals, interpretats com a betils i que simbolitzarien la casa de la deïtat. Les inscripcions púniques trobades mostren com el culte originari de l'Astarte fenícia es va transformar més tard en el de Tanit, l'equivalent cartaginés.
La importància del santuari va créixer al llarg dels segles. S'amplià amb la construcció d'un gran pòrtic rectangular que envoltava el temple fenici, i amb un pati tancat a l'entrada. Es van construir altres patis al nord, amb altars monumentals; i altres espais rectangulars tancats se'n construïren al sud. S'alçaren murs gruixuts al voltant del pujol, segurament amb funció defensiva.
Temple romà Els romans, que van succeir els cartaginesos, reutilitzaren el lloc sagrat, i substituïren el culte de Tanit pel de Juno. És aquest temple de Juno que Ciceró esmenta en In Verrem, en què acusa Gai Licini Verres d'haver saquejat el temple d'alguns dels seus ornaments més fins. Ciceró també ens diu que el santuari era molt respectat: "Aquest lloc, on les flotes enemigues han desembarcat tantes vegades, on els pirates hivernen gairebé cada any, que cap bandit abans d'ell ha violat, que cap enemic ha profanat mai..."
Per a denunciar encara més l'avarícia de Verres, Ciceró relata aquesta anècdota sobre el temple: "Quan la flota de Massinissa desembarcà en aquest lloc, l'almirall portà del temple unes dents de vori d'una mida extraordinària, que regalà al rei en tornar a l'Àfrica. El rei les va rebre amb plaer. Però tan bon punt va saber d'on provenien, envià una galera amb cinc bancs de rems per portar-les de tornada a Malta. Aquesta inscripció fou gravada allà amb caràcters fenicis. El rei Masinissa les havia rebut imprudentment. Havent rebut millor informació, les va fer tornar al temple." Ciceró també testimonia la riquesa dels tresors exposats: "Encara hi havia una gran quantitat de vori, molts ornaments, incloent-hi dues Victòries de gust antic i factura preciosa".
Església cristiana La represa de l'activitat religiosa sembla que correspon a una reutilització cristiana del lloc.
Al voltant del segle IV, es va edificar una església al lloc sagrat. Adoptà un plànol basilical amb una nau central i dues de laterals delimitades per avingudes amb columnes. Es va construir un petit baptisteri rectangular al centre del que havia estat el temple prehistòric. La pila baptismal consistia en una conca rectangular de 55 cm de fondària, que data de finals del IV o començament del V. És l'edifici maltés més destacable de la presència bizantina.
Molts edificis de la mateixa època envoltaven el jaciment, sobretot al sector nord. Un monestir sembla una hipòtesi lògica, tot i que no se n'han trobat proves arqueològiques. El conjunt cristià sembla haver estat actiu durant molt de temps; cessà amb la invasió musulmana del 870, tot i els indicis de possibles atacs i la destrucció parcial dels edificis. L'activitat es deturà bruscament després del 870; el conjunt podria haver estat destruït llavors, tot i que és possible que s'hagués utilitzat com a lloc de culte musulmà.
S'hi van desenterrar tres tombes: una d'època romana, una altra de medieval i una tercera mal datada, potser musulmana.
Era moderna i redescobriment del jaciment El lloc va ser abandonat i les ruïnes se'n degueren utilitzar com a pedrera. Dues granges ocupaven el lloc a l'edat mitjana.
Els primers antiquaris i arqueòlegs maltesos van descriure restes antigues i fragments de pedra tallada a la zona, però sense identificar-les com a Tas-Silġ o altres jaciments antics propers. El primer esment confirmat del jaciment data del començament del segle XX, per l'arqueòleg Mayr, aleshores Thomas Ashby. Més tard, cap al 1934, Themistocles Zammit hi feu unes trinxeres d'excavació i remarcà la importància potencial del jaciment, però caldrien 30 anys més per a un estudi més profund.
Es proposà que el temple estigués dedicat a Hèracles, però aquesta hipòtesi s'abandonà després de les excavacions.
Tot el jaciment fou estudiat per una missió arqueològica italiana entre els anys 1963 i 1970 i després entre el 1996 i el 2004 per la Universitat de Malta.
Al jaciment es trobaren molts artefactes arqueològics, com ara una petita estàtua metàl·lica d'Horus, de 3,8 cm d'alçada, una petita placa d'os amb forma de lotus, l'orella esquerra de vori d'una estàtua, elements arquitectònics esculpits i gran nombre de fragments de ceràmica. Després de les excavacions, el jaciment es va cobrir parcialment amb terra per a protegir-lo dels elements.
El 2012, utilitzant un robot submarí, es va descobrir un vast sistema de cisternes davall del jaciment. El seu origen és segurament prehistòric, amb millores durant els períodes púnic i romà.
Actualment, el jaciment està gestionat per l'organització oficial Heritage Malta. El conjunt arqueològic no és obert al públic, tret de per a certs grups que ho sol·liciten.
Referències
Categoria:Monuments megalítics Categoria:Jaciments arqueològics de Malta