va ser un periodista, economista, diplomàtic i polític liberal espanyol, elegit diputat a Corts constituents pel districte de Llorca (Múrcia) al gener de 1869..«Herreros de Tejada Íñiquez», Índice histórico de diputados, Congreso de los Diputados. Més tard va ser senador per les províncies de Granada (1872-1873) —regnat de Amadeu de Savoia—, Puerto Rico (1881-1890) i Badajoz (1893-1895).«Herreros de Tejada Íñiguez, Feliciano», Ficha de senador, Senado de España.
Fill d'un notari, va iniciar els estudis de dret canònic per decisió familiar, però els va abandonar molt aviat per a dedicar-se al comerç. Va realitzar estudis de comerç a Madrid. Posteriorment en Toledo va fundar un periòdic al qual va anomenar El Tajo en el qual va començar a defensar els seus ideals liberals, que li van portar a participar en la Vicalvarada.Los diputados pintados por sus hechos, v. III, p. 11. Com a periodista va col·laborar amb el diari La Iberia de Pedro Calvo Asensio i amb premsa econòmica d'orientació lliurecanvista, com La España Mercantil (1858-1859) i El Fomento (1862).Ossorio y Bernard, Manuel, Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX, Madrid, 1903, p. 200. Va fer de La España Mercantil òrgan d'expressió de la Societat lliure d'economistes per a la reforma dels aranzels de les duanes, de la qual va ser elegit secretari com convençut lliurecanvista.Los diputados pintados por sus hechos, v. III, p. 12.
Després del triomf de la Revolució de 1868 va ser designat per sol·licitud expressa de Prim governador civil de Tarragona, càrrec del qual va dimitir en ser elegit diputat, i, en passar el duc de la Torre a ocupar la regència i Prim la presidència del Govern, va ser cridat a exercir la secretaria de la presidència del Consell de Ministres.Los diputados pintados por sus hechos, v. III, p. 13. miniatura|Amadeu I davant del fèretre del general Prim, cromolitografia de Manuel Giménez, Museu d'Història de Madrid. La nit de l'atemptat que va costar la vida al comte de Reus va pujar juntament amb Práxedes Mateo Sagasta a la berlina del general per a acompanyar-lo al ministeri de la Guerra, però recordant una ocupació urgent van abandonar el cotxe abans que es posés en marxa.Pérez Galdós, España trágica, capítulo 27: Per la seva proximitat a Prim va ser també un dels impulsors de la candidatura d'Amadeu de Savoia, i serà així l'únic civil retratat en el llenç d'Antonio Gisbert, Amadeu I davant el cadàver del general Prim, quadre encarregat pel propi monarca en 1871 i que va pertànyer als ducs d'Aosta, actualment en parador ignorat encara que molt reproduït en litografies i targetes postals.Sobre el llenç de Gisbert, Pérez Velarde, Luis Alberto, El pintor Antonio Gisbert (1834-1901), Memoria para optar al grado de doctor, Universidad Complutense de Madrid, Facultad de Filosofía y Letras, Madrid, 2017, p. 137, 247-248 y 291-293.
A l'abril de 1871 va ser nomenat per Amadeu de Savoia enviat extraordinari i ministre plenipotenciari d'Espanya a Mèxic, encarregant-se de negociar amb Ignacio Mariscal, representant del govern de Benito Juárez, el restabliment de les relacions diplomàtiques. Herreros de Tejada va obtenir del govern mexicà el que constituïa el principal motiu d'interès per a Espanya: el compromís de mantenir una completa neutralitat davant la insurrecció cubana, deixant fora de la negociació, com demanava la representació de Mèxic, la qüestió del deute exterior que havia motivat la ruptura de relacions en 1861 i la intervenció militar de 1862, asseient amb la signatura del protocol Mariscal-Herrero de Tejada de juliol de 1871 les bases de la represa de les relacions entre ambdues nacions.Espinosa i Wingartz (2006), p. 132.Sánchez Andrés i Pérez Herrero (2015), p. 85.
Referències
Bibliografia Espinosa Blas, Margarita y Wingartz Plata, Óscar, «Juárez y Cuba: una interpretación histórica», en Santana, Adalberto y Guerra, Sergio (compiladores), Benito Juárez en América Latina y el Caribe, Universidad Nacional Autónoma de México, 2006, , p. 127-139. Los diputados pintados por sus hechos. Colección de estudios biográficos sobre los elegidos por el sufragio universal en las constituyentes de 1869 recopilados por distintos literatos [...] ilustrados con magníficos retratos en litografía, por el acreditado artista Santiago Llanta, t. III, Madrid, R. Labajos y Compañía editores, 1870 Sánchez Andrés, Agustín y Pérez Herrero, Pedro, Historia de las relaciones entre España y México, 1821-2014, Madrid, Marcial Pons, 2015,
Enllaços externs Ollero Vallés, José Luis, «Feliciano Herreros de Tejada e Íñiguez de Aragón», Diccionario biográfico español, Real Academia de la Historia.
Categoria:Presidents de la Diputació de Tarragona Categoria:Nascuts el 1829 Categoria:Periodistes catalans del sud Categoria:Diputats riojans al Congrés dels Diputats Categoria:Periodistes riojans Categoria:Diplomàtics catalans del sud contemporanis Categoria:Senadors catalans al Senat espanyol Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX