La casa-fàbrica Romà és un edifici situat al carrer de Jaume Giralt, 49 de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.
Història Segons la documentació notarial, el 1752 la finca va ser venuda a carta de gràcia a instàncies del Tribunal Reial Ordinari per renitència de Madrona Puigrefagut, vídua d'Emeteri Riera, a la comunitat del rector i els preveres de Sant Cugat del Rec,AHPB, notari Josep Llobet i Soldevila. 19-04-1752, venda que el 1784 es va convertir en perpètua en adquirir aquests el dret de recuperar la propietat (ius luendi) als seus successors.AHPB, notari Francesc Joan Elias i Bosch, 21-04-1784 i 26-05-1784. El 1803, la van establir en emfiteusi al comerciant maltès Joan Baptista Dimech,AHPB, notari Francesc Joan Elias i Bosch, 17-09-1803. que l'any següent va demanar permís per a remuntar-hi un quart pis, eixamplar el portal principal i obrir-hi un de veïns a l'esquerra, segons el projecte del mestre de cases Ponç Camps. El 1817, el seu germà i hereu Sever Dimech, també comerciant, va restituir la propietat a la comunitat.AHPB, notari Antoni Ubach i Claris, 04-11-1817.
miniatura|esquerra|Planta de la finca amb la situació de la màquina de vapor
El 1839, aquests la van establir novament als fabricants Francesc Romà i Pau Aranyó, que des de feia anys l'ocupaven a títol de lloguer, amb l'obligació d'invertir-hi en millores 2.000 lliures en el termini de dos anys, i la imposició d'un cens anual de 360.AHPB, notari Antoni Alsina, manual 1.269/4 (1a part), f. 50-55, 30-03-1839. A la secció de Gràfics de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona se'n conserva un plànol del 1849 amb la situació de la màquina de vapor, les calderes i la xemeneia, signat per l'arquitecte Josep Casademunt. Aquell mateix any, hi havia la fàbrica d'aprests de Francesc Romà, que hi continuava el 1857, i el 1863 hi havia la fàbrica de teixits de Bernat Viura i la d'aprests de Francesc Comas.
Els Romà entroncaren amb els Tey pel matrimoni de Josepa Romà i Somosa (†1876) amb Manuel Tey i Marcé (†1869), i la propietat passaria a mans del germà d'aquest, l'advocat Ramon Tey i Marcé. El 1897, Elionor Moreno i Rius, vídua de Francesc Tey i Vidal (†1896), va demanar permís per a reformar l'edifici, fent-hi balcons, construint-hi un àtic i canviant la distribució interior, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Viscarri i Sadurní. El 1911, la propietària Teresa Tey Moreno (†1942) va llogar el principal a la Junta municipal de primer ensenyament per a establir-hi una escola.
Descripció Va ser construït probablement als o , amb reformes posteriors. Consta de planta baixa i tres pisos més un àtic enretirat de la façana. El parament és de carreus de pedra de Montjuïc de mida mitjana fins al segon pis, i la meitat esquerra de l'antic portal d'arc de mig punt adovellat ha estat refeta amb maó. A la dreta, una finestra ha estat convertida en porta i hi ha un altre portal d'arc rebaixat.
Notes
Referències
Vegeu també
Can Mas (el Papiol)
Romà