La Torre Ta' Ċieda, també coneguda com a Torre romana de San Ġwann, és una torre punicoromana ubicada a San Ġwann, a Malta. Els orígens de la torre es podrien remuntar a la prehistòria, amb una arquitectura diferent. S'argumenta que la torre podria ser d'origen púnic i no pas romà, però que aquests darrers la van adaptar. L'emplaçament de la torre es va fer servir com a cementeri durant el califat islàmic, en època medieval. Després de l'expulsió dels musulmans de Malta, es va construir en l'indret una església dedicada a santa Helena.

Nom El nom Ta' Cieda li'l donaren en l'edat mitjana els cristians per la devoció a Helena de Constantinoble.

Història Origen prehistòric La zona de San Ġwann ha estat habitada des de la prehistòria, i prova d'això són els solcs per a carros de San Ġwann situats no pas lluny de la torre. Les excavacions indiquen que la torre pot tenir orígens prehistòrics, però els arqueòlegs creuen que algunes roques poden haver tingut reutilització adaptativa. La forma redona de la torre suggereix que la construïren més tard, ja que altres fortificacions prehistòriques de Malta mostren una construcció diferent de defensa prehistòrica. També s'ha trobat una estructura del neolític o de l'edat del bronze molt a prop, a Wied Ghomor (Vall de Ghomor).

Púnica i romana El 1915, l'arqueòleg Thomas Ashbey va dir que la torre era d'origen fenici. Generalment es creu que la torre és romana, d'ací les referències com a Torre romana de San Gwann o Torre romana de Ta' Cieda o Torre redona de Ta' Cieda. Els arqueòlegs, com el professor A. Bonanno, sostenen que, tenint en compte el context de l'època, és més probable que la torre es construís durant el període púnic que durant el romà, perquè durant aquest darrer els atacs eren menys probables. Els dissenys de torres redones ja estaven establerts en l'època púnica. Els historiadors consideren que l'arxipèlag maltés en el segle III abans del present era en el punt de mira de Cartago i els romans envaïren la civilització púnica nadiua. Malgrat aquests arguments plausibles també s'argumenta que la torre pogué ser construïda pel poble púnic i després embellida pels romans. A partir de les troballes també se suggereix que els romans podrien haver-la construït en forma de capritx per a passar per alt la plantació de les oliveres originàries de la zona des d'època romana. Malgrat que fos així, no se sap amb certesa si van existir vil·les romanes a l'àrea, però els romans van governar les illes durant un llarg període: es van excavar vil·les i edificis romans a prop d'altres torres romanes al sud de Malta, com a Hal Safi i Żurrieq, i com a cadena de torres que funcionaven plegades., p. xxii.}}

El 1960 el doctor David H. Trump va cridar l'atenció sobre una cisterna romana situada no pas lluny de la torre. Aquesta estructura és històricament important perquè l'ús de ciment, que a vegades es pensa que és un ús modern, fou utilitzat pels romans. Això permet concloure que l'origen de la torre és púnic, però que va ser readaptada pels romans. Se n'ha desenterrat ceràmica romana i s'hi han excavat i documentat tombes romanes. S'ha dit que la torre "pot haver servit com a punt central a l'entorn del qual va créixer un dels assentaments medievals més importants de Malta a partir de l'activitat econòmica tardoromana de la zona".

Període islàmic miniatura|Una angulació diferent de les restes Se sap que durant el període islàmic la zona de la torre s'utilitzà com a cementeri, un dels primers de Malta. La reutilització d'antics edificis per part dels àrabs era habitual, perquè facilitava l'esforç de tallar la roca. S'han descobert alguns edificis púnics i romans reutilitzats a Malta durant el califat, entre els quals devia trobar-se la torre de Ta' Cieda. En l'emplaçament de la torre hi havia cementeris de l'època àrab, però aquestes lloses de pedra i altres símbols islàmics evidents a les illes els erradicaren després de l'expulsió dels musulmans de les terres. Tot i així, algunes zones de San Gwann continuen tenint noms àrabs. Es creu que algunes de les pedres funeràries musulmanes es troben en els enterraments sarraïns de Rabat.

Període cristià El cementeri islàmic ha desaparegut gairebé per complet de l'emplaçament de la torre després que els cristians tornassen a governar les illes. Està documentat que a prop de la Torre Ta' Cieda es va construir una església dedicada a santa Helena. Aquesta església és important en la història de l'Església catòlica romana de Malta, perquè fou la primera església parroquial que es va construir per a la parròquia de Birkirkara. Cal assenyalar que en aquells dies, quan s'edificà, les terres de San Gwann formaven part de Birkirkara. L'església s'anomenà de Santa Helena, també coneguda com a Capella di Birchirchara, construïda abans del 1402 i abandonada a la fi del segle XIV, de la qual no queden vestigis. El títol d'església parroquial de Birkirkara va ser transferit a l'església Vella, és a dir, l'església de Santa Maria de Mriehel, Birkirkara. En l'actualitat, l'església parroquial de Birkirkara també està dedicada a santa Helena com a Basílica de Santa Helena.

Època moderna miniatura|Vegetació, i abocaments en l'emplaçament de la Torre Ta' Cieda La resta de la base de la Torre Ta' Ċieda es troba hui en un estat ruïnós i subjecte a una major deterioració pel vandalisme i el creixement de la vegetació. Està situada al Triq il-Baruza (carrer Il-Baruza), envoltada d'urbanitzacions modernes.

Patrimoni La torre figura en una llista d'antiguitats protegides de l'Autoritat de Planificació i Medi Ambient de Malta des del 1932, amb esmenes els anys 1935 i 1939, quan la zona formava part de St. Julian's.

Referències

Categoria:Jaciments arqueològics de Malta Categoria:Torres de Malta