La Unió Musical de Picanya és la societat musical i banda de música de Picanya, fundada l'any 1977.
La seua creació va ser impulsada el 1976 per un grup d'aficionats a la música, encapçalats per Fernando Vilanova Aviñó, amb el suport inicial de les autoritats municipals, al capdavant de les quals s'hi troba Ciprià Ciscar i Casaban. L'entitat es considera hereva de la tradició bandística local i continuadora de les dos societats musicals que havien existit al municipi durant la primera meitat del : la Unió Musical i la Joventut Musical. Com a símbol d'aquesta continuïtat històrica, conserva a la seua bandera les ensenyes de les dues agrupacions predecessores.
La iniciativa va anar consolidant-se amb la constitució d'una junta gestora, que acordà sol·licitar l'assessorament del mestre Francisco Baixauli Soriano i encomanar-li la direcció de l'escola d'educands de la nova societat musical.
Des d'un primer moment es va plantejar que la banda estiguera integrada principalment per joves de la població. Amb aquesta finalitat, es va comptar amb la col·laboració del director del centre escolar de Picanya, Rafael Gargallo, qui va fer una crida entre l'alumnat i les seues famílies. La iniciativa va obtenir una resposta notable, amb prop de vuitanta joves disposats a iniciar els estudis de solfeig. Per a la formació de la banda es recuperaren alguns instruments procedents de les antigues agrupacions musicals del municipi, entre els quals hi havia un baix, un saxòfon tenor, un requint, un trombó i diversos clarinets. Tanmateix, aquest material resultava insuficient per a les necessitats de la nova formació, fet que motivà l'adquisició dels primers instruments propis. En total, es compraren quaranta-tres instruments, amb un cost de 2.107.300 pessetes.
A finals de 1977 la banda ja estava plenament constituïda i realitzà les seues primeres actuacions públiques. El 9 de desembre de 1978 tingué lloc el concert oficial de presentació de la Unió Musical de Picanya davant la població.
Antecedents històrics Les primeres evidències de l'activitat musical organitzada a Picanya es remunten a la dècada de 1920, amb la creació de la Unió Musical de Picanya. Aquesta agrupació reunia els veïns de la població amb inquietuds musicals i, sota la presidència de Ciprià Ciscar Garcés, es va dotar d'una infraestructura que afavorí tant l'increment del nombre de músics com l'adquisició de nous instruments.
La bandera de la societat, datada el 1924, presentava a l'anvers la bandera d'Espanya i, al revers, la senyera. Diversos conflictes amb les autoritats civils i religioses arran de la participació de la banda en els balls de Carnestoltes celebrats a la localitat els anys 1928 o 1929 provocaren la seua dissolució. Els músics que hi participaren foren expulsats de l'entitat.
Els músics expulsats constituïren una nova agrupació sota el nom de Joventut Musical de Picanya, amb el suport d'alguns dels veïns més acomodats de la població. Popularment, aquesta banda fou coneguda amb el sobrenom de «la Pesseta». La seua seu s'establí a la plaça —a l'edifici que, a 11 de juny de 2026, acull el Centre Cultural—, on aleshores es trobava el Casino Conservador. La banda assajava a la primera planta de l'immoble. També disposava d'una bandera pròpia, conservada actualment al Saló de Plens de l'Ajuntament. Aquesta presentava a l'anvers la bandera d'Espanya, mentre que el revers consistia en una tela roja amb una lira i l'escut de la població brodats al centre.
Mentrestant, la Unió Musical de Picanya, coneguda també com «la del Canyot», continuà la seua activitat malgrat la pèrdua d'una part important dels seus músics, que havien passat a integrar-se en la nova banda. Una de les primeres actuacions de l'agrupació tingué lloc a la ciutat de València, on participà en la recepció d'Alejandro Lerroux, interpretant l'únic pasdoble que tenia al seu repertori. Amb el temps, la societat aconseguí recuperar-se gràcies al suport econòmic d'alguns veïns benestants, fet que li permeté adquirir un local a la plaça i millorar el seu equipament. Per obtenir nous recursos, es creà un grup de teatre vinculat a la banda que representà diverses obres amb notable èxit. Així mateix, la participació en festes i celebracions contribuí a incrementar els ingressos de l'entitat.
La Guerra Civil interrompé l'activitat musical de la població i provocà la dissolució de les bandes existents. Una vegada finalitzat el conflicte, cap a l'any 1940, es constituí una nova societat musical que integrava membres procedents d'ambdues agrupacions. La seua activitat se centrà principalment en les festes falleres de la ciutat de València, on participà durant els anys en què fou contractada. Igualment, prengué part en les celebracions populars i religioses de Picanya. Tanmateix, diverses desavinences entre els seus integrants acabaren provocant la dissolució de la societat a la fi de la dècada de 1940.
Bibliografia
Referències
Categoria:Cultura de Picanya Categoria:Societats musicals del País Valencià Categoria:Bandes de música del País Valencià