va ser un militar i polític valencià. Fill de Juan Bautista Rebagliato Brions i María Josefa Pescetto i germà d'Andrés Rebagliato Pescetto, estudià al Seminari d'Oriola i el 1821 es doctorà en lleis, però ho va deixar per unir-se a la milícia durant el Trienni Liberal.Mariano Rebagliato Pescetto a Historia Hispanica
Va lluitar en les milícies provincials durant la primera guerra carlina, i fou ferit al front d'Aragó el 1836. El 5 d'octubre de 1837 fou guardonat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran i el 1838 fou fet presoner. Posicionat al costat del Partit Moderat, va donar suport al pronunciament de 1841 i va haver d'exiliar-se, però tornaria el 1843 després de la caiguda d'Espartero.
El 1844 va ascendir a coronel d'infanteria i fou escollit diputat a les Corts Espanyoles per la província d'Alacant. El 1846 fou vocal de la Compañía Alicantina de Fomento i va participar en la concessió del ferrocarril entre Alacant i Múrcia.
El 1846 ascendiria a brigadier i el 1852 a mariscal de camp. Alhora fou escollit diputat a les Corts Espanyoles pel districte d'Oriola a les eleccions de 1846, 1850, 1851 i 1853, alhora que el seu germà Andrés era nomenat alcalde d'Oriola. Després continuaria la seva carrera militar quen el 1854 fou nomenat governador militar de Ceuta, el 1857 de Cadis i el 1861 capità general de les Illes Canàries.Llista de capitans generals de Canàries al web del Ministeri de Defensa
Referències
Categoria:Polítics oriolans Categoria:Diputats valencians al Congrés dels Diputats Categoria:Militars valencians contemporanis Categoria:Polítics valencians morts al segle XIX Categoria:Morts a Cartagena Categoria:Valencians nascuts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1800