miniatura| Majúscules llombardes manuscrites amb colors alternats (Ambraser Heldenbuch, fol. 75v, c. 1516) Majúscula llombarda és el nom que se li dona a un tipus de majúscula decorativa que s'usa en les inscripcions i, en general, al començament d'una secció de text en certs manuscrits medievals. Es caracteritza per les formes arredonides amb tiges gruixudes i corbes. Paul Shaw descriu aquest estil com a «mig germà» de l'escriptura uncial.
A diferència de les majúscules gòtiques, les llombardes també se'n van utilitzar per a escriure mots o frases completes. S'usaven tant en manuscrits il·luminats com en inscripcions monumentals, com en el campanar de la Basílica de Santa Clara de Nàpols. En toscà, l'estil es coneix com a «longobard» pel nom antic de la Llombardia. miniatura| Capitals llombardes en un dels primers llibres impresos (De viris illustribus de Ciceró, per Nicolas Jenson c. 1470) miniatura| Inscripció en majúscules llombardes al campanar de Santa Clara, Nàpols Història El qualificatiu llombard prové de l'estudi dels incunables. Una forma característica de decoració de text en manuscrits i en els primers llibres impresos amb colors a mà era fer servir majúscules llombardes que alternaven entre roges i blaves al començament de cada paràgraf. A diferència de les inicials historiades o habitades, les majúscules llombardes manquen de decoració afegida.
En l'era moderna, algunes fonts de majúscules llombardes han estat dissenyades per alguns tipògrafs, com ara Frederic W. Goudy, que les va incloure com a majúscula alternativa per a la seua font Goudy Text. miniatura|212x212px|A la Bíblia alfonsina
Referències
Categoria:Art carolingi Categoria:Cal·ligrafia Categoria:Lletres tipogràfiques