La casa Gaietà Ordeix és un edifici d'habitatges situat al carrer de Sant Pere Més Baix, 61 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història Segons la documentació notarial, el 1752 la finca va ser venuda pel mercader Pau Font i Mata i els administradors dels seus béns al mestre de cases Marc Ivern per 830 lliures.AHPB, notari Carles Rondó, manual 997/22, f. 273v-278, 31-07-1752. Aquest va morir el 1761 i fou succeït pel seu fill Josep Marc Ivern i Ribes, arquitecte i mestre de cases, que hi vivia a la seva mort el 1803.AHPB, notari Francesc Ferrús, manual 1.121/33 (2a part), f. 15-20, 09-04-1803; f. 20-31v, 09-05-1803. Inventari post mortem de Josep Marc Ivern, fet per la seva vídua Francesca Calvet. Casat en segones noces amb Francesca Calvet, fou succeït pel seu fill Josep Marc Ivern i Calvet. El 1824, el seu apoderat Ramon Ravella va demanar permís per a convertir una finestra en balcó i tapiar-ne una altra.
La seva germana Teresa es va casar amb el comerciant Joan Volart, amb qui tindria l'hereu Antoni Maria (†1856) i Joana Volart i Ivern (també escrit Ibern), que el 1864 es va casar amb Gaietà Ordeix i Vigué (†1875). L'any següent, aquest va encarregar-ne la reforma als mestres d'obres Pau Martorell i Josep Comas i d'Argemir, amb l'obertura d'una porta d'escala i una nova distribució interior.
Joana va aportar al seu marit un dot de 3.000 lliures (8.000 pessetes), procedents de la llegítima materna, que aquest va reclamar a la seva cunyada Francesca Pou i Salent com a usufructuària dels béns del seu difunt marit Antoni Maria i tutora dels seus fills menors Joaquim, Josepa i Raimunda. Això va motivar un litigi que es resolgué amb una sentència, confirmada el 1871 per l'Audiència de Barcelona, condemnant-la a pagar a Ordeix les 8.000 pessetes més els interessos al 6%. Els diners foren avançats pel notari Jeroni Cauhé i Ribas,AHPB, notari Constanti Gibert, manual 1.261/54, f. 551-555v, 14-06-1871. que el 1882 apadrinaria Joaquim Volart i Pou −a mans del qual passaria la finca− en la seva presa de possessió després d'haver aprovat l'oposició.
miniatura|esquerra|Quarteró núm. 41 de Garriga i Roca (c. 1860)
Descripció Criginari del , consta de planta baixa i quatre pisos. La façana presenta una composició simètrica, amb un eix central i dos laterals d'obertures. Als baixos hi ha dos portals grans d'arc escarser de botiga, entre els qual hi ha un portal més petit d'escala, també d'arc escarser, sobre el qual hi ha un balcó. Els pisos tenen un parell de balcons de llosana de pedra de volada decreixent amb l'alçada i barana de ferro, entre els quals hi ha una finestra. El coronament té una cornisa motllurada.
Referències
Bibliografia
Vegeu també
La Torroja Rambla de Volart
Categoria:Patrimoni monumental de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis d'habitatges de Barcelona Categoria:Carrer de Sant Pere més Baix